Un "independentista" de ministre en el govern de Rodríguez Zapatero?

La Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes) enceta una campanya contra el ministre de Sanitat, Bernat Sòria, per ser soci de l’organització “independentista” i “proterrorista” Acció Cultural del País Valencià. Sòria va ser pioner a l'Estat espanyol en investigar amb cèl·lules mare, en un moment d'obscurantisme en què l'osadia va costar-li un expedient i l'exili a l'Andalusia de Manuel Chaves.

Més endavant, aquest valencià de Carlet va ser cridat per Rodríguez Zapatero per dirigir el ministeri de Sanitat, des d'on acaba d'impulsar el primer centre de clonació terapèutica estatal, curiosament, en la terra que el va expatriar. No és estrany, doncs, que Bernat Sòria haja esdevingut el blanc de les ires del nacionalcatolicisme hispà. Tampoc ajuden el seu posicionament en favor de la liberalització de l'avortament davant les darreres ràtzies policials contra clíniques avortives, i el fet que haja acceptat encapçalar la llista del PSOE per Alacant en les properes eleccions estatals. Convertit en la béstia negra de la dreta religiosa, a la llista de greuges que se li atribueixen s'acaba afegir un d'insòlit: Sòria, com molts altres socialistes valencians, és soci d'Acció Cultural del País Valencià. I això, per a la caverna espanyola, equival a ser independentista i amic del terrorisme. Poca broma.

El passat 24 de gener, el sensacionalista diari madrileny El Economista alertava els seus lectors amb una foto de Bernat Sòria i un rimbombant titolar en portada: "El ministro que apoya la independencia". El pecat, pertànyer a una associació que "apoya el independentismo de Cataluña, Valencia i Baleares unidas" i que té per lemes "caña a España" i "viva Terra Lliure" (sic). Els colps de pit dels descendents de Pelayo no s'han fet esperar. Santiago Abascal, president de la fosca Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes), ha sigut el primer a disparar l'artilleria pesada, exigint-li a Sòria la baixa immediata de l'associació proscrita. En cas contrari, el també secretari general de Nuevas Generaciones (les joventuts del PP) a Euskadi, amenaça amb què quedarà demostrat que "haurà jurat en fals la Constitució espanyola i el seu càrrec com a ministre de Sanitat".

Denaes disposa d'un patronat d'honor on figuren vaques sagrades de l’espanyolisme més recalcitrant com Sabino Fernández Campos i Alejo Vidal Quadras, juntament amb intel·lectuals de la mida de Jon Juaristi, Gustavo Bueno, Fernando García de Cortázar o Amando de Miguel.

Aquesta fundació, sorgida de l'entorn del PP, pretén judicialitzar l'atac als nacionalismes no espanyols, i és coneguda per la seua campanya de pressió i querelles contra els ajuntaments que es neguen a onejar la bandera espanyola. La campanya d'assetjament al ministre "independentista" va coincidir amb la presentació del premi "Españoles Ejemplares", que la fundació pretén contraposar a "ejemplares de españoles" exemplaritzats per Sòria i altres traïdors a la pàtria carpetovetònica. Entre la carca llista de premiats hi ha elements com el president del Sevilla C.F, José Maria del Nido, guardonat per la seua iniciativa d'incloure la bandera d'Espanya en la indumentària de l'equip en les competicions internacionals. Del Nido, fill de qui fóra president de Fuerza Nueva a Sevila durant la transició, militava en l'organització ultradretana Hijos de Cristo Rey i va ser processat per apallissar, el 1979, un jove d'esquerres que va restar greument ferit. Tot un espanyol exemplar.

Setge a Acció Cultural del País Valencià

En l’epicentre de la campanya contra el ministre Sòria hi ha en realitat l’odi africà que li professa la dreta espanyola i valenciana a Acció Cultural. Impulsada a la transició per defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes a terres valencianes, la plataforma d’Eliseu Climent mai ha tingut un posicionament polític explícitament independentista, i entre els milers de socis amb què compta n’hi ha de totes les ideologies i filiacions polítiques, fins i tot -això sí, ben pocs- que són propers al PP. El veritable pecat d’ACPV, a banda de la seua “molesta” activitat cultural, ha estat dinamitzar als anys 90 a través de les xarxes de casals Jaume I una part de l’oposició nacionalista al PP, i convocar cada 25 d’abril una manifestació contra les polítiques lingüístiques i culturals de la Generalitat. La dreta, des dels temps de Maria Consuelo Reyna com a directora de Las Provincias, sempre ha tractat de criminalitzar aquestes manifestacions, i per extensió a l’entitat que les convoca, a través de la participació d’organitzacions independentistes en un acte que sempre ha comptat amb la presència de l’extensa i diversa esquerra valenciana, algunes organitzacions de les quals, sobretot les de l’esquerra independentista, sempre han estat crítiques amb alguns aspectes de la tasca d’Acció Cultural.

Vinculada estretament amb el món universitari, Bernat Sòria és un de tants socis d’Acció Cultural producte d’aquesta associació. El ministre del Govern socialista ha col·laborat amb l’entitat per impulsar i formar part de la Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan Baptista Peset, un organisme científic relacionat amb les universitats on mai s’ha escoltat un crit contra Espanya. Al País Valencià la polèmica de moment tan sols ha esclatat en els habituals reductes anticatalanistes, tot i que el reconegut odi de les institucions valencianes cap a tot allò que represente Acció Cultural, principal ‘leiv motiv’ de la seua campanya d’assetjament contra les emissions de TV3, fa presentir que tindrà el seu espai en campanya