pancartes

Podia haver-vos felicitat el Nadal, o haver-vos desitjat un Bon Any o que vingueren carregats eixos Reis d’Orient. Ho sent per si algú ho esperava, però en eixe sentit sóc poc convencional, jo. Òbviament, dit això, espere sincerament que la vida us cuide bona cosa, i que us aporte l’equilibri suficient i la fortalesa necessària per acceptar i per superar tot allò que us espera al vostre camí, al llarg d’aquest 2008 que acabem d’inciar.

Un any que ha començat, una altra vegada, molt condicionat per l’imminent soroll de pancartes electorals. Eleccions a l’estat espanyol; eixes que entre tots plegats estem deixant en safata al sr. Rodríguez Zapatero —a mi, em fa que les guanyarà amb bastant més diferència del que diuen algunes les enquestes…—; unida a la contesa electoral més mediàtica i que potser més influent en el decurs de la política mundial, la nord-americana, en què, d’alguna manera, tothom s’identifica amb algun candidat —en el meu cas, d’entrada, amb Obama, tot i que llig que Edwars és més d’esquerres (?) i…; ara, però, crec que dissortadament guanyarà Hillary…

Un any que s’enceta, a més, amb un govern municipal més paralitzat i més indolent que mai, tot sostenint la pancarta de l’ “allò que importa és com queden els meus jefes a Madrid el 10 de març i això de gestionar Alcoi…, ja ho vorem!”, ja que el seu partit, en vista de l’èxit i de les contínues lliçons de com no s’ha de fer una oposició política que ens regala el sr. Rajoy dia rere dia, està més per substituir l’innocent gavina blava per una colla de voltors famolencs, impacients per disputar-se les restes polítiques del seu “líder” (?!), que sembla que ja fa massa gust de fracassat.

Un any que ha començat a rodar, amb la vergonya de continuar havent de patir l’oprobiós atemptat contra la llibertat d’expressió que un govern, el del PP valencià, ha perpetrat a les comarques del sud del País Valencià, en ple segle XXI, amb el tancament del repetidor de TV3. Aquestos “demòcrates”, defensors acèrrims fa uns mesos de l’art d’airejar les seues hipòcrites i apocalíptiques pancartes, ens prohibiren als representants públics del BLOC i d’EU, penjar la pancarta que presidia la concentració que Acció Cultura del País Valencià organitzà divendres passat a Alcoi, al balcó de l’Ajuntament. Aquesta actitud cínica i pròpia de governs dictatorials (les meues sí, les vostres, no), contrasta amb l’actitud cívica i el compromís responsable de la immensa majoria de les centenars de persones, d’Alcoi i d’arreu de la comarca, que s’hi van aplegar. Enhorabona per la iniciativa, Sandra!

Acabe. Enmig de la plaça i darrere de la pancarta em vaig trobar molts companys i companyes del PSOE. Algunes de les mateixes persones que fa unes setmanes em demanaven que no els “pegara tanta canya” en aquest bloc (?)… D’acord, promet plantejar-m’ho. Ara bé, no m’ho poseu tan difícil com en aquesta qüestió, perquè està molt bé que us uniu al crit de “llibertat d’expressió!”, però segurament seria molt més efectiu que convencéreu els vostres companys de partit que ocupen el Ministeri, per tal que solucionen el problema. La responsabilitat és seua i el deure moral de fer-ho, si voleu, vostre… Ah! Us vaig trobar a faltar lluitant per mostrar la pancarta al carrer, des del balcó de l’Ajuntament.

Divendres que ve, 25 de gener, a les 21 h a l’Hostal Savoy, us espere a totes i a tots en el sopar dels premis Agermanats. Vingueu a aplaudir i a homenatjar dues persones alcoianes exemplars: Paco Aura, supervivent del camp de concentració de Mathausen; i Isabel-Clara Simó!!

http://www.blocalcoi.com/rafelcarbonell/