A VILA-REAL, FUTBOL CUM LAUDE  per Toni Pitarch          http://desdevila-real.blogspot.com/

El Vila-real Club de Futbol va obtenir, anit al Camp del Madrigal, una victòria cum laude davant el València (3-0, però n'haurien pogut ser 4, 5, 6, 7... si tenim en compte pals i ocasions) que només va posar a prova Diego López amb un potent xut des de lluny de Baraja, aquell que quan arriba la nit saca la navaja, com Marchena... quina màquina de protestar i pegar patades... Tots els aficcionats de l'estat ho varen poder comprovar mitjançant La Sexta, una tele que, potser, dedica quasi tants minuts al Vila-real com al València (a Canal 9, però, encara no han aprés que la tele serveix per guanyar eleccions, no partits de futbol... però tot arribarà).

Mai sabrem si el València va jugar malament, o no va jugar, degut als problemes que arrossega des de l'inici de temporada, perquè els seus grans jugadors no varen estar encertats o perquè -totes les opinions són subjectives-, realment, el Vila-real és molt millor equip, té molta més qualitat, va posar tota l'actitud que s'ha de posar sobre el terreny de joc i, finalment, Pellegrini (que ahir també va abandonar el perfil passota de Polo de Bernabé i va tornar a encertar amb l'alineació i els canvis) li va guanyar la partida a Koeman.

I la victòria va ser cum laude, entre altres raons, perquè anit se va doctorar, definitivament, el jove Bruno, el crack d'Artana que va ser omnipresent en totes les accions. Tots els de groc van ratllar a gran altura però, una vegada més, Cani ha confirmat el seu estat de gràcia i que, hui per hui, és imprescindible al centre del camp per crear joc ràpid al costat de Senna (Mavuba va començar nerviós, però va entonar-se ràpidament) i combinar amb el geni de La France (Robert Pirés sempre apareix contra els grans), sense oblidar Cazorla que és un dels millors de l'equip. Davant, com sempre, la fam de gol de Nihat i la classe de Rossi que, justament, haurien pogut aconseguir una golejada d'escàndol de materialitzar tots els pals i les nombroses ocasions de gol.

També ajuda a superar la xicoteta crisi de joc (que Pelegrini s'havia encabotat en negar) la confiança defensiva que dóna un gran porter com Diego López que es mereix la titularitat (sense desmeréixer a Viera), la reaparició de Javi Venta que sempre ho dona tot (es rumoreja que Sergio Ramos no va voler fitxar pels grocs per la por d'anar-se'n a la banqueta), la tranquilitat de Cygan, la classse de Capdevila (amb gol inclòs) i la rapidesa de Godin (quina defensa podem tenir la temporada que ve amb Gonzalo, Martín Cáceres i Fuentes!!!).

Ara, la qualitat al ralentí no és qualitat. El Vila-real ha de jugar, sempre, ràpid (com anit), pressionant el contrari quan perdem el baló (com anit), combinant al primer toc (com anit) i llançant a porta sempre que es presente l'ocasió (com anit), no volent entrar dins de la porteria amb la pilota jugada com s'ha fet a d'altres partits que, en principi, semblaven més fàcils...

El partit d'anit, potser, ha estat un dels més complets que se recorden i se recordaran al Camp del Madrigal... És per això que us deixe, a continuació, un Dossier en Groc 3.0 que es una manera d'anomenar aquest recull de premsa, per ordre alfabètic i en format jpg perquè pugueu arxivar-lo, sobre el futbol cum laude d'anit al Madrigal de Vila-real: