Sagunt                                                                 http://www.enricmorera.com/blog/   

El Castell de Sagunt és el símbol del que ha esdevingut la política valenciana. La Sentència del Tribunal Suprem sobre el que va suposar la rehabilitació (o destrucció per a alguns) del Teatre romà de Sagunt ha posat en evidència les misèries de la política valenciana. En primer lloc la prepotència del govern socialista del President Lerma- el president de l’actual gestora dels socialistes valencians- responsable de conduir a les obres del teatre. No miraren pèl. No acceptaren cap consell. Tiraren endavant sense comptar amb ningú. S’oposaren molts ciutadans de Sagunt experts en patrimoni però ells res de res. Van dur endavant la rehabilitació -per alguns la destrucció- amb eixa prepotència que dóna als mediocres la majoria absoluta. M’ho contava l’altre dia Manolo Civera en un esmorzar a l’Espai BLOC de Sagunt. Manolo, bon amic, és expert en patrimoni de Sagunt i ha estat regidor del BLOC en l’anterior legislatura. El responsable de les obres, Manuel Portacelli és un bon arquitecte, però de patrimoni no en te ni idea. Només un exemple. En la zona de l’escenari, la que comptava amb les restes més preciades, es va col·locar un dipòsit de 50.000 litres d’aigua. Bé, a l’unilateralisme del PSOE valencià es va sumar una ferotge campanya de la dreta cavernícola que, aleshores, es trobava a l’oposició esperant el seu torn. Conduits pel diari Las Provincias, els dirigents del PP es posaren en contra d’esta rehabilitació de manera absolutament irracional. El diputat popular Marco Molines va encapçalar l’acció judicial. En definitiva un bon empastre. Nosaltres vam qüestionar el projecte, però una vegada realitzat, l’hem acceptat. Les coses però es podrien haver fet d’una altra manera. Ara la justícia ha fallat i les obres hauran de demolir el Teatre Romà de Sagunt, una de les parts més importants del Castell. Una nova barbaritat valenciana. Caldran 6 milions d’euros per a perpetrar la demolició, i tot gràcies a la prepotència d’uns i demagògia d’altres. Així ens va amb el PPSOE.
El Castell de Sagunt és el monument valencià més visitat. Forma part de la història de la humanitat. Va ser escenari privilegiat de la Segona Guerra Púnica. Aliat del romans, Annibal el va assetjar i ocupar. No se sap la immensitat de les seues restes. No s’ha fet mai una excavació rigorosa. La seua titularitat la té l’estat espanyol, però no s’inverteix, no s’actua. Un govern central que amb el PSOE o el PP no s’ha peocupat de fer una acció integral. Hi ha diners per al Museo del Prado, Medina Azahara, però no per al Castell de Sagunt. Des del BLOC hem demanat a les Corts la recuperació de la titularitat del Castell. El PP i el PSOE s’han negat, no volen que siga propietat de tots els valencians i valencianes i que la Generalitat Valenciana puga executar el pla directori. El que havíem dit. El Castell de Sagunt com a símbol de la política valenciana. Estes reflexions les vaig compartir ahir amb Joanvi Candel, bon amic i ànima mater del Fil per Randa. Joanvi és un apassionat de la nostra història i cultura. Anit vam compartir acte pre-campanya electoral a Llíria amb els companys de la comarca. Els nostres regidors a la capital edetana, Rafa Cotanda i Isabel Agustí, Joan Vicent García de La Pobla, Joano Baudés de Bétera, Toni Tou, Jaume Flor i uns 60 valencianistes convocats pel col.lectiu Edeta. Allà vam compartir visions i treball per al futur. Un futur que ja és un poc nostre