El que Obama ja ha fet
No sé, naturalment –després de la decisió de solament dos Estats, Iowa i Nou Hampshire–, si Barack Obama serà el presidenciable demòcrata i encara menys si esdevindrà president. Però observant-lo i sentint el que diu i com ho diu un arriba a la conclusió que posseeix virtuts importants. A més del carisma, que és un do que es té o no es té, compta amb un discurs atractiu, potent, eficaç per aconseguir arribar a la Casa Blanca (altra cosa ben diferent és governar).

¿I què proposa, què ven Obama? Doncs el seu missatge se sustenta en idees com les següents: canvi, esperança, i unitat i reconciliació nacionals. Amb 46 anys, també es presenta com a membre d’una generació jove, com a algú optimista, que creu en la política, honest (“és l’hora d’un president que no us digui només el que voleu sentir, sinó el que us cal saber”), antiestablishment i no emmordassat pels grans lobbies. Per descomptat, té punts febles (manca d’experiència, poc coneixement de la política exterior i de seguretat, etcètera), però que Barack Obama hagi arribat fins on ha arribat és en si mateix significatiu, més enllà del desenllaç.

Perquè ha deixat clares un parell de coses enormement reconfortants: a) que no és veritat, com molts han predicat, que encara faltin molts anys perquè els EUA estiguin preparats per tenir un president negre. I b) que tampoc és veritat, com molts han predicat també, que en la política nord-americana els diners ho siguin i ho puguin absolutament tot: ell no és qui disposa de més diners per a la seva campanya, ni de bon tros. Dos vells determinismes han saltat pels aires.

Marçal Sintes
                             Diàleg