Per què des de Madrid boicotegen sempre el Corredor Mediterrani i les nostres infrastructures comunes

Xavier Trias explica el següent: “Us posaré només un exemple perquè veieu amb qui ens juguem els quartos. I això val per al PP, però també per al PSOE. Vaig anar a dinar un dia amb una persona que assessora el senyor Aznar, un d´aquells que en diuen els monclovites. D´entrada ja va explicar-me que ell no és hipòcrita com d´altres: Tu ets nacionalista català i jo també sóc nacionalista, però espanyol; i, per tant, jo he d´intentar que vosaltres no aneu bé perquè som dos nacionalismes que no hi cabem alhora. “ Jo li deia: “Estàs malalt, ho veus malament això!”. Però ell va afegir una cosa que és important: “Mentre jo sigui aquí d´assessor, t´asseguro que el tren d´alta velocitat entre Barcelona i València no es farà, perquè faríeu un focus econòmic tan important que començaríeu posant-vos d´acord en els temes econòmics, i després us posaríeu d´acord en altres coses”.” Alfons López Tena.
(Catalunya sota Espanya. Dèria Editors/La Magrana. 2007).

Ara que es parla tant del TGV, el mataroní Miquel Biada volia construir el primer ferrocarril dels Països Catalans l´any 1843. El govern espanyol, però, va nomenar una comissió que estudiés tècniques i reglaments. Van estar-hi d´acord però amb dues condicions. A) Que la distància entre els rails havia de ser diferent a l´empresa catalana i convertir-la en “seis pies castellanos”. I 2) Que els radis de curvatura de vies tinguessin un mínim de 1000 “pies”. Amb això ens deixaven inconnectats amb Europa. Tots els trens d´Europa, excepte els de l´imperi rus, poden passar d´un estat a l´altre sense que els viatgers hagin de baixar del tren per travessar fronteres. Els duaners i policies pugen als vagons i fan les seves revisions pertinents, amb el mínim de molèsties per als viatgers. Espanya i Rússia, els imperis i les mentalitats més tancades d´Europa.

He agafat un altre taxi, (es nota que no puc tenir auto ara?), i el taxista era català de parla i de pensament. M´ha dit que la gent ha canviat molt i ràpid.
Em diu que ara no tenen respecte a res, l´han perdut envers tothom, fins i tot a ells mateixos. Després es pensen que a ells mai no els passarà res d´allò que li passa a l´altra gent. Tenen un autoestima pujadíssima, en grau superlatiu. És el que jo dic, que la majoria va agafant deliris de grandesa i en general s´impregnen del caràcter espanyol.

Fa unes nadales que deia que els trens a Catalunya estan postergats. Volen fer Saragossa un centre de comunicació per la via dels trens. Primer van fer créixer Madrid, després el 1992 ho feren amb Sevilla, i ara toca Saragossa. Sempre neutralitzant Catalunya. Hi ha, però, un projecte que es diu Ferrmed (Ferrocarrlis del Mediterrani) que és un tren que anirà des del sud d´Espanya fins als països escandinaus, i vertebrarà tots els Països Catalans en travessar-los de dalt a baix. L´artífex d´això és l´enginyer Joan Amorós i Pla. Una persona ben preparada. A Madrid ho saben, i fan les mil i una per impedir tot el projecte tant com puguin. Ara els espanyols volen intentar desviar aquest tren a València i fer-lo passar per Saragossa i Canfranc i de cap, a Europa.