<< | Índex | >>

Persones

1 - Cristina Seguí

Cristina Seguí

Cristina Seguí és una política valenciana que ha saltat a la fama en 2014 a conseqüència de ser una de les cares més visibles del nou partit ultraconservador Vox. Aquesta senyora, a banda de tenir una ideologia propera a l'extrema dreta, defensa a més tots els tòpics de l'anticatalanisme castellanitzant de València ciutat, d'on ella prové. Del partidet Vox isqué en circumstàncies no molt clares. Després ha intentat que l'accepten en Ciudadanos, la qual cosa tampoc no ha aconseguit. Finalment, aquesta senyora intentà a principis de 2015 impulsar una candidatura per a l'Ajuntament de València espanyolista i anticatalanista de la mà de Vicente González-Lizondo Sánchez, fill de l'històric blaver Vicente González-Lizondo, la qual cosa tampoc no aconseguí. Sembla doncs, que aquesta senyora continuarà de tertuliana en emissores i mitjans de comunicació d'extrema dreta, com per exemple Intereconomía o també OKdiario.

Disposa d'entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristina_Segu%C3%AD_i_Garcia

2 - Vicent Baydal

Vicent Baydal

Vicent Baydal és un jove historiador valencià de tendència neoblavera. Possible col·laborador del projecte neoblaver valencianisme.com mentres existí. Llicenciat en Història a la Universitat de València i doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursà estudis post-doctorals a la Universitat d'Oxford gràcies a una beca de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment imparteix docència d'Història del Dret (cosa singular perquè ell no és jurista) a la Universitat Jaume I de Castelló. Junt amb Ferran Esquilache i Frederic Aparisi, forma part del Grup Harca, dedicat a la investigació medieval del País Valencià. Destaca per ser autor d'uns quants llibres de divulgació històrica, i darrerament, per ser coordinador d'un llibre anomenat "Pseudo-Història contra Catalunya" on pretén rebatre les teories de l'Institut de la Nova Història sobre la manipulació històrica d'una part de la història dels Països Catalans. En general aquest xic és monotemàtic en el sentit de que pretén demostrar l'existència d'una identitat valenciana diferent a la catalana,i això en base a certes troballes que diu que ha fet, usar documents fora de context, omissió d'altres documents importants, etc. En general, la seua manera de treballar és poc científica. Però un hiperactivisme a les xarxes socials, molta vida social i una presumpta militància en el partit "Compromís", li han donat molta notorietat a aquest xic. També li ha ajudat l'interès d'una part del nacionalisme català de restringir el seu projecte nacional al Principat estricte, per a la qual cosa les teories de Baydal són ideals. Tot plegat ha influït perquè recentment l'hagen nomenat cronista de València, junt amb un tal Francisco Pérez Puche, que ja havia nomenat l'Ajuntament de València quan governava el PP en 2015 (amb la qual cosa València té dos cronistes!).

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Baydal_i_Sala

3 - Carlos Mazón

Carlos Mazón

Carlos Mazón és president de la Generalitat Valenciana pel PP d'ençà de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. Abans ha ocupat diversos càrrecs en diferents governs del PP. Personatge fosc i poc conegut, des de que ha arribat a la presidència de la Generalitat Valenciana ha mostrat un alt anticatalanisme a tots els nivells, a banda d'un espanyolisme i submissió a Castella.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Arturo_Maz%C3%B3n_Guixot

4 - José Antonio Rovira

José Antonio Rovira

José Antonio Rovira Jover és conseller d'Educació després de la formació del nou govern valencià de PP-Vox en 2023. Abans havia estat alcalde de Sant Vicent Raspeig (Alacantí) pel PP i havia tingut diversos càrrecs en governs autonòmics i locals d'aquest partit, sempre de segona fila. D'ençà que és conseller d'Educació ha mostrat una actitud totalment anticatalanista i contrària a la normalització lingüística.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Rovira_Jover

5 - Carlos Flores Juberías

Carlos Flores Juberías

Carlos Flores Juberías és professor del Departament de Dret Constitucional de la Universitat de València. D'ideologia ultradretana, milità de jove en Fuerza Nueva i ara en el partit Vox. Per aquest darrer partit fou candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana en les eleccions de maig de 2023. El desembre de 2022, Flores va ser elegit per Vox com candidat seu al congrés dels Diputats espanyol en 2023, essent elegit diputat. Després de la seva elecció, el diari Levante-EMV va revelar que havia estat condemnat en 2002 a un any de presó i al pagament de 6000 euros per violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions a la seva exmuller, de qui s'havia separat en 1999. Flores va dir que, llavors, tant ell com la seva dona s'havien presentat denúncies mútues en repetides ocasions, les quals van ser retirades o van acabar en absolució, excepte aquesta, la pena de la qual va ser suspesa a causa de mancar d'antecedents penals. Participant actiu a les xarxes socials, en especial a Twitter, destaca dins de la seua ideologia ultradretana el seu anticatalanisme.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Flores_Juber%C3%ADas

6 - Llanos Massó

Llanos Massó

L'albacetenya Llanos Massó és diputada del partit ultradretà Vox a les Corts Valencianes d'ençà de 2019. D'ençà que en 2023 hi hagué un nou govern valencià de PP-Vox, és presidenta de les Corts Valencianes. Ha mostrat sempre una postura espanyolista, anticatalanista i contrària a la llengua pròpia del País Valencià.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_de_los_Llanos_Mass%C3%B3_Linares

7 - María Consuelo Reyna

María Consuelo Reyna

La directora del diari "Las Provincias" entre 1978 i 1999 aproximadament, María Consuelo Reyna Doménech, prové de la família propietària d'eixe diari. Tot i que aquest diari sempre ha estat bàsicament conservador, sempre havia mantingut una línia lleugerament favorable a la cultura catalana. No debades, el seu fundador, Teodor Llorente, va ser el patriarca de la Renaixença valenciana. Durant el temps que ella va ser directora, però, va conduir eixe diari a un anticatalanisme delirant i paranoic, en què pràcticament tots els dies es parlava sobre aquesta qüestió. Podem afirmar així que, una volta creat l'anticatalanisme a Madrid, ella i el seu diari varen ser els principals mantenidors seus a terres valencianes. Entre d'altres coses, perquè amb el seu diari aconseguí condicionar la política de la dreta valenciana i part de l'esquerra també, ja que un sector del PSOE li va tenir una por absurda al que diguera aquest diari els anys que van governar al País Valencià (1982-1995). Aquesta senyora, doncs, podem afirmar que és la principal responsable de la crispació que al llarg de 20 anys ha plenat la vida valenciana, pel que fa com a mínim a l'anticatalanisme. Tanmateix, no ha rebut cap reprovació de ningú, i hui dia fa una vida d'allò més tranquil·la, participant en debats i tertúlies televisius i radiofònics.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Consuelo_Reyna_Dom%C3%A9nech

8 - Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo Sánchez és fill de l'històric blaver Vicente González Lizondo. Ha heretat el negoci familiar (una fàbrica de brotxes que es diu "Pinturas Greco S.A.") i també la ideologia blavera de son pare. Intentà en 2015 sense èxit participar en diversos projectes blavers, el darrer dels quals era la candidatura municipal que pretenia la coneguda ultradretana i anticatalanista Cristina Seguí, el qual ha fracassat en no arreplegar els avals necessaris. Els darrers anys ha intentat promoure diverses iniciatives blaveres i anticatalanistes a la ciutat de València, sense èxit.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

9 - Cake Minuesa

Cake Minuesa

Cake Minuesa (Juan Ramón Martínez Minuesa de nom real) és un periodista nascut a Gandia, tot i que possiblement d'ascendència madrilenya o manxega. Du des de 2013 col·laborant amb mitjans informatius afins a la dreta i extrema dreta espanyolista: Intereconomia, Telemadrid quan governava el PP, OK Diario, etc. També és molt actiu a les xarxes socials i té un canal a Youtube. La seua ideologia, clarament explícita, és de dreta (o fins i tot ultradreta) espanyolista i antinacionalista. El seu estil de periodisme és sempre polèmic i provocatiu, i acostuma a intentar rebentar o desinformar sobre actes de l'esquerra i el nacionalisme. A banda de moltes denúncies, això li ha costat agressions físiques i moltes denúncies i àdhuc condemnes judicials.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:https://ca.wikipedia.org/wiki/Cake_Minuesa

10 - Lluís Fornés "el Sifoner"

Lluís Fornés "el Sifoner"

Lluís "el Sifoner", pseudònim de Lluís Fornés. Aquest cantant de Pedreguer (Marina Alta) del moviment de la Nova Cançó, assolí una popularitat enorme durant els anys 70, en especial a les comarques de la Marina i la Safor, amb el seu estil popular, irònic i mordaç. En els anys 80 deixà la cançó i optà per la recerca dels lligams del País Valencià amb Occitània. Continua no obstant siguent anys després molt popular a les comarques esmentades i no són pocs els que desitjarien que tornara al món de la cançó. Els seus darrers anys continua amb la idea obsessiva occitanista, que li ha fet girar-se cap a posicions cada volta més anticatalanistes i obertament neoblaveres.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Forn%C3%A9s_i_P%C3%A9rez-Costa

11 - Joan Mansanet

Joan Mansanet

Joan Mansanet i Mansanet és un xic vinculat a l'entorn d'Eliseu Climent des de jovenet per raons familiars, ja que son pare Rafael Mansanet i Solanes fou la seua mà dreta en ACPV fins la seua mort en 1994. De jove inicià el seu activisme nacionalista en l'ACV "Tirant lo Blanc", de la qual fou president. Aquesta entitat, concebuda en origen com a una escissió dretana del Bloc d'Estudiants Agermanats, que era llavors el sindicat d'estudiants majoritari a la Universitat de València, i que encara existeix, tingué de bon començament una orientació neoblavera. En aquest temps començà la seua relació amb l'entorn de l'antiga CIU catalana i fins i tot amb el propi clan Pujol. El fill major del clan, Jordi Pujol Jr. hi fou present en algunes escoles d'estiu de l'ACV Tirant lo Blanc, així com altres membres de l'entorn convergent. La seua carrera política continuà en el poble de la seua família, Simat de la Valldigna (la Safor), on fou regidor per l'antiga UPV entre 1995 i 2003. Un escàndol esclatà llavors en aquell poble, ja que hi hagué una estafa en la Cooperativa "La Valldigna", de la quall ell era secretari i ell i altres estigueren presumptament involucrats. No fou l'únic escàndol en què estigué involucrat aquest xic, com veurem. També semblaria haver estafat presumptament l'històric nacionalista Joan Senent, tema pel qual encara està en plets. Llavors començà la seua carrera política primer en UPV, després en el Bloc i ara en Compromís (que són les diferents denominacions successives del mateix partit) a la ciutat de València. En aquests partits aquest xic ha fet carrera, de la mà de Pepa Chesa primer, i Consol Castillo (dona de Pere Mayor, històric dirigent de la UPV) després. La influència de Pepa Chesa fou determinant perquè aquest xic fóra el candidat del Bloc a les eleccions europees de 2004 (on el partit tragué els pitjors resultats de la seua història), i també candidat a l'alcaldia de València en 2007. En realitat no fou ni candidat en eixes eleccions municipals de 2007, perquè el Bloc anava integrat en la llista del PSOE, encapçalada per l'ex-ministra socialista Carme Alborch, i per tant l'únic que podia haver aconseguit era algun regidor. I amb els pobres resultats d'aquesta coalició front al llavors molt poderós PP de Rita Barberà, no obtingué ni això. Però la seua presència en l'activitat política continuà en 2011, ara de la mà d'altra dona (es coneix que aquest xic té bona connexió amb les dones majors de Compromís, com aquesta dona i la citada Pepa Chesa). En aquelles eleccions municipals Compromís tragué 3 regidors, entre ells Consol Castillo, i per influència seua fou nomenat assessor municipal seu (embutxacant-se així un sou mensual de 3500 € nets mensuals). Consol Castillo decidí no presentar-se com a regidora a les eleccions municipals de 2019, i abandonar la política activa. Llavors Joan Mansanet se presentà a les eleccions primàries entre els militants de Compromís per a poder optar a ser regidor, i tragué uns molt pobres resultats, que no li permetien optar a ser regidor. I davant aquesta impossibilitat, Mansanet renuncià a anar fins i tot en la llista municipal, i sembla, doncs, haver abandonat la política activa. Com se pot comprovar, al llarg de la seua vida han abundat els escàndols, els pobres resultats i les presumptes estafes. Si bé l'estafa més grossa en la qual presumptament estaria involucrat és la que se li hauria fet al prevere mallorquí establert a València Pere Riutort en la seua Fundació "La Mata de Jonc". En aquesta estafa, el principal presumpte estafador seria Lluís Miquel Campos, que és cap del gabinet del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i regidor per Compromís en la seua població nadiua de Quart de Poblet (Horta Oest). Ni Mansanet ni Campos han rebut cap reprovació per part dels dirigents de Compromís per aquest presumpte gravíssim fet.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

12 - Lluismi Campos

Lluismi Campos

Lluís Miquel Campos Sanchis prové de Quart de Poblet (Horta Oest), i la seua experiència professional i laboral s'inicià de la mà del capellà mallorquí nacionalista establert a València Pere Riutort. De la seua mà començà a treballar a la seua Fundació "La Mata de Jonc" des dels anys 80 del passat segle. Per influència dels contactes del susdit Pere Riutort, establí contactes primer amb la UPV i després amb el Bloc i Compromís (que són en el fons diferents denominacions del mateix partit), on ha arribat a diferents càrrecs. Tanmateix, el seu nom apareix en innumerables afers foscos vinculats a eixe partit. El més important d'ells sens dubte és el vinculat al finançament de la campanya electoral de Compromís a les eleccions autononòmiques de 2007, de la qual ell era responsable. Al final ha arribat a ser cap de gabinet d'Enric Morera en tant que president de les Corts Valencianes. Però l'escàndol al voltant d'aquest personatge ha aparegut en haver-se apropiat presumptament del capital de la Fundació "La Mata de Jonc", en fer-li el susdit Pere Riutort poders generals en eixa Fundació. Eixos diners anaven destinats pel susdit Pere Riutort a diversos projectes en benefici del poble valencià, i per tant la seua apropiació és especialment greu, venint d'un suposat nacionalista. El tema està en tribunals, i potser per això el partit semblaria haver-se desmarcat un poc de Campos, que ha tornat al seu poble d'origen, Quart de Poblet, a ser regidor en l'ajuntament. Però continua siguent a tots els efectes cap de gabinet del president de les Corts Enric Morera, i tenint un salari brut de 64444 € bruts anuals, segons la web on s'expliquen els sous dels càrrecs públics de Compromís. Així mateix, no ha rebut cap reprovació oficial del partit encara.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

13 - Pere Mayor

Pere Mayor

Pere Mayor i Penadés fou el máxim dirigent de la UPV (Unitat del Poble Valencià) entre 1986 i 2000, en què aquest partit es transformà en el BNV (Bloc Nacionalista Valencià). També fou regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament d'Ontinyent (Vall d'Albaida) entre 1991 i 1995. Oficialment, doncs, fou la màxima figura del nacionalisme valencià entre eixos anys. En 2003 dimití dels càrrecs en el BNV i es retirà de l'activitat política. Segons indica la Wikipèdia en català, des de llavors es dedica a negocis en l'estranger, semblaria ser que bàsicament a Hongria. Semblaria ser el principal suport i valedor de Joan Mansanet, implicat en presumptes estafes a altres històrics nacionalistes valencians, com ara Joan Senent o Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Mayor_i_Penad%C3%A9s

14 - Enric Morera

Enric Morera

Enric Morera i Català és un dirigent històric, primer a la UPV (Unitat del Poble Valencià), després del BNV (Bloc Nacionalista Valencià) i ara de la coalició Compromís. És president de les Corts Valencianes des de 2015. Com a tal, té de cap de gabinet a Lluismi Campos, presumpte estafador, junt amb Joan Mansanet, de l'històric capellà nacionalista Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Morera_i_Catal%C3%A0

15 - Francesc Fort

Francesc Fort

Francesc Fort és un personatge que treballa a la Wikimedia Foundation, i que està vinculat al projecte de la Wikipedia des de fa molts anys. Darrerament sembla que seria l'encarregat de temes valencians en la Wikipedia en català. Degut a a seua influència, alguns articles claus de la Wikipèdia en català referits al País Valencià i també al nacionalisme valencià, tindrien una línia marcadament neoblavera (p.ex. les entrades sobre "Nacionalisme valencià" o sobre "Senyera del País Valencià"). Igualment altres articles sobre personalitats molestes al neoblaverisme estan retallats (p.ex. l'article sobre Joan Fuster, on no s'hi diu res de la seua extensa i brillant activitat intel·lectual fora de temes nacionalistes valencians). En darrer terme, gairebé tots els personatges del neoblaverisme tenen dedicats articles laudatoris i fins i tot extensos. A la Wikipèdia i en altres xarxes socials semblaria utilitzar el pseudònim de TaronjaSatsuma.

Aquest xic no disposa d'article a la Viquipèdia, tot i que treballa a la Wikimedia Foundation.

16 - Vicent Flor

Vicent Flor

Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un destacat neoblaver valencià. Del 2015 al 2024 fou el director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. Flor és llicenciat en ciències polítiques i sociologia i també en antropologia social i cultural per la UNED i doctor en sociologia per la Universitat de València. Les seues especialitats són la sociologia política i la sociologia de la cultura, particularment aplicat a la societat valenciana. Ha treballat com a conservador en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat i ha col·laborat amb entitats culturals com l'associació ACV Tirant lo Blanc. Ha estat director acadèmic de la Fundació Nexe de 2011 a 2015. També ha estat director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació des de l'any 2015 fins al 2024. Nascut a una família conservadora anticatalanista de la ciutat de València, entrà a militar a les joventuts del partit blaver Unió Valenciana el 1986. Arribà a ser-ne president de les Joventuts d'UV. Simultàniament, milità a les Joventuts del GAV. Coincidí la seua militància i presidència de les Joventuts d'UV amb una època molt violenta del blaverisme juvenil. Tornaren així a abundar les pintades blaveres. En especial és destacable la campanya que s'hi féu en 1992 contra les Olimpiades de Barcelona, on tota la ciutat de València (que fou llavors subseu olímpica) aparegué plena de pintades de "Barcelona 92 - València o". Hom ha dit sovint que ell fou l'ideòleg de tal campanya. Quan el 1990 es crea "Futur Valencià", una espècie de fòrum obert on es reunien valencianistes de diverses sensibilitats, en la línia del que llavors es coneixia com a tercera via valenciana (inicis del neoblaverisme), molts dels membres dels joves d'Unió Valenciana hi participaren, amb Flor, que era el secretari de l'organització juvenil al capdavant. Aquesta evolució del sector juvenil del partit blaver cap a posicions mínimament nacionalistes va culminar amb la creació el 1992 de Joventut Valencianista, de la qual Vicent Flor va ser fundador. Poc després, el 20 de novembre de 1993, Flor i la resta de joves que van crear l'entitat foren expulsats d'Unió Valenciana. El 1995 ingressa al Partit Valencià Nacionalista que l'any 2000 fou un dels partits que es desintegrà per a formar el Bloc Nacionalista Valencià. En aquesta formació, Flor ha estat membre de l'executiva nacional i de 2000 a 2003 també secretari comarcal de la ciutat de València, i va arribar a presentar candidatura per a ser el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià al congrés del partit el 2003, que va guanyar-li Enric Morera per només 2 vots de diferència. Tot i que els darrers anys s'ha centrat més en la investigació i en escriure llibres i aticles (que li han publicat sobretot gràcies als seus contactes amb Compromís i amb Editorial Afers, que ha virat envers el neoblaverisme també), té una ideologia clarament neoblavera, com ho demostra el fet que no ha abandonat el terme "nació valenciana", que repeteix d'ençà que militava en les Joventuts d'Unió Valenciana.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Flor_i_Moreno

17 - Pere Fuset

Pere Fuset

Pere Fuset i Tortosa (València, 16 de juliol de 1982) és una de les principals figures del neoblaverisme i també un dels seus difusors entre el jovent. Prové de les Joventuts del GAV. Va estudiar Sociologia a la Universitat de València. En novembre del 2000 va crear el portal web Valencianisme.com. Aquest web va impulsar campanyes com la que va reclamar el retorn de la selecció valenciana de futbol o pel reconeixement de la doble denominació «valencià/català» per a la llengua en l'àmbit internacional, però tingué una marcada línia neoblavera, i ell fou el principal administrador d'aquesta pàgina web. També va impulsar el desaparegut "Diari Parlem". Entre 2005 i 2008, va ser secretari general del Bloc Jove, la branca juvenil del Bloc Nacionalista Valencià i també ha estat portaveu nacional. Posteriorment, en aquest partit (anomenat ara Compromís), ha tingut una destacada activitat n'ha ocupat càrrecs de rellevància. En setembre de 2011 va ser elegit candidat al Senat per la Coalició Compromís-Q per a les eleccions generals espanyoles de 2011. A les eleccions municipals de 2015 va ser triat regidor a l'Ajuntament de València, i va ser elegit regidor de cultura festiva i portantveu del grup Compromís a l'Ajuntament de València. Actualment és el representant de Compromís al Consell Rector de la Junta Central Fallera, i arribà a ser-ne president d'aquell organisme, on no ha tingut especial incidència en lluitar contra el blaverisme imperant en aquell organisme, ans ha preferit fer vida social amb els fallers i falleres. Continua siguent regidor de Compromís a l'Ajuntament de Valencia i portantveu del seu grup municipal. A banda de neoblaver és destacat activista del moviment LGTB.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Fuset_i_Tortosa

18 - Víctor Baeta

Víctor Baeta

Víctor Baeta (Barcelona 1946) és un destacat ideòleg i activista del neoblaverisme valencià. De família aragonesa, va nàixer a Barcelona, però vingué a València a estudiar la carrera d'enginyer agrònom i ja es quedà a viure. Professionalment ha treballat a la indústria i a la docència de secundària en diverses matèries (matemàtiques, física, etc.). El seu activisme polític començà en els anys 70 del s. XX en el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota), que era un grup terrorista d'extrema esquerra. A conseqüència d'això fou detingut en 1975 per les autoritats franquistes, i torturat. Després passà la seua militància al PCPV (Partit Comunista dels Pobles d'Espanya). I en la dècada dels 80 del s. XX, milità en el MDT (Moviment de Defensa de la Terra) i començà el seu acostament al nacionalisme català. Llavors s'implicà en el moviment veïnal i fundà l'Assemblea de veïns de Benimaclet, el barri de la ciutat de València on vivia. En 1991 passà a la Unitat del Poble Valencià (UPV) i en 1995 fou candidat a l'alcaldia de València per aquest partit. Des d'aleshores formà diversos corrents dins del partit, amb cada volta major dissidència envers la direcció. Fins que en 2007 fundà el partit República Valenciana / Partit Valencianista Europeu. Amb aquest partit ha intentat diverses coalicions electorals i ha ret molt minsos resultats electorals. També fundà el blog "Agència Anna de notícies" i l'"Agrupació Republicana Constantí Llombart". En qualsevol cas, la seua evolució ideológica ha estat envers un neoblaverisme radical, en els límits amb l'anticatalanisme. Cosa curiosa, ja que ell és nascut a Barcelona, i ha hagut de patir molt anys l'anticatalanisme que hi havia a a ciutat de València. Els seus darrers moviments anirien encaminats envers una entesa amb l'"Aliança Catalana" de Sílvia Orriols, si bé en aquell partit han ignorat totalment les pretensions de Baeta.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Baeta_i_Sub%C3%ADas

19 - Salvador Miralles

Salvador Miralles

Salvador Miralles és el líder destacat de la coalició blavera "Decidix", que se presentà a les eleccions municipals i autonòmiques de 2023, i obtingué uns resultats residuals.

No disposa d'article a la Viquipèdia.

20 - Tomàs Melià

Tomàs Melià

Tomàs Melià és el dirigent destacat del partidet blaver "Lo Nostre". Aquest partit se presentà aliat amb el partit blaver Valencia Unida, dirigit per Vicente González-Lizondo en les eleccions generals de 2023.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

\\

21 - Ricard Chulià

Ricard Chulià

Ricard Chulià (Torrent 1983) és un filòleg valencià, que escriu en diversos mitjans de comunicació i que milita en Compromís. Pertany al sector anomenat "Reviscola", que arreplega el neoblaverisme i que pergué en el congrés del partit que se féu el 20 d'octubre de 2024 front al sector oficial. El mateix 2024 l'Editorial Afers (neoblavera) li publicà un llibre anomenat "País Valencià, eixida d'emergència", on analitza la situació d'espoli fiscal del País Valencià però no arriba a cap solució concreta, ni proposa obertament el trencament amb Espanya i la reunificació dels Països Catalans, i per tant es queda a mig camí. En octubre de 2024 divulgà en Twitter informació personal d'un dels nostres col·leaboradors, per la qual cosa fou denunciat.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Chuli%C3%A0_Peris

22- Ferran Esquilache

Ferran Esquilache

Ferran Esquilache és un jove historiador valencià de tendència neoblavera. Possible col·laborador de la desapareguda web neoblavera valencianisme.com. Llicenciat i doctorat en Història a la Universitat de València, forma part del Grup Harca, junt amb Vicent Baydal i Frederic Aparisi, dedicat a la investigació medieval del País Valencià. Comparteix la tendència neoblavera de Baydal, en el seu cas referida sobretot a intentar desmuntar les documentades teories de Pere Maria Orts sobre la bandera històrica quatribarrada del Regne de València. Es pot trobar informació acadèmica d'ell en aquest enllaç: https://www.uab.cat/web/el-departament/professorat/directori/professorat-1345696098292.html?param1=null&param2=1345772189972

23 - Frederic Aparisi

Frederic Aparisi

Frederic Aparisi és un jove professor valencià que forma part de l'anomenat grup Harca, junt amb Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Aquest grup pretén bàsicament defensar l'existència d'una nacionalitat valenciana a través de la seua interpretació sui generis d'alguns documents medievals, i de l'omissió d'altres.

Se pot trobar més informació acadèmica d'ell (explicada per ell mateix) en aquest enllaç: http://harca.org/frederic-aparisi-romero/

24 - Paquita Chilet

Paquita Chilet

Paquita Chilet Bueno és presidenta del GAV des de 2018 fins a l'actualitat. Durant molts anys mantingué amb el seu difunt marit Enrique Vacas Estellés l'anomenada "paradeta" del GAV, que era una taula a l'inici del carrer sant Vicent, prop de l'església de sant Martí, on venien i difonien material blaver, i feien, doncs, propaganda blavera activa. Sembla que d'ençà de la mort del seu marit en 2011 ja no ha tornat a fer (ni ella ni cap altre blaver més), aquesta paradeta. Sota la seua presidència el GAV ha emprès un camí de moderació i constructiu, i semblaria que ha abandonat per fi la violència, que ha caractaritzat aquest grup des dels seus inicis.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

25 - Voro López

Voro López

Voro López és un altre pseudo-intel·lectual blaver amb una producció escassa i de baixa qualitat. És membre de la RACV, on encapçala el sector partidari d'escriure amb accents, proper a UV, al PP i al degà d'aquesta institució, Juan Lladró. Darrerament, sembla que per influència directa de Juan Lladró precisament, ha entrat a formar part del professorat de la Universitat Cardenal Herrera-CEU (universitat privada vinculada a l'Església catòlica). Forma part també de la RACV.

Es pot trobar més informació d'ell a la pàgina web de la RACV: http://www.racv.es/vcia/academic-voro-lopez-verdejo

26 - Toni Fontelles

Toni Fontelles

Malgrat haver passat la seua infantesa al Principat, on son pare exercia de mestre d'escola, professa un anticatalanisme radical. Tot i que no té gairebé estudis, és un dels pseudo-intel·lectuals blavers oficials. En tal qualitat, és autor (o co-autor) de diverses gramàtiques blaveres, i, sobretot, d'articles d'opinió en la premsa local. Tant en un àmbit com en altre, ha rebut severes crítiques, que han estat especialment contundents pel que fa a les gramàtiques sobre la inexistent "llengua valenciana", com veurem més avall.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Antoni_Fontelles.

27 - Sandra Ombuena

Sandra Ombuena

Sandra Ombuena sembla haver estat presidenta de les JJGAV, d'ençà de la substitució d'una tal Andrea allà pel 2015. Ens movem en la incertesa degut al caràcter semisecret d'aquesta entitat. Els darrers anys, però, es dedica més aviat a l'activitat cultural en l'IEV (Institut d'Estudis Valencians), que és una entitat que tot i que no era blavera en origen, sembla que ara està controlada per gent afí al GAV.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

28 - José Luis Roberto

Informació treta d’Internet

José Luis Roberto

Aquest senyor, en consonància al seu ideari ultradretà espanyolista, és un enemic acèrrim del nacionalisme i dels nacionalistes. Ja hem vist com posà dos bombes en una trobada independentista. I en consonància també amb això, professa un total anticatalanisme. Els darrers temps així ha col·laborat estretament amb Juan García Sentandreu. No debades, com ja hem dit, en la darrera manifestació anticatalanista important (promoguda per Juan García Sentandreu i Juan Lladró bàsicament) del 27 de novembre de 2004, no sols el seu partit participà, sinó que membres del seu partit es feren càrrec de la seguretat de la manifestació.

Pàgina web d'Espanya 2000

Des del fòrum de la web d’aquest partit s'amenaçà recentment i se donà sense el seu consentiment dades personals seues del jove suecà militant d’ERPV Jordi Manyes.

En novembre de 2010 el Sr. Roberto fou responsable de greus incidents en el barri de Benimaclet, de València ciutat. Primer, el seu partit intentà manifestar-se en aquest barri el dia 20, en commemoració de la mort de Franco. Li fou negat el permís i es manifestà un dia abans, el dia 19. La seua inversió en propaganda fou considerable, però el resultat de la manifestació fou prou penós, amb poc més de 40 persones, i un rebuig generalitzat en aquest barri, conegut per la seua tolerància i el seu respecte cap als nouvinguts. Sembla que el Sr. Roberto estava rabiós per això, i el dia 22 de novembre cometé un acte vergonyós de xuleria, prepotència i provocació. Es presentà per la vesprada en el C.S.B. Terra de Benimaclet, acompanyat de 15 xics del seu partit, alguns amb estètica skin. Entraren en el local i començaren a insultar i intimidar a la gent allà present (en aquell moment uns 30). Demanà una cervesa i el cambrer refusà servir-li. Llavors es dedicà a escorcollar el local, buscant possibles defectes i infraccions administratives. Els responsables del bar cridaren a la policia, que es personà després de mitja hora. Aquesta, no féu absolutament res contra el Sr. Roberto i els seus xics, que havien entrat al local en actitud clarament intimidatòria, sinó que prengué nota de les suposades infraccions que el Sr. Roberto deia que hi havia en el local. Ni tan sols identificaren el Sr. Roberto i els seus acompanyants. A l'eixida, avisats per mòbils i SMS, havien acudit joves amics dels que estaven a dins per a recolzar-los davant d'aquesta provocació i intent intimidatori. Per a general sorpresa, la policia llavors identificà aquests xics (cosa que no havia fet amb el Sr. Roberto i els seus acompanyants). Dies després, el Sr. Roberto denuncià el C.S.B. Terra per suposat delicte ideològic, així com les presumptes infraccions administratives que diu que havia vist, i en els fòrums del seu partit amenaçà amb tornar altra vegada, així com posar denúncies fins a tancar el C.S.B. Terra. Com ja s'ha vist en tota aquesta narració, el Sr. Roberto no ha rebut cap penalització ni cap càstig per tot aquest seguit de despropòsits protagonitzats per ell en el mes de novembre de 2010. El Sr. Robert tornà a organitzar una desfilada ultradretana al barri de Benimaclet el 12 d'octubre de 2020, si bé aquesta volta hagué de fer-la protegit per la policia i amb una forta contestació del barri, que espontàniament organitzà una manifestació antifeixista.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Roberto_Navarro

29 - Carles Recio

Carles Recio

Personatge d’allò més curiós. Ex-militant del GAV en la seua joventut, va participar en una de les “gestes” d’aquesta banda: soltar ratolins quan estava fent una conferència a la ciutat de València David Rosenthal, traductor del “Tirant lo Blanc” a l’anglès. Després va fer un gir cada volta més “moderat”, acceptant l’ortografia oficial i acostant-se a sectors catalanistes des de mitjans dels 80. Fins i tot a principis dels 90 semblava l’exemple modèlic de blaver reconvertit.

D’aquesta manera, començà a ser col.laborador habitual del “Levante-EMV”. Però els seus articles traspuaven una obsessiva tendència a negligir tot símbol o rastre de catalanitat a València. Això el va anar allunyant dels seus nous “amics” catalanistes. Els darrers anys, “ha eixit de l’armari”, com diuen ara, i s’ha alineat amb les tesis blaveres de la seua joventut.

Ex-cap de publicacions de la Diputació de València, presidida per Fernando Giner, de qui ja hem parlat. Des d’aquest càrrec, un dels primers llibres que tingué molt d’interès a reeditar va ser “El Perill Català”, de Josep Maria Bayarri, de qui ja hem parlat.

Ha intentat, fracassant rotundament, crear un nucli blaver en les comarques centrals del País Valencià (d’on prové el seu cap Fernando Giner. Potser ho fa això per indicació seua). Així, ha participat en diversos actes “culturals” per eixes comarques, alguns dels quals han acabat en escàndol. Així per exemple, va ser pregoner de les festes de Montaverner (Vall d’Albaida) i va fer un pregó insultant i burlant-se d’algunes persones del poble, a conseqüència de la qual cosa, en aquell poble s’enfadaren amb ell de tal manera que literalment hagué d’eixir per cames.

I això ens revela la seua complicada psicologia. És un individu que té un estil provocador, sovint ofensiu amb els que no li cauen bé, i sempre en el límit de la legalitat. D’aquesta forma, els seus escàndols han estat continus. Recordem sense anar més lluny com va ser guionista d’un còmic anomenat “Fallerel.la”, en què ofenia els fallers, que s’enfadaren amb ell.

Una altra prova de la seua recargolada i polèmica personalitat l'hem tinguda fa poc en juliol de 2005. Resulta que s'ha sabut que aquest senyor regentava en plena ciutat de València un prostíbul masculí. I davant d'això no sols ha intentat negar-ho sinó que ha dit que estava fent una "obra social" (!). L'escàndol en la política valenciana ha estat majúscul i tots els partits de l'oposició demanaren al seu cap Fernando Giner que el destituïra de cap de publicacions de la Diputació. En aquest enllaç se'ns explica tots aquests vergonyosos fets.

I la darrera prova de la seua complicada i conflictiva mentalitat l'hem tinguda fa poc. I és que aquest senyor, tot i estar casat, sempre ha tingut coquetejos amb l'homosexualitat, mai millor dit. El fet del prostíbul masculí ja és indicador, però hi havien altres indicis, com ara una novel.la que escrigué on el protagonista era un suposat príncep de la casa reial catalano-aragonesa homosexual, o un guió per a un còmic que va fer ell, al voltant del casament de Felip de Borbó amb Letizia Ortiz, on el protagonista era un príncep que deixava la seua princesa promesa per a juntar-se amb el seu criat. Doncs ha fet pública aquest senyor la seua homosexualitat (cosa que, com diem, a València era un secret a veus), i això ha fet que el seu cap Fernando Giner l'haja destituït immediatament per no combregar això amb l'ideari de la dreta valenciana.

A finals de gener de 2017 esclatà un altre escàndol al voltant d'aquest senyor, en saber-se que havia estat 10 anys cobrant un sou de la Diputació de València de 50.000 € bruts anuals sense haver treballat ni un dia. Pel que es veu sols anava a fitxar a l'entrada i l'eixida de la seua jornada laboral i no va donar explicacions d'on anava i de què feia realment. Com a conseqüència d'això, en juliol de 2018 se li condemnà a una suspensió de treball i sou de nou anys.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Carles_Recio_Alfaro.

30 - Baltasar Bueno

Baltasar Bueno

Ex-cap de premsa de la Diputació de València presidida per Fernando Giner. Aquest senyor fou columnista habitual de “Las Provincias” en la seua època més blavera i també col·laborador del “Diario de Valencia”, on ha defensat sempre el més tancat anticatalanisme. A banda d’això ara ha donat suport públicament al projecte polític de Coalición Valenciana. Presidí el diario "Valéncia Hui", vinculat a Juan Lladró i, sembla ser, a Fernando Giner.

Segons el llibre "La pesta blava", de Vicent Bello, ell era, junt amb Ricardo Bellveser, el "negre" que li escrivia els articles que publicava el difunt líder de l'anticatalanisme Vicente González Lizondo en el diari "Las Provincias".

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Baltasar_Bueno.

<< | Índex | >>