Miguel Roca Cabanellas

En 1978 l’arquebisbe de València José María García Lahiguera va deixar l'arquebisbat, en
arribar-li l'edat preceptiva de retirar-se segons el Dret Canònic, i va ser substituït pel mallorquí nascut i criat a Madrid Miguel Roca Cabanellas. Llavors estava València i per extensió el País Valencià, en plena guerra lingüística començada pels blavers. Pel que fa a la introducció de la llengua en tots els àmbits eclesials valencians, que llavors tot just s'estava iniciant, la postura d’aquest nou arquebisbe fou de total ambigüitat i de manca de voluntat de resoldre aquest conflicte. Alguns han dit fins i tot que, donada la violència inicial del moviment blaver, aquest home s’atemorí, i així una volta li digué en veu baixa a un sacerdot valencià: "És que si jo acceptara el Llibre del Poble de Déu, aquesta gent em pegaria". Sens dubte, si els màrtirs dels primers anys del cristianisme hagueren pensat així, no hagueren existit, i el cristianisme no s’haguera desenvolupat. Com també és evident que aquesta postura no pogué sinó afavorir precisament els detractors del "Llibre del Poble de Déu" (que recollia els textos en valencià normatiu i oficials al mateix temps, aprovats per la Santa Seu), eixos que mossèn Roca tenia por que li pegaren.