Roger de Flor

Retrat idealitzat de Roger de Flor. Rutger von Blum (conegut pels catalans com a Roger de Flor) (Brindisi, Itàlia; 1266 - Adrianòpolis, Imperi Bizantí; 4 d'abril del 1305), d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de la nau templera "el Falcó", vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci (Megas Doux), i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convertí en mercenari de fortuna i lluità al mar a les ordres de Frederic II de Sicília. Finalitzada la Guerra de Sicília creà la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizantí i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans. Aquest fet desfermà la ira dels almogàvers, que, per un temps, assaltaren i saquejaren diverses ciutats de l’Imperi, i exterminaren els mercenaris alans, còmplices de la traïció. Fou la famosa ‘Venjança catalana’. Feren també de soldats de fortuna per a diversos senyors feudals de la zona, i així el procés s’estabilitzà el 1311 amb la conquesta dels ducats d’Atenes i Neopàtria (pertanyents a nobles francesos). Els almogàvers llavors, oferiren fidelment aquests ducats als reis de Sicília (derivats del Casal de Barcelona i emparentats doncs amb la Casa d'Aragó). La valentia, ardidesa i noblesa de caràcter de Roger de Flor foren llegendàries, i fou tot un model per als seus contemporanis i en especial, per als seus compatriotes de la Corona d'Aragó. La Crònica de Ramon Muntaner fa uns elogis d'ell molt encesos. Molt possiblement, aquests elogis recollits en aquesta Crònica inspiraren un segle després a l'escriptor valencià Joanot Martorell el personatge de Tirant lo Blanc. La seua trajectòria en la novel.la, i les qualitats que li atribueix Joanot Martorell recorden moltíssim Roger de Flor.