Creu de Sobrarb

La llegenda s'ha ensenyorit d'aquest emblema. Segons narra la llegenda, els cristians altoaragonesos havien marxat des del famós monestir de Sant Joan de la Penya fins a Aínsa, lloc que van aconseguir arrabassar als musulmans. Més tard les forces islàmiques van atacar i quan la victòria en aquesta ocasió estava a punt de quedar de costat mahometà va aparèixer una creu vermella sobre una alzina verda. Després d'aquesta aparició la sort va canviar i el triomf va ser per als cristians. Investigadors com Guillermo Fatás i Guillermo Rodó expliquen que cal relacionar l'aparició d'aquest emblema amb el moment històric que es vivia, quan el rei Ferran el Catòlic (1479 - 1516) intentava imposar a Aragó un tipus de monarquia autoritària i un model nou d'Estat que xocava amb l'esperit de la legislació aragonesa, contra l'essència mateixa dels furs i llibertats que aquí es tenien. De manera molt resumida es va expressar en la coneguda frase que en Sobrarb “abans van ser lleis que reis”, paraules que volien significar que els aragonesos i les seves llibertats estaven per sobre de la institució monàrquica. Es deia que les gents d'aquell fantàstic Sobrarb, abans de convertir-se en regne, havien redactat unes lleis o furs per a governar-se amb ells, després van triar un com rei i, finalment, li van obligar a jurar aquells furs que limitaven el poder polític dels sobirans. L'emblema de l'Arbre de Sobrarb, o simplement Sobrarbe, com es diu modernament, va ser l'últim a incorporar-se, però es va assumir amb rapidesa i a partir de llavors la seua aparició es va fer cada vegada més habitual, sobretot des de fins del segle XVI quan perillaven les llibertats aragoneses enfront del rei Felipe II (1556 - 1598).