Olocauí, bla, bla, bla, bla, i bla. Encara sort, que l'electorat deixa el comunisme marxista cada quatre anys on li correspon.

La Tuna Punk, tens raó, crec que aquest fil es dona per final·litzat amb la resposta de Llenguacatalana i el seu missatge del bla,bla,bla...

Pero només volia dir, que segons Llenguacatalana, l'electorat deixa el comunisme marxista cada quatre anys on li correspon, pero els partits polítics que defenen l'autodeterminació dels pobles amb la cual TOTS els d'aquest fòrum (jo també) estem d'acord, no es que traguen molts vots, d'això no podem fardar, ni tu, ni jo.

Es veritat que hi ha molts valencians que defensem l'autodeterminació dels pobles, i molts d'ells en EUPV, en l'URRS hi havia un poble on parlaven una llengua extranya i que només la parlaven 700 persones, ara no recorde quina, pero aquesta llengua era respectada per els altres pobles que formaven l'URRS, s'hi publicaven llibres i tot.

Llenguacatalana escrigué:

Es com si només es presenten dos partits:  un partit feixista que vol implantar una dictadura teocràtica i la creació dels PPCC i un partit laic, democràtic però que defensa la unitat d'Espanya. Jo votaria pel partit espanyolista. Un fill de puta no deixa de ser un fill de puta per molt que parle català o vulga els PPCC. Un comunista feixista no deixa de ser feixista per ser comunista.

No se que vols dir, pots explicar-ho?
De quin partit eres? (si vols dir-ho)

Olocauí, està molt clar el que dic. No sé quina cosa no has entés.

T'ho diré d'una altra manera:

Imagina que al PV només es presenten dos partits polítics i tots estem obligats a votar o l'un o l'altre, per llei:

-1.Un que defensa la llibertat, la democràcia, respecta els drets humans, està a favor de la classe treballadora, però aquest partit està en contra del català.

-2.Un altre que està a favor del català però és antidemocràtic i vol implantar una República feixista on el cap de l'Estat siga un militar.

Doncs jo votaria el primer partit, perquè ja he dit moltes vegades que un fill de puta no deixa de ser un fill de puta per molt que parle català. Igual que un comunista feixista no deixa de ser feixista per ser comunista.

No sóc de cap partit polític però em considere social-demòcrata (encara que un poc més a l'esquerra). Els partits que jo he votat des que vote han sigut: ERC (quan vivia a Catalunya), BLOC, EUPV, ERPV, COMPROMÍS.  Què votaré a les generals: ERPV o PSPV o BLOC+IPV (segons la coalició que facen).

A qui no votaria mai: PP, España2000, Falange i partits semblants. Tampoc votaria mai de la vida un partits radicals comunistes com el PCPE o el PSAN, etc... Pense que l'ultra esquerra és igual de perillosa que l'ultra dreta. ultra dreta=comunisme radical.

Última edició per Llenguacatalana (30-10-2007 00:54:36)

Açí deixe un text tret del diari "EL MILITANT" (corrent marxista internacional), modificat per mi. Potser de gran utilitat sobre aquest tema.

Alliberem els PPCC! Deixem de banda els pensaments baixos i carnals sobre el treball i el salari, les cases salubres, o les vides no ennuvolades per la pobresa.         

Alliberem els PPCC! El propietari d’habitatges que extorsiona lloguers; que potser no és també un català, i per tant, hauríem d’odiar-lo? I tant que no, no parlem malament del nostre germà – oh i tant, fins i tot quan ens augmenta el lloguer.         

Alliberem els PPCC! El capitalista que esprem beneficis, que ens roba tres quartes parts dels fruïts del nostre treball, que ens xucla fins al moll dels ossos quan som joves, i després ens tira al carrer, com una eina gastada quan ens hem fet prematurament vells al seu servei, que no és també un català ell, i fins i tot potser un patriota, i per tant, per què hauríem de jutjar-lo durament?         

Alliberem els PPCC! “La terra que ens ha criat a tots, visca la terra lliure!”. I el propietari que ens fa pagar pel permís de viure en ella. Visca la llibertat!         

“Alliberem els PPCC”, diu el patriota que no vol ni sentir a parlar del socialisme. Unim-nos tots i esclafem el saxó brutal. Unim-nos tots, diu, de totes les classes i totes les religions. I, diu el treballador de la ciutat, quan hàgim esclafat el saxó i alliberat els PPCC, què farem? Oh, llavors podeu tornar a les vostres barriades, igual que abans. Visca la llibertat!         

I, diu el treballador agrícola, després d’haver alliberat els PPCC, llavors què? Oh, llavors podeu tornar a estalviar per pagar el lloguer al propietari o l’interès a l’usurer com abans. Visca la llibertat!         

Quan els PPCC siguin lliures, diu el patriota que no vol ni sentir a parlar del socialisme, protegirem totes les classes, i si no pagues lloguer seràs desnonat igual que ara. Però els desnonadors, comandats per l’agutzil, portaran uniformes vermells i grocs, amb el territori dels PPCC al braç, i l’ordre que t’enviarà de pet al carrer portarà l’escut dels PPCC. Ep, oi que val la pena lluitar per això?         

I quan no pugueu trobar feina, i, abandonant la lluita per la vida en desesperació, entris a l’hospici de pobres, la banda del regiment més proper de l’exèrcit català t’escortarà a l’hospici de pobres amb la tonada del himne de la teva terra. Oh! Que en serà de maco viure en aquests dies!         

“Amb la estrelada onejant sobre nosaltres” i un exèrcit cada vegada més gran d’obrers sense feina vagabundejant sota la estrelada, desitjant tenir quelcom per menjar. Igual que ara! Visca la llibertat!         

Mira, amic meu, jo també sóc valencià, però sóc una mica més lògic. El capitalista, al meu parer, es un paràsit de la indústria; tan inútil en l’estadi actual del nostre desenvolupament industrial com qualsevol altre paràsit en el món animal o vegetal ho és per a la vida de l’animal o el vegetal del que s’alimenta.         

La classe obrera és la víctima d’aquest paràsit – aquesta sangonera humana, i és el deure i l’interès de la classe obrera usar tots els mitjans que pugui per expulsar aquesta classe paràsita de la posició que li permet de aprofitar-se d’aquesta manera de la vitalitat del treball.         

Per tant, diria, organitzem-nos com a classe per enfrontar-nos als nostres amos i destruir la seva dominació; organitzem-nos per expulsar-los de del seu control de la vida pública a través del seu poder polític; organitzem-nos per prendre’ls de la seva arpa la terra i els tallers on i als que ens esclavitzen; organitzem-nos per netejar la nostra vida social de la taca del canibalisme social, de la rapinya de l’home sobre el seu igual.         

Organitzem-nos per a una vida plena, lliure i feliç, per a tots o per a ningú.

Ni guerra entre pobles, ni pau entre calses!

Daniol, aquest forum està per debatir no?

La Tuna només ha expresat la seva opinió, només ha dit que part d'un partit polític s'assembla als arguments de llenguacatalana (si això es un insult... xDD)

Olocauí, mira, crec que opines així perquè o ets jove, o has llegit molt a Marx i ets creus de bona fe les fantasies utòpiques d'en Marx, que a més a més d'utòpiques són totalment rebutjables perquè aquest món deixaria d'existir ja que la fam ja no seria cosa només de l'Àfrica, hi seria de tot el planeta sencer.

Confons el bé i el mal. Per tu l'obrer és el bo i l'empresari o cap és el dolent. T'assegure que hi ha obrers dolentíssims, obrers bons, caps dolentíssims i caps bons. I t'assegure que hi ha molt proletariat paràsit i molt empresaris emprenedors i treballadors i que gràcies a ells molts obrers tenen una vida digna (dins de l'indigne que és el simple fet de viure en aquest planeta on les malalties, castàstrofes, fam, etc.. fan totalment que siga repugnant el fet que puga ser veritat que un Déu bo haja creat tot això).

S'ha de deixar clar, sense voler entrar en aquest debat surrealista i que no va enlloc, que la teoria marxista no es basa en que uns siguen "bons" i uns altres "roïns". Dir això és síntoma de que no s'ha llegit a Marx, o no se l'ha entés, en qualsevol cas.

El marxisme es basa en l'anàlisi dels mecanismes de producció del capitalisme, que considera que contenen una tensió inherent entre els propietaris dels mitjans de producció (patrons) i els que venen la seua força de treball (obrers). D'ahí es deriva que existeixen classes socials , no en base a ser més o menys pobres o qualsevol altra tonteria, sino en funció de la seua adaptació a un d'eixos dos papers de la producció capitalista. Com que és un sistema de producció que inherentment conté una tensió entre les dues classes socials, degut a que és de per sí injust i tendeix a perjudicar a la posició més feble (els obrers), eixa tensió només pot ser resolta per el derrocament de la classe propietària dels mitjans de producció per part de la unió dels obrers. Per això n'hi ha eixe émfasi en que els treballadors de tot el mon s'uneixen, i per això els sindicats i partits tenen un paper clau en el marxisme. Perquè individualment els treballadors son més febles que el patró i estan subjectes a la seua voluntat, només units aconsegueixen tindre més força i plantar cara (vagues, motins, sabotatjes, protestes, etc).

No es basa en que uns siguen "bons" i altres "roïns". Açò no és el cristianisme, és una teoria social, política, econòmica i filosòfica basada en la raó. Un empresari pot ser molt bó i un treballador molta mala persona, però la seua relació és, per natura, desigual i injusta cap al treballador.

Si els obrers s'uneixen per enderrocar a la classe propietària i controlar ells els mitjans de producció, ells passen a ser els empresaris i per tant es converteixen en "burgesos" de nova trinca amb l'única intenció de castigar els empresaris individuals emprenedors i que gràcies a ells funciona l'economia i gràcies a un bon sistema econòmic pot existir l'Estat del benestar. Aquest tipus de comunisme que alguns defenseu és totalment rebutjable per ser dictatorial i va contra els altres obrers (botiguers, empresaris, banquers, etc.....). Tothom que treballa és obrer. És obrer un director d'un banc com un paleta, una peixatera, un jardiner, etc... El que passa és que cada obrer té un sou segons la categoria de la seua feina. No pot guanyar el mateix un enginyer, un farmacèutic, un investigador, un metge, que una caixera, un paleta, un administratiu, etc..., perquè si fos així no hi hauria incentius i la gent no treballaria amb ganes. Una dictadura és totalment condemnable, i el comunisme vol prohibir l'existència de les classes socials i això és totalment rebutjable i els Estats que ho fan haurien de ser perseguits per no respectar els drets humans. La propietat privada i poder dirigir una empresa és un dret i el comunisme vol impedir aquest dret perquè el comunisme és feixisme.

Als països democràtics un jardiner pot aconseguir ser director d'un banc i un director d'un banc pot dedicar-se a la jardineria i deixar de dirigir un banc si vol. Als països comunistes ningú té dret a progressar en la seua feina i està condemnat a viure en la missèria de per vida. El comunisme és una dictadura que consisteix en empobrir el proletariat per enriquir al cap d'Estat i als alts càrrecs governamentals. Tito tenia en sa casa els banys d'or, mentre els iugoslaus vivien en la més crua missèria. Castro viu a tot luxe i el poble cubà no té ni per a canviar-se de roba interior. Cuba només té boicot dels EUA, però milers de països no fan boicot a Cuba, per tant és una falàcia dir que Cuba és pobre pel boicot. La URSS no tenia cap boicot i vivien en la missèria mentre el Cap d'Estat gastava tot el diner, aconseguit d'explotar el proletariat, en armament i grans luxes per als alts funcionaris. Ja n'hi ha prou de comunisme, de nazisme i de feixisme. L'únic comunisme no rebutjable és el defensat pels partits comunistes-ecosocialistes europeus que defensen un món més just, sense dictadures de cap tipus i per tant democràtic. Cap Estat té dret a controlar les nostres vides i a ser la nostra empresa per a utilitzar-nos per al seu benefici. ¿És que és pensen que ells són una mena de Déu a que tots em d'obeir?. Visca la llibertat, visca la propietat privada, visca els botiguers, visca els empresaris i visca el proletariat. NO A LES DICTADURES, NI COMUNISTES NI DE CAP TIPUS.

Última edició per Llenguacatalana (02-11-2007 01:06:49)

Independència i democràcia, i si els ciutadans volen el socialisme o el comunisme que ho diguen a les urnes. Jo em considere socialista (no del PSOE evidentment), però no per això tinc dret a dir que la nostra nació ha de ser socialista o no serà. La nostra nació serà el que vulguen els ciutadans. Aquesta és la diferència entre democràcia i comunisme. La democràcia és llibertat per triar i el comunisme és dictadura.