Creu-me que em sabria molt de mal fer-ho, que em taparia el nas però a base de bé, però si em poses contra l'espassa i la paret. A o B, votaria pancatalà, ho sent. Ara bé, si em deixes l'opció de quedar-me a cassa i abstindre'm com a 3ª via te la compre de seguida.
I, evidentment, de bons i dolents hi ha d'obrers, patrons,espanyols, catalans, ruandesos, futbolistes, advocats,etc. Si eixe espanyol està disposat a acceptar la secessió de la part espanyola de la nació catalana si majoritàriament així ho decideix la ciutadania d'ací votaria a l'espanyol demòcrata. Però això encara és més utòpic que el que tu plantejaves.

Que no t'embolique, Sant Vicent Ferrer. Una tàctica molt utilitzada pels demagogs entrenats és la de presentar una disyuntiva hipotètica totalment irrealitzable per a tractar d'extraure conclusions de l'elecció de l'interlocutor.

És com si et presentaren la situació de si prefereixes que s'esclavitzara a la gent que siga d'orige asiàtic (per exemple) o que s'exterminara als gais. Obviament es tracta d'una situació totalment fictícia, i damunt, mai en la vida la teua decisió podria decantar cap dels dos esdeveniments. Però, si per exemple, digueres que prefereixes que esclavitzaren als asiàtics (perquè al menys no els maten com als gais), el demagog que està parlant amb tu tractaria d'extraure de la teua resposta que potser tens algo contra la gent asiàtica, o que en cert sentit estàs a favor de l'esclavitut. Això obviament no té cap trellat. No es pot extreure cap conclusió d'eixa "decisió" perquè no és fa davant un context concret, i amb l'amplitut d'eleccions que es té a la vida real.

Per tant només es tracta d'una fal.lacia argumentativa.

Curial, curial, tu tampoc te n'assabetes. Totes les coses que dic ara no passarien (en el passat sí han passat i en molts països encara passa), només és un exemple per criticar a aquells que prefereixen un Estat valencià feixista abans que el País valencià estiga en un Estat democràtic encara que eixe Estat no siga valencià. Jo vull un Estat català independent però democràtic, on la gent puga votar lliurement per l'esquerra o per la dreta, per la dreta catalana en un Estat independent o per la dreta catalana en un Estat independent. No vull referir-me a la dreta regionalista o a l'esquerra regionalista. Per això és molt important que tant l'esquerra com la dreta vulguen construir un Estat independent, perquè així serien un Estat normal. O no m'expresse bé o em prens el pèl. T'has ficat en el cap que sóc un troll i no hi ha manera. Igual que els blavers, mai raonen perquè tenen una cançoneta ficada en la ment i sembla que no té cura. Jo crec que em tens mania perquè no vull un Estat valencià. Jo respectaria l'existència d'un Estat valencià. Entre el tot i el no res sempre hi ha una cosa intermitja. Hi ha valencians independentistes que preferixen ser valencians i espanyols abans que només catalans, i també hi ha pancatalanistes al PV que preferixen sentir-se catalans i espanyols abans que acceptar la creació d'un Estat valencià. Jo preferisc el màxim: Un Estat català, però em conformaria amb el mínim: un Estat valencià.

Curial, una abraçada.

Última edició per Llenguacatalana (04-11-2007 00:06:46)

Olocauí, només intente diferenciar el nacionalisme català o valencià excloent i inhumà del nacionalisme català o valencià democràtic i humà. El nacionalisme excloent i inhumà busca la independència per qualsevol mètode encara que siga aberrant, en canvi el nacionalisme democràtic i humà també vol la independència però no a qualsevol preu (tot no val). Només intente desenmascarar a qui diu ser nacionalista no espanyol i ataca els espanyols pel simple fet de ser espanyols i que fins i tot mataria per tal de que la seua terra fos independent. L'Estat espanyol ha fet horroritats per mantindre la seua unitat, però no per això nosaltres hem de ser com ells o com eren ells al passat (Batalla d'Almansa per posar el millor exemple).