Aiiii Valladolid, quantes vegades m'he auto-refirmat allà. A mi la iaia de la meua ex em va dir que a catalunya si no parles català no et fan cas, una amiga que llevaria la oficialitat del català basc i gallec per què aixi "ens entenem tots", etc. Jo crec que fàbrica més independentistes el espanyolisme que el catalanisme en si.

Jo nacionalista no soc, però si sobiranista. Jo al principi passava, creia que amb un federalisme espanyol, estariem bé (era menor d'edat, compreneu-lo hehe) Però....els espanyols van començar a dir-me que per què parlava català, que si no era educat per què no sabia si l'altra persona ho parlava (tampoc sabia si parlava castellà, i l'altra persona si no m'enté m'ho pot dir, o no?) I a partir d'ahi, em vaig fer monolingüe català.

Després vaig vore com creixia el nacionalisme català al principiat, i com a cada cosa que feia, rebia una resposta patetica digna de xiquet:

- Pujol enano, habla castellano
- Carod nazi, Carod imperialista
- Tots els catalans son imperialistes i/o nazis
- Els catalans son X

I després veia com els espoliaven, cada dia, a canvi de res, de ni mantindre les estructures bàsiques, com la línia elèctrica, els trens, etc, i a banda d'espoliar-los i no mantindre lo bàsic, els insultava cada vegada més. Es a dir, insultaven als catalans per voler el que jo volia per als País Valencià. A arrel d'aixo, vaig deixar de creure cada vegada menys en el republicanisme espanyol, i més en la confederació amb balears i catalans, i cada vegada vull menys coses amb l'espanyolisme.

la meua historia no te cap discusio ni res semblant. A ma casa sempre m'han parlat valencia(català) i de sempre els meus pares han segut d'esquerres tirant a republicans jo seguint el seu exemple baig seguir amb la seua ideologia politica fins a que baig tenir us de raó i em baig ficar en tot el rollo de la politica i buscant informació   i em baig donar conter de tot el que es podria pedre si no defenia la meua terra !!

:= )       Fi

Jo amb 12 anys vaig tindre una setmaneta blavera però em vaig curar hehe (vaig llegir llibres, escoltar català, etc)

Tindre familiars blavers no ha de ser necessariament algo roï. En realitat està prou bé, perquè si parles amb ells amb respecte i els vas exposant arguments de forma dialogant, al final casi sempre acaven per plantejar-se coses que abans no es plantejaven (perquè recordem que tenim la veritat del nostre costat). En canvi això amb un desconegut blaver no ho pots fer, perquè no et coneix i no te confiança. Però es suposa que un familiar et té un mínim de confiança i estima. T'anime a que intentes conversar amb els familiars o amics blavers, no imposant-los el tema de conversació ni res, sino només primer interessan-te per les seues idees i per què pensen així, deixant-los parlar a ells.

Mira jo sempre he sigur castellanoparlant i ho soc, amistats(quasi tots), familia, classe...   Et dic una cosa, mai he sigut de dretes, sempre d´esquerres, el meu avi una persona molt culta de conca, republicana x sempre, però castellà. Jo t´ho dic de veres, abans em sentia espanyol i tenia banderes encara que repetix MAI he sigut de dretes. Però amb el transcurs dels anys em vaig donar compte de que deien que un bon espanyol ha de ser de dretes, bandera en mà, espanyol com a llengua (i a mi aixó no em convenia) després amb algunes amistats, influència de Obrint pas (gràcies) llegint història i vegent fets que passaben em vaig a donar de que jo ja tenia el meu país, la meua llengua(que no parle massa) i la meua cultura que ningú em llevaria. En ma casa la politica no es tema de conversació freqüent i soc lliure.  ixa es la meua història, es la pura veritat, t´ho jure


pd>: aquest estiu vaig coneixer a una de puçela i et dic que no era de dretes, n´hi ha de tot, com en tots els llocs!!!

Última edició per -àlex- (18-09-2007 20:01:13)

Jo heu soc perquè m'he criat en un ambit d'esquerres sobre tot ( el meu pare es sindicalista de la UGT )
Però, a partit de la base de ser d'esquerres he anat tirant a nacionalista jo soles.
De primeres en el colatge al que anava tenia profesors comunistes. Desde sempre s'ha clasificat com a be en punts blaus i com a mal en punt roig, doncs hasta aixó arribaren a cambiar,quan et portabes bé punt roig i viceversa, i el dia 9 d'octubre era un dia sagrat! feiem murals i de tot,com si fora el centenari del colegi, impresionant, diguent açó encara em quede curt.
Després ja vaig anar al institut Benlliure,i a partir de que entrí en el institut encara em fiu mes...
Comencí a fer pintades amb els colegues..etc.
Damunt en el poble tenia amics super nacionalistes i em varen ensenyar molt. Més tard els colegues de la clase i jo varem decidir montar un nucli del SEPC al institut (després ens varem enterar de que som els substituts d'obrint pas!).
I així hasta el dia d'avui que tinc 16 anys.
Ja sabeu com em fiu nacionalista i tota la meva vida
Encara que m'agrada mes la paraula independentista

Última edició per La Tuna Punk (18-09-2007 22:29:06)

Bé, jo no em considere un nacionalista pròpiament dit amb totes les connotacions romàntiques ni tradicionals que la pròpia paraula amaga, sinó que m'agrada atribuir-me sobrenom de sobiranista sense més.

Sobiranista per obligació, sobiranista perque una cultura s'imposa sobre un altra forçosament, on des d'un marc subjugat  a un estat centralitzat és l'única forma de fer política en un sistema que ja no dona més de sí i la seva pertinença queda abocada al servilisme.

Res, que quede astò com presentació, hehe. Bon día a tothom.

El que està clar, es una cosa, la gent quan es jove diem que son un poc més "radicals", dona igual d´esquerres que de drtes; perquè al cpa i a la fi quan en spon majors només un spocs no acaben votant PSOE-PP

A mi vore el fanatisme, estupidessa, odi xenòfob i en general patetisme blaver crec que va ser una de les principals causes per a que prenguera una conciència valencianista i a favor de la cultura dels Països Catalans.

Però si vius A pucela, espere que els d´allí no et diguen "pues tu vete a tu puta cataluña" A mi n´hi ha voltes que m´ho diuen, i jo conteste, nooo, que per anar als països catalans no em fa falta anarme´n de casa.