Llegint als blavers hom se n'adona que estàn molt perduts. El seu intent mitjançant Coalición Valenciana ha esdevingut un fracás estrepitós després del gast monetari que s'ha fet. Darrere hi havia determinats empresaris que havien quedat fora de les prebendes polítiques i esperaven reeditar d'alguna manera el pacte del pollastre. D'altra banda ha quedat també palesa la força que té el nou diari blaver que no tardarà gaire en girar cap al PP. Ja es sap que sense publicitat institucional no es pot fer molt. I a més la pràctica desaparició del zaplanisme com a moviment important dins del PP del País Valencià (PP de la Comunitat Valenciana) deixa a molts sota la protecció del nou baró del PP.
Unión Valenciana no ha fet més que caminar cap a la seua desaparició. No té cap possibilitat. Dins del món blaver es parla d'un pacte com la solució per a retornar aquest "regionalismo bien entendido" a la vida política. Molt lluny d'una realitat que ha agafat a molts desprevinguts. No tan sols a aquesta dreta blavera, sinó també a una esquerra no ha sabut pas llegir els canvis a la societat.
Dins d'aquest nou blaverisme, el vell fa temps que es va acoplar dins del PP cómodament, comencen a discutir-se la idioneitat del seu líder, encara que hom no gosa de fer-ho en veu alta ja que el partit el va crear ell i no té molt de sentit fora d'ell, però fins quin punt pot aquest homé estar capdavant d'una formació que no té massa futur?
No es tardarà molt en veure les disensions. Al forum per excelència d'aquest nou blaverisme, comence a escoltar-se veus que parlen de reconduir-se, de canviar de líders, de canviar fins i tot de discurs. Comença a parlar-se de fer més valencianisme i menys anticatalanisme, en un intent de fer el gir que al seu momento va intentar Héctor Villalba i el seu equip dins d'UV, obviant-se que el blaverisme per essència no pot arribar a més. Ja ho deien els sociólegs als anys huitante. El conflicte lingüístic trigaria uns 25 anys en començar a desactivar-se, quan la societat estiguera informada i l'educació haguera arribat a la majoria de la població. La mort de les famoses "marujas", així com dels últims intel.lectuals del blaverisme amb un mínim prestigi i reconeiximent, possiblement l'última va ser Xavier Casp, ha deixat el blaverisme a les darreries de la seua existència. Un moviment que dins d`uns anys serà com el seccessionisme a les Illes, quelcom marginal.