“CAMPANYA PER LA LLIBERTAT INFORMATIVA:
SI A TV3 AL PAÍS VALENCIÀ”

http://estat-catala.editboard.com/Campa … -t1004.htm

Aquesta circular és per informar-vos de la “Campanya per la Llibertat Informativa: sí a TV3 al País Valencià”.


1-. Posicionament d’Estat Català:
2-. Història de TV3 al País Valencià
2.1-. 1984, Inici de TV3 al País Valencià
2.2-. Actuació d’ACPV
2.3-. 1987, Primer atac contra TV3
2.4-. Reacció d’ACPV
2.5-. La nova situació
2.6-. 1996, Arribava del PP al Govern
2.7-. 1997, Nou atac contra TV3
2.8-. Resolució del Conflicte
2.9-. Nou atac contra TV3
3-. Esdeveniments recents



1-. POSICIONAMENT D’ESTAT CATALÀ

Estat Català, com a Partit Patriòtic i Nacionalista Català, es manifesta radicalment en contra de l’apagada informativa a la que el Blaverisme i l’Espanyolisme volen sotmetre el País Valencià, imposant la censura d’opinions i prohibint la Llibertat Informativa de tots els nostres compatriotes valencians.

A tal fi, Estat Català mobilitzarà tots els seus recursos en aquest nou atac contra la nostra Cultura, la nostra Llengua i el nostre Poble, fins a derrotar novament el Blaverisme i l’Espanyolisme.

Estat Català acusa al PP i al Blaverisme d’aquest nou atac, però també denuncia públicament la col•laboració silenciosa del PSOE-PSC i ERC, sobre els quals recau la decisió i la responsabilitat històrica de mantenir la Llibertat informativa al País Valencià.

El Poble els ha atorgat la responsabilitat de governar,  i el PSOE-PSC, amb el suport incondicional d’ERC,  han de prendre la decisió final sobre el futur de TV3 al País Valencià.

2-. HISTÒRIA DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

2.1-. 1984, INICI DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ

L’any 1984, poc després de l’inici de les emissions de TV3, un grup de radioafeccionats valencians va muntar un petit repetidor de TV3 a la ciutat de Sueca, situada a 30 km al sud de la Ciutat de València.

Amb aquest petit repetidor recollien la senyal de TV3 procedent de Montcar (Tarragona) i la repetien amb la suficient claredat per a què pogués ser vista per la resta de conciutadans.

Passats uns mesos amb absoluta tranquil•litat, la notícia fou esbombada per la premsa i la “Delegación de Gobierno de la Comunidad Valenciana” envià urgentment a la “Guardia Civil” per a què precintés i inhabilités tota la instal•lació.

Pocs dies després els radioafeccionats tornaren a habilitar el repetidor i la “Delegación de Gobierno de la Comunidad Valenciana” tornà a enviar a la “Guardia Civil”, però aquest cop els veïns els esperaven i els van impedir accedir al repetidor perquè estava en propietat privada i disposaven de cap Ordre Judicial. Feta la petició de l’Ordre, el Jutge es negà a concedir-la al•legant que com a màxim s’estava cometent falta administrativa, però delicte, i que per tant, no procedia.

Pocs dies després, els veïns interposaren una querella contra el “Delegado del Gobierno” per intent de limitar la Llibertat d’expressió, abús d’autoritat, etc. assessorats per gabinet jurídic de ACPV (Acció Cultural del País Valencià). En aquesta querella s’hi adheriren amb firma davant de notari, 100 personalitats del món cultural i polític, artistes, escriptors, catedràtics, rectors, diputats, regidors, etc.  de l’amplia majoria de localitats valencianes.

2.2-. ACTUACIÓ D’ACPV

Fou a partir d’aquest moment, quan ACPV, Entitat Cívica i Cultural fundada l’any 1975 i amb més de 10.000 socis, prengué la direcció de la batalla i inicià una campanya de venda de bons de 1.000 pessetes a fons perdut, per sufragar les despeses de muntatge de repetidors per a tot el País Valencià, amb el repte de fer arribar una televisió en la llengua pròpia del País Valencià a tots els catalanonoparlants.

*nota: ACPV (Acció Cultural del País Valencià)
http://www.acpv.net ) 


El resultat de la campanya fou la venda de més de 150.000 bons; cada soci de la ACPV vengué una mitja de 15 bons recol•lectant un total de 150 milions de pessetes de l’any 1984, arribant a mobilitzar més de 100.000 persones. Gràcies a aquest esforç, ACPV va comprar terrenys, construí torres de repetició i adquirí tot l’equipament dels centre emissors, situats en tots els punts estratègics i equivalents als que tenia TVE.

Els centres són Bartolo en Castelló, Calicanto a València i Carrasqueta a Alacant. A més, ACPV construí altres 5 centre menors de mitjana potència, per a cobrir amb qualitat les comarques més importants, i altres 5 centres més de baixa potència per a les poblacions petites. A tot aquest esforç cal sumar-hi les iniciatives de molts ajuntaments, que instal•laren repetidors locals connectats a la xarxa de ACPV, per a poder veure TV3.


2.3-. 1989, PRIMER ATAC CONTRA TV3

TV3 esdevingué l’únic canal que emeté en català fins l’any 1989, quan finalment i pressionada per la presència de TV3, la Generalitat Valenciana endegà les emissions de Televisió Valenciana - Canal 9, en castellà i català.   

Però per a les emissions de TV3 al País valencià, ACPV havia hagut d’ocupar il•legalment els canals que el “Plan Radioelectrico Nacional” havia lloc reservat per al tercer canal autonòmic del País Valencià, en aquest cas les que legalment pertanyien a Canal-9, però que fins aleshores estaven desocupades.

En iniciar-se la emissió de Canal 9 en la mateixa freqüència, sorgí el conflicte i cap de les dues es podia rebre.

A pocs mesos de les eleccions autonòmiques valencianes, la Televisió Valenciana volia ocupar ràpidament la freqüència que legalment li pertanyia, degut a que gràcies a l’enorme esforç, tant econòmic com material que havia realitzat ACPV, la ocupació de la freqüència garantia una audiència immediata del 95% en tot el territori del País Valencià.

ACPV es negà a apagar les seues emissions si no es garantia la concessió d’altres freqüències, però la Generalitat Valenciana governada pel socialista Joan Lerma es desentenia de la situació i reclamava la legalitat vigent.

Finalment, i gràcies al suport del “Ministro de Transportes, Turismo i Comunicacions” socialista José Barrionuevo, el President Joan Lerma aconseguí poc abans de les eleccions autonòmiques, una Ordre Judicial per intervenir els repetidors de ACPV, al•legant que estaven ocupant una freqüència que tenia asignada RTVV.

La “Guardia Civil” precintà els emissors de TV3 i en tan sols poques hores, Canal 9 obtingué immediatament una antenització o quota d’audiència del 95% del territori valencià.

2.4-. REACCIÓ D’ACPV

Dies després i sense que s’hagués ofert cap solució alternativa, ACPV aconseguí canviar les freqüències d’emissió de TV3, tornant a emetre però sense trencar el precintes amb que la “Guardia Civil” havia segellat els seus equips d’emissió. 

El “Gobierno Central”, aleshores sota el poder del PSOE, aixecà actes sancionadores contra ACPV i imposà multes de 16 milions de pessetes per tots i cadascun dels repetidors.

ACPV començà una altre campanya per recollir donatius, ajuts i  que inclogué la venda d’obres d’art que diversos artistes havien cedit a ACPV per a tal fi. Aquest cop però, ja no comptà solament amb l’esforç dels seus afiliats, sinó també de gran part dels Ajuntaments del País Valencià, Associasions Culturals, Universitats, professionals liberals i particulars de tot l’àmbit dels Països Catalans.

Es recaptaren prop de 100 milions de pessetes de l’any 1989-90, però alhora, ACPV guanyà el recurs judicial que havia interposat contra les sancions administratives.

Davant d’aquesta situació, s’arribà a un pacte verbal amb el “Ministro” socialista José Barrionuevo, de tal manera que tots aquests fons serviren per ampliar encara més els seus centres emissors i instal•lar els equips necessaris per al segon canal que emetía CCRTV, el Canal 33, i a més, les emissores de ràdio en FM, Catalunya Ràdio i Catalunya Cultura.

ACPV havia derrotat l’atac del Blaverisme i havia aconseguit una victòria per la llengua catalana, per la libertat d’expressió i contra la censura informativa.


2.5-. LA NOVA SITUACIÓ

Els espectadors valencians començaren novament a antenitzar els seus domicilis per a poder veure TV3 i el nou canal C33, recuperant en poc temps les seves quotes d’audiència.

La Generalitat Valenciana, governada novament pel PSOE-PSPV arribà a un acord amb ACPV respecte la emissió de partits de futbol, de tal manera que el partit s’emetés pel C33, amb menys antenització, que per TV3. D’aquesta manera, C-9 obtenia més audiència i més ingressos per publicitat.


2.6 -. 1996, ARRIBAVA DEL PP AL GOVERN

A mitjans de 1996 el PP, amb Eduardo Zaplana al capdavant, arribaren al poder a la Generalitat Valenciana. A partir d’aleshores, la quota de català a C-9 començà a baixar, incrementant l’ús del castellà en contra de la “Llei de creació de RTVV”, que havia estat creada per a l’ús, protecció, foment i difusió del valencià.

ACPV no dubtà en denunciar públicament aquest incompliment i presentà un informe amb les dades estadístiques de la  política lingüística a la baixa del PP a Canal-9. El PP feu cas omís de les crítiques i de l’informe d’ACPV i prosseguí amb la seva política de discriminació del valencià.

ACPV donà per trencats els acords que havia establert amb l’anterior govern socialista i inicià mesures de pressió per restablir els nivells de valencià a Canal-9. En aquesta línia, deixà d’intercanviar les emissions de partits de futbol entre TV3 i Canal 33, de manera que automàticament l’audiència de C-9 començà a baixar, doncs els telespectadors valencians s’estimaven més veure les retransmissions per TV3.


2.7-. 1997, NOU ATAC CONTRA TV3

A partir  de gener de 1997, en iniciar-se les retransmissions de futbol de TV3 al País Valencià, començaren a aparèixer interferències que impedien seguir els partits de futbol. En acabar-se els partits de futbol, les interferències desapareixien.

*nota: vídeo sobre les interferències de TV3
http://www.youtube.com/watch?v=8bvrwebU … mp;search=


Al segon dissabte de produir-se les interferències, la majoria de telespectadors valencians passaren a veure els parits al Canal-9, recuperant aquest canal tota la audiència que havia perdut.

ACPV acusà públicament i denuncià al jutjat a RTVV- Canal 9 i al President de la Generalitat Valenciana, per estar al darrera de les interferències i instigar una actitud censora. La Generalitat Valenciana governada pel PP replicà que es tractava de mentides i falsedats d’ACPV per a desprestigiar i desgastar políticament al PP.

Durant els següents mesos, els tècnics d’ACPV realitzaren intenses recerques per a localitzar el lloc des d’on s’emetien les interferencies. A finals de 1997, les investigacions donaren resultat, localitzant el punt i sorprenent infraganti als autors de les interferències. Tots eren tècnics adscrits al departament de difusió de Canal 9.

En el moment de la localització, els tècnics de la ACPV anaven acompanyats de la “Guardia Civil” i de diversos periodistes dels mitjans de comunicació, que aconseguiren els testimonis gràfics per a què ACPV pogués aportar proves per a la querella que s’havia interposat contra els gestors de Canal 9 i el President Eduardo Zapalana.


2.8-. RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE

Arran d’aquest fet, ACPV aconseguí forçar al govern Zaplana a arribar a un acord, que suposava retirar la denúncia contra aquest i que l’hauria posat en una situació molt compromesa, a canvi de que Canal 9 augmentés novament les quotes de valencià i que el segon canal autonòmic valencià, Punt 2, no ocupés cap de les freqüències amb que ACPV retransmetia TV3 al País Valencià.

Al 1997 doncs, s’arribà a un acord que suposava la pau entre ACPV i la Generalitat Valenciana governada pel PP, i que garantia la quota de valencià al Canal 9.


2.9-. 2006. NOU ATAC CONTRA TV3

Al 2006, ACPV tornà a ser sotmesa a una ocupació de varis dels seus punts d’emissió, en aquest cas però, per la “cadena de àmbito nacional” La Sexta.

El “Ministro de Indústria” d’aleshores, José Montilla, i actual President de la Generalitat de Catalunya gràcies al suport d’ERC, va assignar les freqüències que usava ACPV per a retransmetre TV3 al País Valencià,  a la recentment  creada cadena televisió “La Sexta”.


2.10-. TDT I  L’ACTUACIÓ DEL SOCIALISTA JOSÉ MONTILLA

La contrapartida que José Montilla va prometre a ACPV era que aquesta Entitat Cívica i Cultural podria emetre al País Valencià els quatre canals en TDT de la CCRTV (TV3, Canal 33, 3/24 i el Canal 300).

ACPV va acceptar la promesa verbal de José Montilla i deixà d’emetre TV3 i Canal 33 a través dels mitjans analògics, cedint el canal d’emissió a  “La Sexta”.

Milers de valencians es van comprar els aparells de la TDT per poder rebre les noves emissions que ACPV feia en digital.

La TDT (Televisió Digital Terrestre) és el nou format a través del qual es veurà la televisió del futur i que per directriu europea serà d’obligada aplicació.

*nota; més informació de la TDT:
http://www.tdtcat.net/tdtcat/AppPHP/cat/index.php

3-. ESDEVENIMENTS RECENTS

Però el Govern del PP de Francesc Camps, President de la Generalitat Valenciana, exigeix judicialment la clausura de les emissions que fa ACPV a través de la TDT. Aquesta clausura es pot fer efectiva en qualsevol moment i el “Ministro de Indústria” socialista Joan Clos, antic Alcalde de la Ciutat de Barcelona, amb el suport d’ERC, no reconeixen l’acord a què va arribar quan José Montilla era “Ministro de Indústria”.

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ! I VISCA CATALUNYA!
DOS PAÏSOS, UNA PÀTRIA, UNA NACIÓ, UNA LLUITA!