Jo no soc lingüista, però quan he sentit a algun occità (l'unic que he sentit) i quan n'he llegit, no he entès res de res, potser els nordcatalans si que ho entenen per que ho tenen allà propet i tindran contacte.

És un petit programa re-emès per BTV -Barcelona Televisió- no?
Molt emotiu, em sent plenament identificat amb la Nació Occitana. Si trobeu campanyes pel reconeixement i dignificació de l'Occità tant a Occitània com a Catalunya -Vall d'Aran- pengeu-les.

Açò és el que alguns dirien que són "palles mentals" xDDD
No t'ofengues eeeehh!

mmm, aixo depen d'on hages sentit a l'occita aquest. ( Per exemple, el provençal em costa molt d'entendrer, mentre que el llengadocia no).
I no olvides que em referixc a l'occita antic, l'actual, pese i tot a ser tant semblant, te un accent que... Mira l'aranes, que te accent catalanitzat. Disme que no l'entens!

Palla mental? O investigacio sense prejuicis darrera ?

Açò que comentàveu Gandia i Autèntic Valencià es pot deure a açò, cite: Amb exepcions, com la del francés i la del romanés, hi ha allò que algun romanista ha anomenat la "Romània Contínua". És a dir, el conjunt de territoris romànics que presenten una successió territorial de fets, de manera que cada tros de territori exhibeix característiques prou afins al tros veí, i aquest al de més enllà, des de la Península Ibèrica, passant pel sud de França (Occitània), pels romanços repartits entre els tres estats de la cruïlla de França, Itàlia i Suïssa ( Francoprovençal), per l'àmbit retoromànic i per tot Itàlia. Tanque cita.

J.E. GARGALLO. Les llengües Romàniques. Empúries. Barcelona. 1996

Última edició per Lobellcatalanescdelmon (27-03-2007 22:50:05)

En tot cas, si comprove que lo que dic es cert, seria la mateixa llengua. Ningua ve de ninguna. De totes maneres, queda clarissim que el Valencia no te res que vorer, i que es una mena de fusio entre l'occita/mossarab/arab, qui no ho sap es un babau xDDDDDDDDDDDDDD

Última edició per AutènticValencià (31-03-2007 17:47:15)

Be, aixo de error es pot posar en dubte. Sobre lo que has dit, podries ampliar-ho un poquet mes?

Vaja el mirasol és un blaver en el fons.
-àlex- Ausias March sempre ha dit que escrivia en català, son pare Pere March era el que escrivia en occità.

A vore, abans es deia a la llengua "llemosí" per que la gent, en un afan per juntar els noms (català valencià balear) li va dir a la llengua llemosí per que tenia una similitud amb l'occità, però abans no hi havien lingüistes com els que hi ha ara, i no és va fer un estudi a fons de la llengua. En l'últim segle si s'ha fet eixe analisi i ha dit el que ha dit.

Uumm. A vore. Anem per parts. L'occità fou la llengua de cultura durant l'època dels trobadors. De la mateixa manera que a Castella, el galaicoportugués, durant l'època d'Alfons el Savi, era la llengua de cultura, i en aquesta va escriure el rei les seues obres. Ausiàs March és el més gran poeta de la nostra llengua, perquè, entre altres moltes coses, abandonà la lírica trobadoresca i per tant l'occità. És a dir, modernitzà, va fer evolucionar la nostra llengua literària. (No hem d'oblidar a Ramon Llull ). Durant la corona d'Aragó, la cancilleria reial utilitzava un model de llengua per a tots els seues territoris que és considerat la base culta de la nostra llengua. És a dir, no es podia saber on s'havia escrit un text perquè utilitzaven una llengua estàndard per a tot el territori sense particularitats territorials. Més clar, codificaren la llengua. A partir d'aquí, la nostra llengua, amb un estat poderós ,una burocràcia eficient, i una literatura sense parangó a Europa, començà a recorrer el seu camí de manera decidida, separat ja d'occitània, terra la llengua de la qual va influenciar la nostra per prestigi i per proximitat.
Amic Mirasol, si en eixe llibre hi ha exemples de poemes escrits en occità, corresponen sense dubte a l'època trobadoresca, pràcticament tots anteriors a Ausiàs March. És con si diguerem que el castellà, pel fet que utilitzà el galaicoportugués durant l'època trobadoresca, ve del galaicoportugués. Més coses, segurament sabràs que el portugués utilitza nh per al nostre ny, com ho fa l'occità i per influència d'aquest.
Més, el nom Llemosí és un mot errori, sense fundament, que es va utilitzar per a anomenar a la nostra llengua per tal d'evitar valencià o català. Nom, el llemosí, que no té cap raó científica.
Si heu llegit el que pose més amunt, la frontera entre les llengües no les marquen les fronteres polítiques (excepte les fronteres entre castellà-català-portugués. Aquestes són per conquesta i expansió. No oblidem que entre el galaicoportugués i el castellà existia amb força l'asturleonés, i entre el castellà i el català, l'aragonés.
Ampliant el que dia abans. L'asturleones té característiques del galaicoportugués i del castellà, el castellà de l'asturleonés i de l'aragonés, i aquest amb el català, i el nostre amb l'aragonés i l'occità. Tot açò per proximitat. Són els estats els que han elevat una variant del llatí a llengua nacional i unificat totes les parles en la seua varietat literària i culta.
I final, marcar la frontera d'una llengua neollatina amb una altra és molt complicat de vegades. Vet ací el cas del català i l'aragonés, on en alguns llocs s'anomena de transició perquè té tantes característiques d'una com de l'altra.