1900 – L’Esglésis deixa de fer misses en català, presionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L’Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l’Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l’himne nacional català “La Santa espina”.
1936 -1947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguient una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l’estudio de la llengua catalana a l’escola.
1936 – Prohibició de l’ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat per parlar per telèfon en català amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotejen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerades nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
#

1939 - L’Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l’Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parla espanyol i defensar l’espanyolisme.
1939 – Supressió de l’ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l’Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins el 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l’espanyol, i de canviar els noms d’illustres catalans pels noms d’espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940-Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obre publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduïr totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne “obres espanyoles”.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1945 – 1975: durant la guerra civil l'animadversió contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t’havies de cambiar el cognom.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.

Si be, l'espossat només parla de Catalunya la situació es plenament aplicable al País Valencià.