Vos copie el que diuen sobre aquest tema:
La senyera amb blau ha estat a les darreres dècades objecte de sagnants controvèrsies al si de la societat valenciana. La batalla pels símbols que es produí arran del procés de reforma política de l´Estat espanyol, col·locà la qüestió de la bandera autonòmica com a un dels principals elements d´enfrontament entre nacionalistes, partidaris de la quadribarrada i regionalistes partidaris de la senyera amb blau.
Els termes del debat es plantejaren des del punt de vista de la incompatibilitat, és a dir, el reconeixement d´una suposava automàticament el rebuig de l´altra. Aquesta dinàmica afavorí el sector blaver, que podia acusar els catalanistes de refusar un símbol genuïnament valencià, així com justificar un suposat absorcionisme principatí, acusacions totes dues que servien el seu propòsit principal: distorsionar el sentiment identitari dels valencians i aprofundir en l´espanyolització de la societat valenciana.
Però potser el que hauríem de preguntar-nos és per l´origen i l´abast de l´esmentada bandera. Les interpretacions més difoses i acceptades afirmen que la senyera coronada amb franja blava arranca de l´edat mitjana, segons sembla tenir estendard propi era un privilegi reial concedit des del segle XIV a algunes ciutats i viles reials per la seua lleialtat i els serveis prestats. València no fou l´única en rebre´l, destaca en aquest sentit, per la projecció contemporània que ha tingut, el cas de la senyera amb blau de Borriana.
Així doncs, podem dir que la senyera amb blau mai ha abastat, ni ha representat a la totalitat del territori del País Valencià, com tampoc ho fa a l´actualitat malgrat els intents constants des de l´administració autonòmica per implantar-la. De la mateixa manera tampoc fou percebuda com a antagònica a la quadribarrada fins el 1970.
Es tractaria així d´una bandera d´àmbit exclusivament municipal? Tampoc ho podríem assegurar, tot i semblà que després de la pèrdua dels Furs als territoris de l´antiga Corona d´Aragó, els lligams existents a tots els nivells entre aquests es van diluir de mica en mica, procés que d´alguna manera repercutí en el desplegament simbòlic de cadascun d´ells.
Sense aquest substrat la guerra de banderes no es podria explicar i el que si sembla cert és que la senyera amb blau transcendeix la capital molt abans de la mal anomenada Transició, tot i que està lluny de ser reconeguda per la totalitat del territori del País Valencià. A l´actualitat podem dir que la identificació simbòlica amb aquesta senyera recorre de nord a sud una franja difusa que abasta del Camp de Morvedre fins a la Ribera.
El nacionalisme català al País Valencià ha menystingut històricament l´abast i el potencial simbòlic de la senyera amb blau, renunciant de forma més o menys forçada a un símbol d´indubtable origen català.
Durant l´anomenada Batalla de València els anys 1970 i 1980, desenvolupada bàsicament a València i la seua minvada àrea d´influència, les forces conservadores feren seus tots els símbols i emblemes genuïnament valencians, i els buidaren de contingut. Potser ha arribat el moment que des de l´independentisme es recuperen i es reinventen tots aquests símbols, entre ells la senyera, d´indubtable potencial emotiu, per tal d´omplir-los de vitalitat i capacitat mobilitzadora. Així se supera el parany simbòlic que els agents de l´espanyolisme han teixit, aquesta vegada sí, de formà hàbil .
Rafa Escobar, Manises