Benvolguts amics:

Tots els anys posem alguna notícia relativa al 9 d'Octubre, on simplement commemorem la data històrica, i fem algun comentari de l'actualitat i de l'activitat de la web.

Enguany però, com tots sabeu, l'actualitat la marca el procés del Principat i les seues imprevisibles conseqüències, tant al Principat com a la resta dels Països Catalans.

Nosaltres no vam veure mai clar aquell procés, precisament en clau de PPCC: Una eventual independència del Principat podia complicar moltíssim el procés de construcció i reunificació dels PPCC. Així mateix, hi havia afers turbis pel mig, com el cas Pujol i en general els casos de corrupció del Principat, front als quals el procés era una pantalla. En darrer terme, el procés en si el vèiem difícil, davant la manca de suports internacionals clars, i la pròpia divisió de la societat principatina entre catalans d'origen i xarnegos, o gent originària de la resta de l'Estat espanyol que viu al Principat. I fins i tot caldria afegir una tercera categoria, que és la de gent d'origen extracomunitari, que suposa un percentatge cada volta més important també al Principat. Les anàlisis que feren analistes provinents de l'independentisme com Maiol Sanaüja o Alfons López Tena ens acabaren de convèncer.

Fetes aquestes consideracions inicials, veiem per desgràcia que el desenvolupament dels esdeveniments ens dóna la raó en gran part. El procés del Principat ha entrat en un atzucac de difífil eixida, que pot dur el Principat a la ruïna, i per extensió a la resta dels PPCC.

Sobta la incapacitat del president Puigdemont, un individu posat a dit, però que és incapaç, sembla, de prendre decisions valentes i amb sentit comú. Sobretot, sobta que faça tot el que li diu la CUP, que amb sols 10 diputats al Parlament estan condicionant i dirigint el procés des dels inicis.

És especialment greu que la CUP assumisca la direcció del procés. Les seues propostes socials i econòmiques són irreals i inviables, i el Principat no pot convertir-se en un estat bolivarià i/o pseudosocialista. Molts dirigents de la CUP i de l'anomenada esquerra independentista, són igualment tèrbols i fanàtics, amb gent com Anna Gabriel, Mar Ampurdanès o Núria Cadenes. Aquests dies està eixint a la llum precisament que la CUP és el partit amb més gent universitària. I la majoria de dirigents tenen cognoms catalans. Seria així una mena de societat de nens bé que es dediquen a elucubrar sobre el futur en clau post-marxista. Ha eixit a la llum com alguns d'ells viuen la mar de bé, com per exemple, i encara que semble un joc de paraules, na Mar Ampurdanès, que té un xaletet d'allò més maco, o la Mireia Boya, que té un hotelet rural. Per cert, molt lamentable l'espectacle d'aquesta xica amenaçant en un mitin els de Catalunya Sí que es pot.

En la CUP, i sobretot en el seu corrent Endavant, hi ha gent igualment tèrbola, com Jordi Salvià o al PV Josep Villarroya. Sols Poble Lliure i el seu representant al PV Antoni Infante salven la dignitat de la CUP. Amb Antoni Infante tenim amistat personal, i és un personatge grandiós en tots els sentits.

Al voltant del procés han agafat protagonisme igualment dos entitats, l'ANC i Òmnium Cultural. Òmnium Cultural és una entitat històrica, que ha fet una tasca enorme per la cultura catalana. Llavors, què fa ara ficant-se en política? I el que ha esdevingut president seu, un tal Jordi Cuixart, és una persona d'allò més fosca, que emet un discurs exaltat i fanàtic, impropi d'eixa entitat. L'única cosa per la qual mereix el nostre respecte és perquè és empresari. I què dir de l'ANC? És una entitat creada fa no res, imitant l'ANC de finals del franquisme, però de la qual no se sap gairebé res, ni com s'entra, ni qui la dirigeix realment, ni com trien els seus càrrecs. I el que han posat de president, en Jordi Sánchez, és una persona que du 40 anys vivint del cuento i de la política, igualment tèrbola, que no riu mai.

Els darrers esedeveniments ens mostren com el procés té ja escassa viabilitat d'obtenir el seu anhelat èxit. Analitzem les causes:

1-No hi ha cap suport internacional important, sols països menuts i poc importants. Trump recolzà clarament Rajoy en la seua darrera visita, i Merkel calla. Sense Estats Units i Alemanya (i, afegiríem, Rússia), el procés té poques possibilitats d'assolir èxit. També la Unió Europea en diferents resolucions s'hi ha mostrat en contra.

2-La pròpia divisió de la societat catalana entre catalans d'origen i no d'origen fa impossible que aquesta segona massa de la població es pronuncie a favor d'una independència. Les diferents cites electorals ho repeteixen una i altra vegada: Els partidaria de la independència es mouen al voltant dels 2 milions de vots. Com han indicat alguns analistes polítics del Principat, com Xavier Rius, no es pot fer una independència amb la meitat de la població.

I hi han més causes, però aquestes són les més importants.

El procés del Principat ha originat una mena de maniqueisme, on hi han bons i dolents. A nosaltres no ens agraden els maniqueismes, perquè a la vida les coses no són blanques o negres. Un dels motius de fer la nostra web fou, a banda de descobrir la veritat amagada als valencians de la seua història i cultura, precisament defensar Catalunya, i la gent del Principat, que era l'objecte principal dels atacs blavers. Els atacs blavers, efectivament, han anat sempre dirigits contra els anomenats "catalanistes" al PV, però també contra els catalans.

No anem a ficar-nos medalles ni a fer un repàs exhaustiu, però al llarg de la nostra trajectòria, hem patit atacs de tota mena per part dels blavers i l'extrema dreta espanyolista al PV: Trucades telefòniques, pintades a la porta de les nostres cases, insults, amenaces, etc. Era quelcom que assumírem des del moment de fer la nostra web. I no ens penedim pas, tornaríem a fer exactament tot el que hem fet. La nostra victòria final i la derrota del moviment blaver ha estat la millor recompensa a tot això.

Diem això perquè creiem que no se'ns pot acusar d'anticatalans o anticatalanistes. I dit tot això, hem de fer una crida, a qui ens vullga sentir del Principat, a que no s'ha de fer de cap de les maneres una declaració unilateral d'independencia. Analitzem les causes:

1-Com ja hem dit, una eventual independència del Principat farà gairebé impossible la reunificació dels PPCC.

2-Una independència eventual del Principat provocarà una onada centralitzadora sense precedents a la resta dels PPCC.

3-Anant als fets objectius, després del fracàs del referèndum de l'1 d'Octubre, una DUI implicarà l'aplicació immediata de l'article 155 de la Constitució Espanyola i l'ocupació militar del Principat. A banda del patiment que això implicaria, això implicaria l'anul·lació de l'autogovern de Catalunya.

4-El procés del Principat, sobretot en la fase en què es troba ara, ha provocat el reviscolament de l'extrema dreta i l'anticatalanisme a la resta de l'Estat. En concret al PV, un partit que estava mig mort, com España 2000, a conseqüència del procés, està patint un cert reviscolament. També el partit ultradretà Vox ha augmentat un 20 % la seua militància a tot l'Estat.

I senzillament està creixent una mena de neoespanyolisme. Per tot l'Estat se veuen banderes espanyoles a tot arreu. A València ciutat sense anar més lluny ja no se'n veien ni en Falles, i ara tots els carrers estan plens.

La millor manera d'aturar això, és doncs, parant ara el procés. 

5-Les conseqüències econòmiques, per al propi Principat, serien desastrosses: Fugida d'empreses (que ja ha començat davant la inestabilitat), eixida de la zona euro, s'acabaria el turisme (principal font de riquesa ara mateix) i un altre llarg etcètera.

Els PPCC són com un cos orgànic. El que passa en una part del cos repercuteix en la resta del cos. Per exemple, un mal de cama o un mal de queixal acaba afectant tot l'organisme. Per això mateix, si el Principat pren mal, tota la nació prendrà mal.

Estimem el País Valencià i estimem el Principat de Catalunya, i no volem que cap dels dos territoris acabe mal després de tota aquesta història. Per tant, germans del Principat, des d'aquesta humil tribuna del PV fem una crida a que pareu el procés ara i no feu la DUI. Napoleó deia que una retirada a temps val més que una victòria.

Totes aquestes reflexions han estat fetes pensant en el conjunt de la nostra volguda i estimada nació. I concloem aquest comunicat amb la seua imatge, que és a la introducció de la web.



Equip d'antiblavers.