Jo crec que van en la mala direcció, tot i que cal matisar que ja veurem fins on arriba aquesta entesa militar, donat el tradicional xovinisme imperant d'ambdos països.

Pot veure's com a un contrapoder de la influència alemanya dins la UE, això és com a un brot més d'euroescepticisme.

És una llàstima que aquest món funcioni així, a base d'exèrcits i d'accions bèl·liques per a mostrar força a nivell internacional, però sent així, caldria afermar els llaços entre europeus i caminar plegats també en aquesta direcció, la militar. Tenir una veu pròpia en els conflictes internacionals i posseir un exèrcit propi han d'ésser el prisma de la UE des de ja mateix. Sinó, no s'és ningú avui dia.

A més, la última vegada que un exèrcit franco-britànic va voler anar pel seu compte, la cosa no va acabar gaire bé, si no mal recordo amb la intervenció al canal de Sues, a l'Egipte l'any 1956, quan van haver-hi de marxar cames ajudeu-me.

Si creiem en Europa cal ser valents i donar passos vers la unitat d'acció, malgrat els dèficits actuals a molts nivells que pateix la UE (democràtic, manca de representació, llengües cooficials, pobre paper de les "regions", etc).

Una ampliació massa ràpida de la Unió i les recances a cedir més sobirania d'alguns estats, i de seguir sufragant despeses d'altres països per part d'altres han portat la UE a la paràlisi, com vam veure amb la constitució europea, que ja és paper mullat.

Personalment, em té igual Francès, Anglès, Franc-Anglès, o Prussià, mentre entren pels pirineus i ens alliberen d’espanya.