Ja vaig dir que màgradaria dir la meua sobre el regen d'Aragó. A vore que vos sembla. Vos dese l'enllaç al blog que he obert per a poder pujar les imatges.

www.gustau1975.flog.cat


El meu parer a sobre el regne d’Aragó.

Quan el rei de Pamplona Sancho III va decidir partir entre els seus fills, Ramiro qui va heretar el comtat d’Aragó va decidir autoproclamar-se rei amb el mateix nom, va anar a cercar el suport del Papa i amb l’ampliació de les seues possessions mercè als comtats de Ribagorça i Sobrarb va esdevenir Rei d’Aragó.

No em podreu negar que el regne de Navarra, a llavors, l’estat dels bascos, i el repartiment  que va fer Sancho III responia una mica a una divisió nacional.

Així, el repartiment va donar:

1 rei i tres comtes (4 nacionalitats): Rei de Pamplona, Comtat de Castella, Comtat d’Aragó, Comtats de Ribagorça i Sobrarb.




Cronologia: (al blog)


   


   Consideracions:
1)      La Septimània formava part del Regne Visigot, tot i que disposava d’un règim especial.

2)      Montsó: ciutat elegida per a celebrar les Corts Generals: ciutat fronterera entre catalans i aragonesos.

3)      Comtat de Ribagorça: cap dubte de la seua catalanitat, encara hui hi parlen català.

4)      Comtat de Sobrarb o Sobrarbre: Toponímia clarament catalana. Sobrarb, el seu nom ja esmenta un fet i unes arrels, segons la tradició, una creu va ser vista sobre un arbre i per tant el nom i l’escut de la vila. Si fem cas, sobre arbre (en català) i no sobrarbol, ni surarbre...

5)      Passos per travessar els Pirineus: Si la Septimània n’era un Ducat o Principat semi-independent, els exèrcits carolingis haurien de demanar el permís per passar per aquestes contrades, tanmateix al Pirineu aragonès ens trobem el pas de Canfranc per on podrien passar fins a trobar-se els sarrains. A llavors, el Pirineu català era el pas per als “septimanyencs”.

6)      Exèrcit carolingi: l’imperi Carolingi no era pas homogeni, n’hi eren aquitans, francs, bretons, occitans i catalans. Després la batalla de Poitiers, es recupera per als cristians la vessant nord pirinenca i es crea la marca Hispànica al travessar cap al sud. Són els carolingis els quals creen la marca hispànica o aragonesa, mentrestant Girona, i altres ciutats de la Catalunya son sota el poder del comte de Carcassona o Septimània.
Al meu supòsit: Aragó per als aquitans-occitans, Sobrarbre per als catalans (Urgell).

7)      Llinatges aragonesos: ens trobem cognoms clarament catalans i d’altres castellans o bascos.

8)      Saragossa: les lleis i actes són escrites en llatí o en català, i fins al SxV, hom no fa la traducció a l’aragonès. No calia fins aleshores?



Quan Guifré el Pilós, és el comte el qual els historiadors el consideren el primer comte independent, en aquest cas, el comte Guifré no esdevindrà Rei com si ho varen fer els comtes de Pamplona o Aragò.  Jo em pense que no calia un canvi de títol nobiliari ja què si la Gòtia o Septimània ja era un ducat o principat on el príncep (primer entre iguals) era el comte de Carcassona, quant els catalans conquereixen Barcelona, aquesta ciutat i el comte de Barcelona esdevindrà el Príncep de Catalunya i de la Septimània: Principat de Catalunya, que a més a més era descendent dels comtes de Carcassona, els anteriors prínceps. Si no hi hagué un canvi polític no calia canviar el títol.

Els esdeveniments posteriors van fer que Catalunya perdés a poc a poc els territoris del Nord durant la I croada anti-catalana o albigesa. Jo hi trobe una continuïtat, i crec que haurien de considerar la Septimània com part de la pre-Catalunya Vella i els habitants eren catalans, que van haver d’emigrar degut a les persecucions religioses i polítiques.