Bona nit amics, com duc dues setmanes amb una lessió al braç i em passe gran part del dia tocant-me els collons en lloc d'anar a entrenar, hui, estava ociós, d'eixos dies que no saps si furgar-te el nas, rascar-te la fava i baixar al bar a fer-te un café , tot no massa lluny de casa amb este fred.

El cas es que habitualment compre revista d'història medieval, més que res quan les trobe i la tinc al costat del "escusado", literatura per a concentrar la ment i soltar l'esfínter, diguem-li.

Així que me enrotllat la manta al coll i li he donat al OCR del escàner, sense més paraules, ací vos deixe un enllaç per a descarregar el arxiu a megaupload per si voleu bolcar-lo al telèfon mòbil  i una copia al mateix fil, sense més me'n vaig a abusar de una truita de creïlla amb ceba

L'enllaç MU: http://www.megaupload.com/?d=U72QGHI8

*Disculpeu si hi ha alguna falta d'ortogràfica però ja he revisat el text algunes vegades i esta convertint-se en formiguetes

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Del SharqAl-Andalus València
al regne cristià de València


PACO ORTS:

Historiador i Director de la Casa de la cultura del Puig de Santa Maria: Aquest és el primer acte de la primera recreació històrica de l'estada de Jaume I al Puig. Voldria presentar-los els membres de la taula.

El Pare mercedari Manolo Anglés, historiador i bibliotecari del monestir del Puig e Santa Maria; Josep Hinojosa Montalvo, catedrátíc d'Història Medieval de la Universitat d' Alacant; el Pare Joan Devesa Blanco, Cronista de la província de l'Orde de la Mercè d' Aragó; Vidal Muñoz Garrido, catedràtic d'Història Medieval de la Universidad de Zaragoza i Cronista oficial de la ciutat de Terol.

I al centre d'aquesta activitat, Julio Samuel Badenes Almenara, filosof, investigador del patrimoni historie i assessor historie de la recreació "Jaume I i el Puig", i puc afirmar que és la persona que més esta treballant pel patrimoni d'aquest poble del Puig.

JULIO S. BADENES: Moltes gracies per aquestes paraules que m'animen a continuar lluitant amb més forca per un patrimoni que ens converteix en allò que som i ens orienta sobre el que podem ser. Recrear aquest moment de la nostra historia és tenir la possibilitat de reflexionar sobre uns esdeveniments crucials en el devanir històric-cultural dels valencians.

Les recreacions històriques i dramàtiques d'un fet historie, ja des de l'Edat Mitjana, tenen la missió d'aconseguir que no oblidem, de recordar i rememorar uns fets que mai no hem de negar o destruir perquè formen part de nosaltres o,més ben dit, perquè nosaltres formem part d'ells i som gràcies a ells.

L'objectiu ha estat recrear aquells mesos de 1237 i 1238 que tan crucials van ser per al rumb de la historia valenciana, basant-nos en les fonts històriques de Jaume lila seva època, per reviure tot un univers medieval coherent.
Peró hem volgut enllacar-lo amb el nostre present en entreveure que la distancia entre allò recreat i la nostra actualitat ens permet, com a valencians, repensar, conéixer i apropiar-nos de la nostra pròpia historia a través d'aquesta recreació.

Aquesta recreació, porte preparant-la des de fa uns mesos, treballant intensament amb la Diputació de València,
Ajuntament del Puig i Espectáculos H.M Producciones. Hem tractat d'unir historia i espectacle perquè, realment, este m fent una interpretació dramàtica que ha de portar un fil argumental que la faci comprensible, basant-se en els fonaments histories que li donen vida.

No podem entendre bé la conquesta de Jaume I ni la consegüent repoblació del Regne de València si no coneixem la cultura musulmana valenciana, que constituirà un dels pilars culturals que condicionara el nou regne que fundara Jaume 1, i la seva evolució fins als valencians del segle XXI. Com era la societat musulmana que hi havia aquí quan arriba el rei d'Aragó?

JOSÉ HINOJOSA: Aquest és un tema clàssic en els debats historiogràfics. Que passa quan arriba Jaume I?
Hi ha una continuïtat amb el passat o una ruptura?
Tot el territori que es coneixerà com a Regne de València formarà part d'al-Andalus, és a dir, el territori que ocupen els musulmans, que ocupa l'islam.

Aquí a València, al Puig, hi havia gent que treballava al camp, parlava una llengua, tenia una religió, etc. Hi ha una
civilització i una cultura islàmiques. Des que van arribar els àrabs o els musulmans, a partir del 711, hi ha gent que paulatinament va abandonant el cristianisme i es va convertint a l'islam, i va adoptant la cultura àrab, I això suposa estar sota unes formes polítiques i una estructura social.

JULIO S. BADENES: Durant l'epoca musulmana, el castell del Puig constituïa un "hisn" ("husun", en plural; territori castral), que tenia adscrites les alqueries de Cebolla, Farnals i una població adossada al mateix castell, al vessant sud-est.Com era el poblament valencià en l'etapa musulmana?

JOSÉ HINOJOSA: El poblament no té res a veure amb el que més tard portaran del món occidental els cristians. És un poblament que estava basat en una jerarquització i una organització entorn als districtes castrals, els "husun". On el cas-tell es converteix en l'eix del territori, aglutina el territori.

Un territori en el qual hi ha o hi pot haver una medina, que és la ciutat. En aquest cas, la medina important és València, però a l'entorn del Puig tenim l'hisn de Murviter, que és el nom de l'antiga Sagunt. Havien caigut pràcticament en ruïnes les muralles saguntines i els àrabs van canviar el topònim. I de Sagunt, la Saguntum romana, es va passar a la Murviter àrab, I l' hisn de Sagunt té al seu entorn una pila d'alqueries. I aquestes són realment les comunitats, els llogarets, els pobles on viurà la gent de l'època. Unes quantes famílies, des de mitja dotzena de cases fins a 50 o 60, amb una torre de protecció, de defensa.

Podien tenir un tancat de tapieres que les protegia de qualsevol atac i alta, en aquelles alqueries, és on vivia la gent, agrupada a les aljames amb les quals més tard pacta Jaume 1. Per tant, dones, un territori molt diferent a l'organització que després hi van dur els cristians.


 


JULIO S. BADENES: El28 d'octubre de 1092, al-Qadir, rei musulmà de València i protegit del Cid Campeador, és assassinat y "los servientes et los castrados et la otra companna que era deste rey de Valencia que mataron,fuxieronse pora un castiello que dizen Juballa" (El Puig de Santa Maria en l'actualitat) i foren rebuts per "un judio que tenie el almoxerifadgo" (Primera Crònica General d'Espanya d' Alfons X, 567-568).

Aquest jueu s'encarregava de cobrar els tributs de les alqueries que depenien . del castell del Puig, també anomenat de Cebolla o Juballa. I els seus habitants eren musulmans. Com era aquesta societat islàmica?

JOSÉ HINOJOSA: Des del punt de vista social és una societat islàmica, com podria ser la de Marroc, la del món berber, la del món oriental, etc. On el bàsic és el món tribal, la tribu, el clan, el grup al qual es pertany . Això fins avui en dia. La base de tot és a la tribu.

Si no s'entén aquesta mentalitat tribal no es pot entendre el món àrab avui en dia. Això semblen oblidar-ho els polítics, que tracen amb tiralínies fronteres i deixen tribus a una banda i tribus a l'altra, etc. El cas d'Iraq és molt característic. Quan Saddam Hussein pren el poder elimina tots els seus rivals de les tribus enemigues.

Normalment, després passen factura. Aquesta tribu, aquest grup clànic, sobretot d'arrel berber, perquè aquí en aquesta terra s'hi van instal·lar al llarg del temps, al llarg dels segles, fora berbers, constitueix la base d'aquesta societat agrupada políticament a les aljames.

Una societat que es regeix pels principis religiosos de l' Alcora, una societat totalment islamitzada al llarg dels segles. Peró on també hi van restar cristians, els mossàrabs, fins que la intransigència i el fanatisme d'almoràvits i almohades va fer que pràcticament desapareguessin.

I quan Jaume I arriba aquí, ja en aquestes terres no hi queden cristians. Malgrat el que d'altres pretenguin, els cristians encara hi eren en temps del Cid, però després, al llarg del segle XII, van desapareixent. Sens dubte, hi ha mercaders cristians que comercien a València i Sagunt.

 

JULIO S. BADENES:  Conservem un document molt important de 1240 en el qual es descriu com, a l'hora de delimitar els termes entre el Puig i Puçol i de saber el funcionament de la sequia de Manteada, els senyors feudals reclamen la presencia de dos sarraïns d'Enesa (un altre dels noms que rebia el Puig de Santa Maria), que van descrivint els límits de cada població abans de la conquesta. I també descriuen el partidor d'aigües de la sequia de Montcada i com es reparteix entre el Puig i Puçol.

Aquest crucial pergamí ens parla de la xarxa hidràulica i de la importància de l'agricultura. Com era i en que es basava l'economia musulmana?

JOSÉ HINOJOSA: L'economia esta basada, en el cas del litoral valencià, des de Sagunt a València, en el regadiu. Un regadiu que ve de les tècniques d'Orient. El sistema de l'horta de València és el mateix que el de l'oasi de Damasc, el sistema de rec és exactament igual, portat pels àrabs que van venir a València.

En altres ocasions és portat dels oasis del lemen o dels saharians. Amb una xarxa hidràulica a base d'hortes, assuts, sénies, etc. Així, la toponímia i el vocabulari és pràcticament tota d'arrel àrab: assut, sequí, etc. Es produeix pel consum, però també pel mercat, per la ciutat.

Un comerç, una activitat mercantil a les grans medines, com és el cas de València, que s'enfilara en el món islàmic que abasta des de l' Atlàntic fins a l'indic.

Els mercaders de Dénia treballen o actuen perfectament a Damasc, i arriben fins i tot a l'índia. Per tant, tenim una economia vinculada amb: el món islàmic, mai amb el món cristià. És curiós com el món àrab, el món andalusí, el món d'al-Andalus amb prou feines va tenir relacions mercantils, socials, amb el món dels cristians del nord. Sembla com si l'ignoressin, com si no els interessés, com si el consideressin més endarrerit.

Allò no formava part del seu horitzó, que era sempre el món islàmic, perquè, no oblidem que aquests musulmans formaven part de l'Umma, de la comunitat islàmica. Aquesta és una cosa que avui segueix funcionant perfectament en el món islàmic. El musulmà no és un marroquí, iraquià, indonesi, etc.ho posara al carnet d'identitat, però ell es considera membre de l'Umma.

Per tant, per ells no hi ha fronteres polítiques al llarg de tot aquest
món islàmic, que en aquells moments abastava des de l' Atlàntic fins al Pacífic.


 


JULIO S. BADENES: Quan el sistema defensiu dels castells funciona, veiem un regne musulmà valencià fort, políticament i militar, i preparat per enfrontar-se a qualsevol perill exterior.

Així, la destrucció del castell del Puig d'Enesa, el qual, segons el capítol 206 de la Crònica de Jaume 1, era bo, fort i ben construït, anunciava que el regne de Zayyan estava molt debilitat en no poder ni tan sols mantenir un dels seu s castells més importants de la seva xarxa castral. Com fou i com va evolucionar el regne musulmà valencià?

JOSÉ HINOJOSA: El poder polític a al-Andalus, on hi havia hagut al segle X el Califat, s'havia desmembrat al segle XI, havien sorgit els regnes de taifes, un dels quals era el de València, un altre el d'Alpont, .un altre el de Dénia, etc.

Van arribar els almoràvits i van unificar aquest poder, es torna a recompondre: noves taifes. Aquesta és una constant
en el poder en el món àrab: la descomposició política. Arriben els almohades, que el tornen a unificar de nou, però després de la Batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212, es produeix l'enfonsament definitiu d'aquest califat almohade.

 

I el poder polític desapareix com a unitat a al-Andalus. Això afavorira l'avenc;: dels cristians del nord, que volen recuperar aquestes terres de l'islam. Des de Portugal, passant pel rei de Lleó i després el de Castella, fins a la Corona d' Aragó, on Jaume I en serà el protagonista. La descomposició política, l'aprofita Jaume I i conquereix les Illes Balears, que eren un autentic focus de pirates i d'inestabilitat per al comerç. I això li va permetre ampliar els seu s territoris a costa d'aquesta debilitat del poder polític musulmà.

JULIO S. BADENES: El fil argumental de la recreació de "Jaume I i El Puig" parteix dels plans de conquesta de València i el seu regne per part de Jaume I a la reunió d' Alcanyís.

És en aquest castell aragonés dels cavallers de Calatrava on el Puig de Cebolla i el seu estratègic castell es van convertir en el lloc des d'on es faria possible la conquesta de la ciutat del Túria. Com es planifica per part del Conqueridor la presa de València i el seu Regne? 

VIDAL MUÑOZ: Jaume 1, abans de reunir-se a Alcanyís, té diverses reunions on crida els nobles. Abans s'ha reunit amb Abu Zayd. El problema que hi ha entre Zayyan i Abu Zayd genera un desordre a Valencià.

A més, té la sort que Blasco d' Alagó ha estat desterrat a València, i és el millor espia que tindrà Jaume 1. Blasco d'Alagó li organitza tots els castells, li parla de les terres, de la riquesa, del que hi ha al Regne de València. I Jaume 1, quan ve aquí ja coneix perfectament les terres. Coneix el desordre que hi ha, el desacord entre Abu Zayd i Zayyan.

De fet Abu Zayd va a Calatayud primer i després, el 1232, a Terol, on pacta entregar-se. Hi ha uns acords, i això no ho veuen bé els nobles d' Aragó, perquè volen seguir amb el saqueig, amb el botí. L'Església s vol endur la cinquena part del que recupera.

La realitat és que es r un ix a Alcanyís el 1231 i també l 1233. Peró la reunió de 12 1 la menys coneguda.
La de 1233 és sobre la que més s'ha publicat, perquè és a la que acudeix Blasco d' Alagó, que ja no esta desterrat.

Hi acudeixen, també, diverses persones que abans d'acabar volen saber que els donaran per prendre el Puig i València. Entre ells hi ha l'Orde de l'Hospital, que rebrà Torrent i Silla; l'Orde de Calatrava, que rebrà les cases de Borriana del
moro Tamarit i les alqueries i els molins de Xirivella. Blasco d' Alagó rebrà Culla i Les Coves de Vinromà.

També hi acudeix Don Guillermo, bisbe d' Albarracín, que rep l'alqueria de Teresa; i l'Orde de Santiago, que rep l'alqueria i torre de Museros.

Tota aquesta gent acudeix a Alcanyís, i des d'allí es planifica la presa de València. Primer es planteja anar a Burriana amb un suport des de les Balears. Crida totes les hosts a Terol. No ho veuen bé, però Jaume I els convenc. Arriben al Puig i tara el repartiment des d'aquí. De fet, hi ve una gran quantitat de terolencs, no només de la ciutat sinó de tota la zona de Terol.

 

JULIO S. BADENES: Per tant, hi ha un esforç total per part de Jaume 1 en la conquesta de València i el seu Regne.

De fet, aquí al Puig s'ha d'enfrontar a dures traïcions per part dels cavallers. La qual cosa vol dir que,
vulguem o no, els valencians devem una part fonamental del nostre ésser històrico-cultural a Jaume l.

Per això no tenim més remei que recordar-he com ho farem amb aquesta recreació, perquè oblidar la nostra historia
seria un suïcidi, seria esclavitzar-nos per allò que desconeixem i ha fet de nosaltres el que som socio-culturalment.

Llavors, tot això explica aquest afecte tan gran que tenim els valencians per Jaume I?

VIDAL MUÑOZ: Una cosa és el concepte que es té a València de Jaume 1 i una altra el que se'n té a Aragó i a Terol.

Jo tinc els dos vessants perquè em vaig formar a València i ho vaig fer amb un aragonés, el mestre Antonio Ubieto. He treballat a Aragó i he estudiat molt Jaume 1, perquè tenia força a veure amb la meva tesi doctoral. Com és considerat Jaume 1 a Aragó? Maltractat.

De fet, a Terol no té dedicat ni un carrer ni una placa. Aquí a València teniu Jaume 1 per tot arreu. Això per que? L'explicació és molt clara: Jaume 1 he reta del seu pare Pere II la preocupació de l'esperit de frontera.

A Aragó, els nobles, amb la mort d' Alfons 1 el Batallador, obliguen a que Ramiro el Monjo surti de frare i el casen perquè no volen que es compleixi el testament reial.

Sorgeix des de llavors un enfrontament continuat entre el rei i els nobles, que seguira després. Quan amb 17 anys Jaume 1 es planteja anar a la zona de Peníscola, els nobles no veuen bé les pretensions del monarca.

Perquè l'esperit de frontera suposa un saqueig i un botí. L'esperit de frontera suposa estar al marge, perquè els exercits en aquells moments no són com avui els concebem. 1 és més fàcil pels nobles, pels senyors de l'èpocaanar a Viver, a Xerica, a Begís a fer escaramusses, i agafar una serie de botins. Jo crec que Jaume 1 va arribar a comportar-se malament amb Aragó perquè ell mateix, a la Crònica, diu que va venir" a aquest món perquè van enganyar el seu pare quan es va ficar al llit amb la seva mare.

Jo crec que això fou un trauma per ell, a més, amb l'enfrontament que sempre van tenir els reis amb els nobles. Perquè els nobles aragonesos han estat sempre molt esquerps amb els seus reis.
A més, aquesta problemàtica del diferent concepte que es té a València de Jaume 1, després es certificara en el moment dels repartiments.

 

JULIO S. BADENES: L'host de Jaume 1 es va reunir el dia 19 d'abril de 1237 a Terol. 1 arriben al Puig d'Enesa a finals del mateix mes per començar a reconstruir el castell que ha destruït el rei Zayyan. El refan en dos mesos i el mes de juliol Jaume 1 comença des d'aquesta mateixa fortalesa.

El llibre del repartiment. Jaume 1 marxa a principis d'agost i el rei musulmà aprofita per reunir un gran exèrcit i enfrontar-se als cristians a la Batalla del Puig. Més tard, a la Crònica Llatina, Jaume 1 atribuirà la victòria a la

Mare de Déu del Puig, patrona del nou Regne de València i de la Ciutat de València després de la conquesta.

Peró cròniques posteriors, com la de sant Joan de la Penya, atribueixen a sant Jordi l'ajuda celestial que rep l'exercit que comandava Bernat Guillem d'Entenca. Per que és tan important la figura de sant Jordi?

VIDAL MUÑOZ: Sant Jordi és un element molt important per als reis d' Aragó. Per això apareix. Perquè el pare de Jaume 1, Pere 11, funda a Teroll'Orde de Sant Jordi d' Alfama. 1 després el Conqueridor l'hereta com a bon cristià. Se situa el sant alliberant una donzella d'un terrible drac.

A la presa d'Alcoraz apareix sant Jordi. És per a Aragó una mica com sant Jaume per a Castella. 1, precisament Jaume 1 crea a Terol, l'any 1225, la companyia reial i militar de Sant Jordi. 1 és molt important el capítol 29 perquè té molt a veure amb la presa d'aquestes terres.

Així, s'invoca el senyor sant Jordi, patró d'aquest Regne, perquè els cavallers i gentilhomes fossin prests a oposar-se als moros d'aquesta frontera i anessin contra els infidels, servint de guies de la milícia i l'exercit de tota aquesta serrania.

 

JULIO S. BADENES:Queda dar que aquests homes medievals van necessitar, per assimilar tan gran victorià a la Batalla del Puig, la intervenció divina de la Mare de Déu del Puig de Santa Maria i la de sant Jordi, patró dels cavallers catalans i aragonesos que lluitaren al Puig.
Són explicacions sobrenaturals d'un fet historie. És la crònica de Desdot la que realment tracta de donar una causa històrica a la victòria cristiana. 1 troba la resposta en l'estratègia que segueix l'exèrcit cristià. Peró, com fou possible aquest gran avenc cristià, que queda perfectament materialitzat en aquesta decisiva victòria?

JOSÉ HINOJOSA:  Aquí, el poder polític estava molt fragmentat. Zayyan era a València, Abu Zayd a Onda. aprofitant aquestes rivalitats polítiques, Jaume 1 avança a costa del món musulmà.
Però si llegim la Crònica de Jaume 1, ens adonem que, a banda de Zayyan, que era a València, com a centre i focus d'aquest poder polític territorial, amb qui negocia Jaume 1, exceptuant la rendició de València, és amb les aljames, és a dir, amb les comunitats locals; amb els vells d'aquestes poblacions que es rendiran perquè falta precisament aquest poder c central.
I la mancança d'aquest poder central fa que tampoc hi hagi un exercit que sigui capaç d'oposar-se als cristians, unificats amb una mentalitat i una tàctica institucional polític-militar-feudal, on el rei convoca les hosts dels senyors i acudeixen a la seva crida.

Aquí no. La prova és que no hi ha més que aquesta Batalla del Puig, l'única que hi va haver en tota la conquesta del territori valencià des de 1232 a 1245. No hi va haver cap topada militar d'importància. Hi va haver algarades, escaramusses, ràtzies .

Això no vol dir que els musulmans no fossin bons guerrers (sobretot els ballesters, que tenien una punteria fantàstica). El rei ho reconeix a la seva Crònica. És a dir, hi havia una autodefensa de les pròpies comunitats, deixades i abandonades de la ma de Déu.
Fins i tot quan Zayyan demana ajuda al rei de Tunísia, aquest arriba a València, veu que hi ha moltes fogueres enceses, li ve por, fa mitja volta i se'n torna. No hi ha ni tan sols una flota musulmana capaç d'oposar-se als cristians.

En canvi, Jaume 1 ja organitza el seu exercit i una marina més o menys rudimentària, que ha ajudat a conquerir les Illes Balears. 1 ara ajudara a abastir el castell del Puig de Santa Maria. Prova d'això és que construeix una calcada que uneix la platja del Puig amb el castell, car entremig hi havia només marjals.

JULIO S. BADENES: La conquesta de Jaume 1 comença per Borriana, però el febrer de 1237 el Papa Gregori IX l'ha convertit en una croada. 1 a l'estanca de Jaume 1 al Puig veiem molts esdeveniments que confirmen als guerrers cristians que la divinitat és amb ells.
Entre ells, la troballa de la Mare de Déu del Puig, que els acompanyarà i els omplírà de valor durant tota la conquesta. En aquest sentit, per les recreacions, l'escultor del
Puig Lucas Carrión Luján ha realitzat una copia gairebé exacta de la Mare de Déu del Puig, perquè és essencial la seva presencia en les recreacions. La religiositat de Jaume 1 i la seva host és innegable. Vulguem o no, la
religió és un element necessari, antropològicament i històrica, per entendre el nostre món. Com es va planificar aquesta croada valenciana?

 

VIDAL MUÑOZ: Després de la reunió d' Alcanyís, convoca corts a Monsó, el 1236. Arran de les corts de Monsó i d'aquest esperit de frontera que esta immers en els homes d' Aragó, Gregori IX els atorga la prebenda o la butlla com si anessin a les croades, a la sisena croada que s'està donant en aquell moment, però a la qual ni la Corona d' Aragó ni la de Castella acudeixen, perquè tenen prou croada aquí per anar contra el món musulmà.

JULIO S. BADENES:  Com podem observar, Alcanyís i el seu caso tell foren molt importants en la planificació de la conquesta de València i el seu Regne.

Pero, a més, puc afirmar que les excel·lents pintures d' aquesta fortalesa, les he utilitzat com a patró per recrear la indumentària del rei d' Aragó i els seus cavallers, els estendards, etc. Per que són tan importants aquestes pintures?

P. MANOLO ANGLÉS: Jo sóc d' Alcanyís. I ja abans de venir a València la vaig conéixer per les pintures del castell. Les pintures, del segle XIV, els de Calatrava com a orde militar i propietaris del castell, les fan per a gloria seva a la torre de l'homenatge. Participen en la conquesta de la ciutat de València i, en elles, hi pinten Jaume I a cavall i entrant en una ciutat.

Hi va haver un temps en que es va discutir molt sobre si era realment la ciutat de València, però hi ha un dofí, per tant, és una ciutat mediterrània, amb les seves palmeres, i que té mar.

Peró, a més, hi ha una altra raó molt alcanyissana per la relació que tenim amb la ciutat de València, amb el rei Jaume I i amb el Puig, i és que Bernardino Gómez Miedes, que fou bisbe d'Albarracín, va escriure, primer en llatí i després traduïda al castellà, sent arxidiaca de Sagunt, la Historia del muy alto señor rey Don Jaime de Aragón.

JULIO S. BADENES: L'octubre de 1236, a les Corts de Montsó assistiren els bisbes d' Aragó i Catalunya. El paper que van jugar l'església i els ordes religiosos fou crucial, tant en la conquesta com en la socialització i cristianització del nou Regne de València.

Jaume I era molt conscient de la seva importància a l'hora de conquerir i de crear un nou espai cultural cristià. De fet, al castell del Puig, també anomenat de "La Pata", hi eren presents els dominics, els templers, els hospitalers, els cavallers de calatrava, l'Orde de Sant Jaume i, amb força seguretat, tant històrica com per tradició,els mercedaris.

De fet, és a sant Pere Nolasc a qui s'atribueix el descobriment de la Mare de Déu del Puig. Quina és la relació entre Jaume I i els mercedaris?

P. JUAN DEVESA: La historia de la redempció de captius verifica que a València hi va ser sant Pere Nolasc nou vegades abans de la conquesta.

Que venia a València, a la capital i als pobles, . a redimir cristians captius. És una presencia que no fou estable, però inicia la qüestió de la conquesta de Jaume I d'aquestes terres. I és aquí, al Puig, on Jaume I estableix un primer convent de l'Orde de la Mercè amb sant Pere Nolasc.

Per tant, per nosaltres l'arrel de l'Orde de la Mercè a València, en la conquesta de la ciutat, es troba al Puig de Santa Maria. En tractar Jaume I i sant Pere Nolasc, cal deixar ben dar que hi va haver entre els dos personatges una relació de veritable i profunda amistat des de la mateixa infantesa de Jaume 1.

Aquest gran Conqueridor era fill de Pere II i va néixer el 1208 a Montpeller. I fou declarat rei quan tenia tan sols cinc anys. I aquest rei d'Aragó, amb deu anys, fou el que va vestir. amb l'habit de l'Orde de la Mercè a sant Pere Nolasc a la catedral de Barcelona, el 10 d'agost de 1218.

El rei tenia deu anys, i tenia com a institutor, en aquell moment, el mateix bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Per tant, sí que és veritat que el rei nen va establir amb Pere Nolasc l'Orde de la Mercè. I quan el rei Jaume I va decidir la conquesta del Regne musulmà de València, el ministre de l'Orde de la Mercè, que era sant Pere Nolasc, va decidir venir també amb ell, però no com a guerrer.

Malgrat que l'orde en un principi era de caràcter militar, no va venir a lluitar contra els moros sinó per la redempció de captius cristians.


 

JULIO S.BADENES: Tant religiosos catalans corn aragonesos arribaren al Puig d'Enesa.

Així, s'hi traven presents el mestre d'Alcanyís, Fra Pere de Lleida, dominic i confessor del rei; n'Hug de Fultalquer, mestre de L'Hospital i el català la de Barcelona Pere Nolasc, fundador dels mercedaris.

A l'hora de qualificar l'Orde,Mercedari,seria millor adjectivar-lo com a redemptor, militar, mendicant? Prefereixo que el defineixin els mateixos mercedaris .

P. MANUELANGLÉS:  L'Orde de la Mercè, per simplificar, diem que és militar, però no ho és com ho fou la resta d'ordes militars, ni els europeus ni els de la Península.

No neix ni per a la defensa de territoris cristians ni de Terra Santa.

Tampoc per a la defensa de cristians que hi van com a pelegrins. Se'n diu militar perquè són laics (no són clergues), per diferenciar-lo de la resta d'ordes mendicants del. moment: franciscans, dominics, carmelites i agustins.

És laic perquè els responsables, tant el ministre, que és sant Pere Nolasc, com la terminologia (lloctinent, comanadors, etc) és militar. Peró no es dediquen a batallar, tot i que sí que poden dur armes.

Per això, quan hi ha un moment que l'orde, justament en el capítol de València i del Puig, en el segle XIV, es transforma en orde clerical, els jurats de Sogorb es queixen al Papa dient que ¡com havien de redimir captius uns clergues, que són gents que no poden dur armes, i cal defensar els cabdals de la redempció com als mateixos redimits! L'orde va canviar de militar-laical a clerical, que és com es conserva.

JULIO S. BADENES: Els ordes religiosos, en un elevat percentatge, són els educadors i co-creadors de moltíssimes de les actuals poblacions valencianes del segle XXI.

Per tant, no reconéixer la seva labor històric-antropològica seria cercenar un ingredient del nostre ésser com a valencians, essencial per reconéixer-nos i reconduir el nostre futur com a societat i poble. Quin fou el paper de l'Orde de la Mercè en la creació del nou Regne i del Puig de Santa Maria? 

P.JUAN DEVESA: Segons una ferma tradició del poble del Puig, estant Jaume I amb Pere Nolasc a Enesa va tenir lloc la treballa, per part d'aquest segon, de la imatge de Santa Maria del Puig.

Sepultada sota una campana al cim del puig que avui ocupa el monestir del Puig. Tenim un document del Conqueridor del 26 de juliol de 1240 pel qual sabem que l'església del Puig d'Enesa o de Cebolla, que ara es diu de Santa Maria, amb tot aquell puig on es troba situada, es dóna a Pere Nolasc, a l'Orde de la Mercè.

Com que hi van treballar tant, no va caldre gaire temps per fer-la; quan van baixar el 1238 a assetjar València, l'església ja estava pràcticament feta i la preciosa imatge ja era objecte de culte dins del temple.

Quan Jaume I va passar després a València, a la conquesta, amb ell va passar també el nostre fundador, sant Pere Nolasc.

I l'acompanyava perquè interessava al fundador de la Mercè un cap de pont al Puig, però també una fundació a la mateixa capital. Ja el 14 d' abril de 1238 esta datada al campament de Russafa la donació que a Fra Pere Nolasc es fa d'unes cases que tenia el moro Abensiara a la Boatella, fora de València, amb una mesquita propera a aquestes cases.

En aquesta heretat van fundar els mercedaris el seu convent de la Mercè, que va durar amb grans transformacions fins al 1835, l'any de l'exclaustració.

Llavors l'Estat es va quedar les propietats dels religiosos. Aquí a València, l'autoritat municipal va treure a subhasta el convent dels mercedaris, amb la seva església. I un capitalista el va comprar. El capitalista el que volia era més diners, i llavors va tornar a vendre tot allò, va arrasar l'església, la va desfer i va construir el que avui és la placa de la Mercè, amb els carrers adjacents.

P. MANOLO ANGLÉS:  L'Orde de la Mercè té un paper molt específic al Puig, ja que és l'únic orde religiós fins que al segle XVI venen els cartoixos.

Peró el predomini mercedari ha quedat plasmat fins i tot al Palau de la Generalitat, al saló de Corts. Com es pot veure en la pintura del brac eclesiàstic, entre els 19 vocals hi ha un mercedari, que és mestre general de l'Orde de la Mercè, que era en aquells moments Francisco de Salazar.

Fins i tot el rei Carles 11 atorga al mestre general de l'orde el títol de Gran d'Espanya pels mèrits que els generals han fet en la redempció de captius i el gran bé que han fet a la Corona espanyola. Al monestir del Puig ha quedat tant la presencia de la Mercè com la de Jaume 1. L'exclaustració va desposseir el monestir del seu ric arxiu i de la biblioteca.

Peró al segle XX els historiadors Gazulla, Juan Devesa i Joaquín Millàn, han aconseguit recuperar aquesta memòria històrica de la vinculació de Jaume I i l'Orde de la Mercè.

Jo he procurat, en grups petits, que la gent pogués veure amb els seus propis ulls aquesta riquesa que s'atresora en els mateixos documents de pergamí, al fons . material i documental que es conserva al monestir. Poder-hi veure la signatura del rei Jaume 1, de Pere IV.

Poder contemplar la 'càpsula del reliquiari de la Santa Espina donada per Jaume 1. Veure els quadres del XVIII, de Vergara, on el mateix rei posa l'habit i l'escut a sant Pere Nolasc.

Podem contemplar aquests detalls que ens recorden la presencia de Jaume I al Puig i com l'Orde de la Merce va provar de considerar el rei Jaume I com a partícip de la seva pròpia historia, del seu propi devanir com a orde religiós.




JULIO S. BADENES: Quan Jaume I ve a reconstruir el castell del Puig, amb ell ve molta gent de Terol i dels voltants. Com a cronista de Terol, són molts els valencians del segle XXI hereus d'aquells homes medievals?

VIDAL MUÑOZ: Després de les Corts de Montsó es planteja la vinguda cap a València. No es fan grans batalles. De manera que, quan s'intenta fer pactes amb els nobles d' Aragó, a aquests no els va bé, perquè si pacten no hi ha saqueig, no hi ha botí. La documentació ho diu molt clar.

I fins i tot quan pacta a València després de prendre el Puig. Quan pren València, els seus consellers li diuen que no pacti. I Jaume I diu que vol primer la gallina i després els pollets. I els diu "deixeu-me tranquil que després ja m'organitzaré".

I arran de prendre el Puig es planteja el repartiment. I respecte als repartiments que fa hi ha documents d'abril que diuen que, en un principi, es fan 280 donacions a l'anomenada partida de Terol.
Són gents totes arribades de Terol. Així apareix la porta de Serrans, perque són la gent de la serra, i també apareixen els noms dels pobles d'on procedeixen els repobladors.

Així apareix Juez de Teruel, Gil de Teruel, Jiménez de Calanda, de Mora de Rubielos, de Mata de los Olmos, de Castellote, de Santa María de Albarrasí, de Cedrillas, de Alepuz. van apareixent aquests pobles.

En el repartiment, generalment, no duen més que P. d' Alepuz, López de Cedrillas. El que interessa és el lloc d'on provenen. I aíxó generara una serie de cognoms. Per això hi ha una gran quantitat de valencians que duen els cognoms de gents de Terol.



JULIO S. BADENES:Aquí al terme del Puig sabem que després de la conquesta hi van seguir vivint musulmans. Podem, fins i tot, observar com practiquen la seva religió, perquè juren sobre l' Alcora.
Els nous pobladors, veiem que conviuen o coexisteixen amb ells utilitzant com a habitat les alqueries musulmanes com la de Cebolla i la de La Pobla de Farnals. El castell del Puig ara pertanyerà al senyor feudal que és Guillem d'Entenea. Com fou questa repoblació? Va partir de zero?

JOSÉ HINOJOSA: Arribara Jaume I i els cristians -i després els colons i repobladors, a partir de 1238-, i tot això canviara. Unes coses es mantindran, com per exemple el regadiu, ampliat i millorat pels cristians.

Els cristians no eren maldestres i estúpids que venien aquí a destruir i acabar amb tot el que existia, com algunes visions interessades pretenen fer-nos creure; en absolut. Jaume [ i Alfons X el Savi a Múrcia van respectar tots els sistemes de rec. [ quan hi havia un conflicte es recorria als alamins, els vells que coneixien i sabien com funcionaven els recs. Va canviar la llengua, el minaret fou substituir pel temple cristià i per la torre. La crida del muetzí per les campanes.

Els menjars van canviar radicalment. Les fruites i els llegums van deixar pas al cultiu de forma massiva dels cereals i ·la vinya. Estava prohibit als musulmans beure vi, però hi havia molt raïm que es consumia en forma de panses i també begut, òbviament. Això esta perfectament documentat. I aquesta població musulmana es va mantenir sempre que es rendís pacíficament.

Perquè Jaume I es va comprometre per escrit a respectar els seus usos i costums: la llei islàmica, la llengua, les formes d'autogovern d'aquestes comunitats musulmanes. Sempre que acatessin l'obediència política del rei d'Aragó i paguessin els impostos corresponents, que en moltes ocasions eren menys que els que pagaven amb els almohades.

Tot i això, amb el temps les condicions es van anar endurint; es van produir abusos. Molts van emigrar perquè l'Alcora diu que un musulmà no pot ni ha de restar en un territori dominat políticament pels cristians. Llavors es van inventar trampes i trucs perquè això fos possible. .

El nostre vocabulari valencià, per exemple, és molt més ric en termes àrabs que el del català la del Principat, perquè aquí la presencia àrab fou molt més intensa. Peró en qualsevol cas es va imposar ja una societat cristiana, una societat feudal, que era el que en aquell moment era vigent a Occident.

JULIO S. BADENES: Tan sols em queda agrair la presencia d'un dels màxims coneixedors de la València musulmana i jueva, com és José Hinojosa Montalvo.
La presencia d'un dels grans especialistes sobre Jaume l,com és Vidal Muñoz Garrido. I la participació dels especialistes en els ordes religiosos i en l'Orde de la Mercè, com són els historiadors mercedaris Juan Devesa Blanco i el Professor Manolo Anglés.
Ells ens han parlat de les nostres arteries culturals medievals i ens han preparat per poder conéixer i comprendre millor aquest espai medieval que representarem en .la recreació "Jaume [ i el Puig de Santa Maria".



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Última edició per saforenc (29-12-2010 01:52:11)