- Webmestre
- Administrador
Sobre la diada del Principat
Benvolguts amics:
Hui és 11 de setembre, Diada del Principat de Catalunya. No dic nacional perquè és sols d'una regió de la nació catalana, en aquest cas el Principat. Manca encara fixar una diada de tots els Països Catalans, amb la qual tots ens podem identificar (el dia de sant Jordi potser?).
La diada dels nostres germans del Nord enguany gira al voltant de diversos temes, i sobretot, de la possibilitat d'encetar un procés sobiranista de les quatre províncies espanyoles que administrativament constitueixen el Principat de Catalunya.
En aquest sentit jo, com a webmestre d'antiblavers (no parle ni tan sols en nom de l'equip d'antiblavers), he de manifestar que crec que els nostres germans del Nord duen un camí errat. Jo em considere nacionalista, molt nacionalista, però per això mateix, he de discrepar d'eixe procés d'independència de quatre províncies, en base a aquestes consideracions:
1-Com he dit adés, jo em considere nacionalista, i per tant, en aquest sentit, vull la reunificació de la meua nació. Per tant, la independència sols d'una part de la nació catalana no seria una independència de la nació catalana.
2-Una independència sols del Principat tindria efectes nefastos en la resta de la nació catalana, com a mínim dins de l'Estat espanyol. Aquest tindria l'excusa perfecta per a anul·lar tots els Estatuts d'Autonomia i per a promoure l'espanyolització més salvatge.
I així mateix, com he dit en altre fil, els nacionalistes valencians (i els balears també), no emigraríem en massa al Principat, la nostra terra és aquesta i és un deure ètic que romanguem ací per a defensar-la.
3-Parlant del Principat stricto sensu, la situació no sembla tan favorable com la pinten. Cal recordar que els darrers 20 anys, els PPCC han rebut una immigració massiva desproporcionada, especialment notòria en el Principat. A diferència de la immigració que arribà els anys 50, 60 i 70 del passat segle, aquesta nova immigració no ha estat encara integrada, i aquesta deuria ser la prioritat, abans de plantejar aventures independentistes.
D'altra banda, pensar que aquesta immigració va a votar a favor, o va a participar del projecte independentista del Principat és un poc somniar truites. Fins i tot caldria pensar fins a quin punt s'identifica la immigració dels anys 50, 60 i 70 del passat segle. Una cosa és que parlen català i participen de la cultura catalana. Altra que s'hi sumen al projecte. I francament, vist des de la distància, no veig el Sr. Justo Molinero per exemple en un mitin sobiranista.
4-Hi ha un altre factor que els polítics del Principat no esmenten, i que crec que s'hauria de considerar en primeríssim lloc. I és que la Constitució espanyola faculta l'exèrcit espanyol per a intervenir en cas que algú vullga trencar la "unitat de la pàtria".
El Principat de Catalunya no té exèrcit, ni armes, ni mitjans per a fer front a una eventual intervenció de l'exèrcit espanyol, que és un exèrcit amb molts efectius i armes, i que suposaria en qualsevol dels casos un autèntic bany de sang.
Alguns amics meus del Principat em diuen quan els plantege això que hi intervindrien altres països des de l'exterior. Això francament, em sembla de nou somniar truites. Hui per hui cap país del nostre entorn immediat es mullaria, i menys encara els Estats Units, aliats tradicionals dels poders fàctics espanyols des de que Franco els regalà el país literalment a canvi de reconeixement internacional, en els anys 50 del passat segle.
I en qualsevol cas, una guerra suposaria morts, destrucció, odi, dolor, etc. Cap persona amb dos dits de front deuria estar disposada a passar per tot això, ni tan sols a canvi de la desitjada independència.
5-Cal pensar també en les conseqüències econòmiques que aquest procés sobiranista tindria en el Principat: D'entrada Catalunya, com a nou estat, hauria de renegociar la seua pertanyença a la Unió Europea, i aquesta volta amb l'Estat espanyol en contra (i recordem que l'oposició de França retardà uns 20 anys l'entrada d'Espanya a la llavors Comunitat Econòmica Europea). Tampoc és segur que algunes empreses del Principat mantingueren la privilegiada posició que hui dia mantenen en l'Estat espanyol, a banda que els seus actius en l'Estat espanyol podrien ser confiscats per aquest si les coses anaren molt a males.
6-En últim terme, si finalment s'assolira la independència del Principat, els primers anys serien molt difícils. Pensem que fins i tot en els casos que la independència s'ha assolit de manera incruenta i amb suport d'alguns països (Lituània o Eslovàquia per exemple, que reberen ampli suport d'Estats Units i Alemanya), els primers anys han estat molt durs. En el cas del Principat de Catalunya, a banda de que com ja he dit, no és segur que cap país important del nostre entorn li recolzara, se sumen tots els factors dits per a dibuixar un escenari molt complex.
7-Fins i tot en el cas que algun país important es mullara a favor de Catalunya, caldria veure què demanaria a canvi. Si ser "independents" d'Espanya suposa ser dependents d'Estats Units o Alemanya per exemple, francament, jo no vullc eixa "independència". Tenim un cas molt clar en el de Croàcia, que a canvi de suport envers la seua independència vengué literalment l'ànima al diable. En aquest cas, són de fet una colònia alemanya i dels Estats Units, i jo, repetisc, això francament no ho vullc.
En definitiva, torne a repetir que jo em considere nacionalista, i fins i tot molt nacionalista, i per totes les raons esmentades, crec sincerament que la independència del Principat, usant un símil pujolista, "ara no toca". Ho senc si els principatins que llegeixen això s'enfaden, però m'agradaria que reflexionaren sobre el que he escrit.
En qualsevol cas, desitge sincerament als nostres germans del Nord una feliç Diada.
Webmestre.
Retrat del comte de Barcelona Guifré el Pelós (840-897) en el Pergamí de Poblet. Aquest comte ho fou també d'Urgell, Cerdanya, Girona, Osona i Conflent. A la seua mort aquests comtats esdevingueren hereditaris, per la qual cosa instaurà de fet la seua independència. Se'l pot considerar el pare de la nació catalana.
- Webmestre
- Administrador
Re: Sobre la diada del Principat
Ens ha contestat un usuari alcoià per e-mail privat, oferint-ne interessants consideracions. Jo li he respost però l'e-mail se m'ha tornat. Potser té la bústia massa plena. Pel seu interès, crec que val la pena reproduir les consideracions que fa aquest usuari, i així també, obrir el debat. Com li deia per e-mail, si ens està llegint, li anime a registrar-se i participar en el fòrum:
1. Més val una part dels PPCC primer emancipada que res.
2. Quan esta part (principat)estiga emancipada, (que significa més nivell econòmic)i que tard o prompte ho estarà,
i al mateix temps nosaltres (PV, les illes, etc.) podem aguantar el salvatge espanyolisme amb valor, ells segur que ens ajudaràn i serem tothom independents?
3.Deixa a part els exèrcits, no faràn res ara estem a la UNio Europea. Hi ha que arrimar-se a altres estats USA, Xina a on siga i tingen cacaus mirar fora tambe d'europa va be.
4. el problema mes gross i que pense com tu es la immigracio,convencer als estrangers, eixe els el problema nº1 !!!!
5. PV ho mes negre que un titot. nosaltres nomes ens queda sobreviure
- senderi
- Membre
Re: Sobre la diada del Principat
Primer de tot, salutacions i felicitacions pels documents que teniu a la web.
En segon lloc, crec discrepar força del que dius. La Diada de l'11 de Setembre es tan nacional als PPCC com pot ser al Pais Valencia la del 25-A o la del 9-O o la de les illes del 31-D.
Enrecordem-nos que aquestes dates simbolitzen moments historics de la nostra nacio i hem de sentir-los tots ben nostres, sense vacil·lacions. Sino tinguem present per un moment l'ajuda dels Maulets valencians a la defensa de Barcelona el 1714, volent sentir-se com "a nadius d'aquest fidelissim Principat". Al caure la Ciutat Comtal, va desapareixer tb les il·lusions de recuperar la sobirania de tots.
Clar que podriem cel·lebrar una festa conjunta dels Paisos Catalans (mes que Sant Jordi, es pensa en Sant Joan, crec), pero aquesta idea s'hauria de "construir", mentre que avui dia ja tenim les nostres "manifestacions patriotiques". Perque cadascu la seva? Be, per a respondre aixo ens hauriem de remuntar al temps de la Corona d'Arago, del pactisme i de la divisio administrativa de la Corona en regnes, i tampoc es el tema.
Avui dia, la unica part de la nacio catalana on pot reeixir la independencia, tot i ser molt dificil, es a la "Catalunya estricta o autonoma". Si s'aconsegueix aixo (que ja seria moltissim), s'hauria de fomentar les relacions institucionals amb les zones catalanofones en tots sentits, tot i que Espanya miraria de blindar-les be, en aquest punt tens rao.
De moment, pero, tot es politica-ficcio...
Re: Sobre la diada del Principat
No tenim cap dubte Webmestre que ets un ferm nacionalista Valencià de pedra picada, i baluard contra la ignorància el blaverisme i ferm defensor dels PPCC
Ni cap dubte tampoc, que aquesta fanàtica Constitució imposada per coacció, es jurídicament in-fumable.
El negar ( en la ultima sentencia) irracional i a-cientificament, La Historia i fonament històric de Catalunya
El no ser obligatori saber Català a Catalunya, La llengua mil·lenària,Catalana, vulguer subordinar el Català en i a Catalunya, a una altra llengua imposada pere les armes, , es tot un flagran i insoportable acte hostil i colonialista contra la Nació Catalana.
El amenaçar de mort als ciutadans que vulguen no formar part del tardo-colonial Estat. Es del tot il·legal.
Recordem que som ciutadans de la EU. I el tardo-animal colonialisme castellà, no pot amenaçar de mort a un ciutadà de la LEU. Catalunya es i esta a EU. no a Rwanda ni Sudan.
l'estat colonial-castellaniste, ha firmat la Declaració del Drets Humans on es inclòs; l'Irrenunciable Dret a la Autodeterminació dels Pobles.
Ergo, sa imposada Constitució colonial contravé El Dret a la Autodeterminació incomplint lo signat. La veritat, es que a nivell internacional, no ho te tan fàcil com creu.
Mireu germans aixo es un castell de sucre i els colonialistes prou que ho saben. Si surt El Principat:
València i Mallorca sortiran també.
Ni voldran... Ni en cap cas, podran suportar la brutal extorsió colonial, per l'avara i fanàtica metròpoli castellanista
ja estem per damunt del 10,8 i 12'5% d'espoli constant. (I aixo la data manipulada oficial) A Alemanya la màxima contribució dels Lands, es de un 4%
En fi; el tardo-colonialisme castellanista, no deixa cap altra sortida digna i justa, als PPCC que la Independència
Com diu molt sovint el saguntí, López Tena: O Independència o Decadència.
http://www.zeniting.com/player.php?id=2 … p;lang=Cat
Última edició per Almogaver.cat (29-09-2010 17:09:10)
- Webmestre
- Administrador
Re: Sobre la diada del Principat
Company almogàver:
No dubte dels arguments que hi exposes. De tots els arguments que he donat, el que més por em fa, és la hipotètica intervenció militar espanyola. Els militars espanyols sempre han anat un poc al seu aire, i la seua lògica és molt simple...Seria per a mi molt trist un bany de sang dels nostres germans principatins.
Simplement vos dic que si heu de fer quelcom, calculeu-ho tot al màxim...
Re: Sobre la diada del Principat
podries resistir la temptació de pujar al principat a defendre'ls/recolzar-los?
Crec que no podria estar a casa amb els braços creuats encara que em maten.
Sols es una pregunta 
Provocarien un dany per a ells mateixos que deurien mesurar-se'ls també.
Última edició per saforenc (29-09-2010 20:17:00)
- Webmestre
- Administrador
Re: Sobre la diada del Principat
Evidentment, en eixe cas, la resta de nacionalistes dels PPCC ajudaríem els nostres germans.
Però, sense ganes de fer d'advocatus diaboli, cal pensar que l'exèrcit espanyol té molts efectius i molt armament.
Com deia un exemplar de la revista Lluita del PSAN (i no sóc del PSAN, que ningú pense), encara que l'Estat espanyol siga un estat prou endarrerit en moltes coses, té uns mitjans repressors molt avançats...
Re: Sobre la diada del Principat
No se si vau llegir aquesta entrevista de La Vanguardia
Entrevista a Bernaldo de Quirós - Economista (PP)
El federalista Bernaldo de Quirós
"España puede estallar: la crisis será larga y el régimen autonómico ya no se tiene en pie"
Enric Juliana | 12/09/2010 | Actualizada a las 02:18h | Política
En las sobremesas catalanas, especialmente en estas fechas de septiembre, nunca falta la sorna de quien afirma que en España el federalismo es del todo imposible por la sencilla razón de que no hay federalistas. Hace meses encendí la lámpara de Diógenes en busca de esos extraños seres. Y hoy estoy en condiciones de afirmar que en Madrid hay federalistas. Uno, al menos. Un federalista sin imposturas. Liberal. Simpatizante del Partido Popular. Anglosajón, nacido en Ávila en 1959. Un federalista sin melindres. Les presento a Lorenzo Bernaldo de Quirós.
--------------------------------------------------------------------------------
–¿Te apetece un puro mañanero?
Oye, son los mejores. Antes de desayunar, siempre un buen habano.
Recién salido de las páginas de El gran Gatsby. Scott Fitzgerald en la vecindad del Casón del Buen Retiro. Estatura británica, traje claro, desmayo del pico del pañuelo en el bolsillo superior de la chaqueta y un cigarro humeante que invita a tomar el primer café de la mañana. Nuestro anfitrión dirige la consultoría que con más acierto pronosticó la gravedad del castañazo económico español. Mientras el presidente del Gobierno se resistía a pronunciar la palabra crisis y los servicios de estudios de los dos grandes bancos emitían informes moderadamente pesimistas, en noviembre del 2008 la agencia Freemarket auguraba que el PIB caería al año siguiente un 2%, con dos millones más de parados. Les acusaron de alentar el catastrofismo. A finales del 2009, la riqueza española había disminuido en un 3,6% El federalista Gatsby es un hombre solvente.
–Te lo diré claramente. España puede estallar en los próximos años. La crisis va para largo y cabe el riesgo de una implosión. El régimen autonómico, el famoso café para todos, ya no se tiene en pie. Es un sistema en quiebra que puede acabar empujando a Catalunya a la independencia. Una independencia que es más factible de lo que mucha gente piensa. Lo acabo de escribir en un artículo titulado "La cuestión catalana" (diario El Economista del 2 de septiembre) y me parece que he pisado algún callo.
Tomo nota y me permito recordarle a Bernaldo de Quirós la pasión de José Bono por el artículo octavo de la Constitución, que encomienda a las fuerzas armadas el mantenimiento de la integridad territorial.
–Vamos a ver, seamos serios y dejemos la retórica para otro día. Formamos parte de la Unión Europea y estamos en el siglo XXI. ¿Alguien cree que podríamos enviar al ejército a disparar por las calles de Catalunya? El mundo hoy es otro. En España hoy no hay nadie dispuesto a morir por Danzig.
–Tiros quizá no los habría. Pero tensiones sociales y turbulencias económicas, con toda seguridad. Por mucho menos, ya hubo hace un par de años un intento de boicot comercial a Catalunya.
–Claro que habría tensiones y boicots, pero ¿durante cuánto tiempo? Oye, que quede claro, yo no soy un propagandista de la independencia catalana, que tendría efectos muy graves para España. Lo que quiero decir es que la unidad de un Estado nacional europeo dependerá cada vez más de los incentivos. No todo pueden ser costes y sacrificios. El incentivo se ha debilitado en Catalunya, porque la transferencia de rentas a la España meridional es excesiva. El Estado de las autonomías se sostiene gracias a las clases medias de Madrid, Catalunya y, en menor medida, Baleares y Valencia. El malestar catalán es fácil de explicar: Catalunya no tiene los beneficios de la capitalidad –Madrid se ha transformado en una gran capital planetaria– y su economía exportadora se halla muy sometida a los riesgos de la globalización. El pequeño empresario que se desloma para vender en el extranjero observa, atónito, que en el sur hay quien se pasa la tarde jugando tranquilamente al dominó gracias al subsidio del Estado. Quien no entienda el problema está ciego.
–Conspicuos liberales deMadrid proponen la recentralización de España.
–Sí, muchos de mis amigos liberales defienden el regreso a un Estado central fuerte, pero yo creo que después de treinta años de sistema autonómico eso es imposible. La única solución es el federalismo competitivo. Definir bien el perímetro de las competencias estatales, acabar con las abusivas transferencias de renta y que cada uno espabile. Si Galicia quiere una policía de tráfico propia con motos BMW, que cree una tasa y se la pague...
–Andalucía es moralmente intocable en España...
–Oye, yo no estoy diciendo que los andaluces y los extremeños sean unos holgazanes. Yo digo que la masiva transferencia de dinero al sur es hoy injusta. En treinta años su diferencial de renta apenas se ha movido. ¿En qué han gastado el dinero? ¿Cómo han sido gobernados? El PSOE está defendiendo ese estatus como si fuera un partido africano. Si el sur de España tuviese la libertad federal de bajar sus impuestos y competir con Madrid y Catalunya, quizá las cosas le irían mejor.
El puro se acaba y el federalista Bernaldo de Quirós me muestra un retrato de Churchill. "Hay que decir las cosas claras: si el problema de Catalunya no se afronta con inteligencia y racionalidad, el andamiaje de eso que llamamos España puede saltar en pedazos".
----------------------------------------------------------------------------------
http://www.lavanguardia.es/lv24h/201009 … 55482.html
Re: Sobre la diada del Principat
Aquesta entrevista és una passada! Jo ja m´ho pensava, que dins el PP també hi havien persones amb seny. Aquest article posa la solució de l´Espanya plurinacional a sobre la taula, però només des d´una perspectiva econòmica.
Pot ser ens faltaria trobar un altra persona del PP amb seny, que parlés dels temes identitaris.
Segur que també n´hi han!
___________________________________________________________________________________________ http://acatalunyallenguavehicularelcatala.blogspot.com/Ramon Muntaner, Crònica, cap. CCXCVI: «E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia»
Re: Sobre la diada del Principat
Diverses consideracions:
1- Sobre si la diada de l'11 de setembre és nacional o regional, jo crec que és una data que ens representa a tots els catalans, igual que ho és el 25 d'abril; són dates que marquen l'inici de la castellanització dels nostres països. Potser no cal que tinguem una data per a tots: cada data és important per a cada país i alhora per al conjunt del territori! Vaja, és la meva opinió...
2- Sobre una hipotètica indipendència del Principat, crec que James Conolly tenia raó quan escrigué "Socialisme i nacionalisme" i "Antipatriòtic?" L'estat espanyol porta anys dins el nostre país, amb les seves institucions, el seu aparell repressor ben arrelat, tot un teixit industrial i també un munt d'empreses espanyoles amb seu a Madrid. Una independència dins del propi capitalisme seria un simple maquillatge: en un paper diria que som independents, però en termes econòmics el país dependria de l'estat espanyol; o el que és el mateix, l'estat espanyol faria amb nosaltres el que els EEUU fan arreu del món: controlar-nos econòmicament. I en el món capitalista com tots sabeu el poder polític va de la mà del poder econòmic. Per això el trencament total i absolut amb l'estat espanyol no passa per una independència "Laportista", ni "Carreterista", ni d'ERC, ni de CiU (aquesta darrera sí que és bona xDD). Només amb l'assoliment del socialisme podrem desempellegar-nos de l'imperialisme espanyol.
3- Per altra banda, mai donaria suport a una independència promoguda pels EEUU, ni de broma. No podem estar en contra de l'imperialisme espanyol i permetre l'americà, no?
Socialisme... o barbàrie...  Països Catalans------Euskal Herria >Bi herri, borroka bat: INDEPENDENTZIA ETA SOZIALISMO!!
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
