El puchero y arros en costra

Una ensalada valenciana, una paelleta i una taronja. Existeix alguna cosa millor?

M'ho apunte, webmestre...

L'arròs en costra, plat típic d'Elx, i també "Les pipes i carasses", el "putxero en terongetes" i l'arròs i ceba

delsPPCC hehehe, és que no vegues com la fa m'agüela, el perolet de costra al foc ummmm

I per a cambiar un poc l'Arnadí, uns bunyols de carabassa?? I per a berenar una mona, d'Alberic clar; i recordeu, mona!! no ''panquemao'' (que encara que no siga pasqua, està molt bona). Cadascú tira cap a casa ee
De iogur... una crema catalana.
De pastís de celebracions... un bras de gitano acompanyat amb una copeta de cava (si és autòcton millor).

La ensalada de formatges del bar Terra de Benimaclet està DELICIOSA!!

Fotre, això que diu en Fartdefatxes m'ha fet reflexionar molt...

Jo sempre havia pensat que la paella era una mostra del caràcter un tant caòtic del poble valencià.

Però certament, ben mirat, és tota una creació culinària, i la comparació amb l'arròs de l'extrem orient és del tot encertada.

No vull ofendre a cap xinès o oriental que lligca això, però entre l'arròs blanc o l'arròs "tres delicíes", i la paella...francament...no hi ha color

La paella està bé, però la gent tendim a empobrir la cultura i sembla que no es parle de cap plat més.
Com ha fet "dels PPCC" comprar-se un llibre de cuina catalana ens obrirà els ulls a tota la riquesa culinària dels Països Catalans.
Destaque que això de la cocina española és un invent. La cocina española no existeix. Existeix la cuina castellana i l'andalusa. I para de contar!
Els espanyols, com sempre han robat a altres pobles: La cuina Gallega, la basca, la pirinenca i la catalana han estat "absorbides" pels lladres que no tenen només que cigrons i porcs (és una exageració, jeje).

La paella no és espanyola, és un plat català. Si volen espanyolitzar la paella, hauran de canviar-li el nom i dir-li SARTÉN. (Estic donant-li idees als blavers? )

Els blavers organitzen concurs de paelles com si fora el plat valencià per excel·lència. No m'agrada això. És simplificar la cultura. De fet la idea de maulet2 és digna de canal nueve.

Li dic a maulet2 que el cultiu de la taronja a València és recent. Les taronges són originàries de la Xina i es cultiven actualment a moltes zones de clima meditarrani: Xile, Brasil, Sudàfrica, Tota la conca meditarrània, Andalussia occidental.... fins i tot a les Terres del Ebre, cosa que supose que fotria al malaurat Don Visente Gonzalez Lisondo que en glòria estiga.

És a dir, això de folcloritzar determinats productes culinaris no m'agrada.

Un altre exemple: el pa amb tomàquet, que s'ha venut com a plat català, no és estrictament català. S'ha popularitzat a Catalunya i s'ha pensat que era d'origen català. No crec que un plat tan fàcil de preparar no es prepare a altres llocs. De fet, allà on hi ha blat, hi ha pa, i allà on hi ha un clima capaç de fer créixer tomaqueres hi haurà tomaques. La única aportació mediterrània del pa amb tomàquet és l'OLI.
Hi ha persones que opinen que el pa amb tomaca el van "implantar" emigrants murcians que van arribar a Catalunya.

Igual com la taronja ve de la Xina, la tomaca ve de sudamèrica. Lizondo, realment estava defenent als xinesos quan va pujar a parlar al Parlamento Español amb una taronja amb la mà, je je.

L'arròs, cultivat actuament a l'Albufera de L'Horta i al Delta del Ebre, i tan folcloritzat per alguns, va ser introduït pels àrabs a la península Ibèrica, procedent l'orient mitjà, i on havia arribat des de les valls plujoses de l'India.

Els gitanos, van seguir curiosament aquesta ruta amb els segles. Van eixir de la Vall de L'Indo (Paquistan) pressionats per conquistes de pobles de les estepes russes. Van anar expandint-se per tota l'Àsia i tota Europa de l'est. Han arribat fins Anglaterra i Galícia, igual que l'arròs ha arribat fins la desembocadura (marismas) del Guadalquivir.

Adéu, salut i revolució cultural.
Perdoneu per l'anarquia expossitiva.

Més acudit del llibre anterior que hi apareixen al començament de cada capítol:
-" Més ne mata la gola que'l coltell". SANT VICENT FERRER:
-"Al molí i al mercat fes-hi anar al més avispat".
-"Los cochs escorxant un gran cervo". TIRANT LO BLANC.
-"Pecat de gola, restitució pel cul".
-"Com vós serets en l'ermitatge què menjarets?". RAMON LLULL.
-"Frares, monges i polls, mai estan sadolls".
-"Ofici de burgès: menjar, beure i no fer res".
-"Me nàní a casa a pèndrer xocolate ab un padàs de tortell". BARÓ DE MALDÁ.
-"A on no hi ha ví, no va el fadrí".
-"Qui menja carn, que rosegui els ossos".
-"Cadascú té un rei en lo ventre, qui no en té dos".