En les últimes dues dècades, la generalització d’una nova etapa del capitalisme ha portat al desmantellament del mal anomenat “estat del benestar”, amb la consegüent precarització de les condicions laborals; així, s’han generat unes noves necessitats formatives que, necessàriament entren en contradicció amb l’antiga concepció de la ‘Universitat de masses’ –nascuda després de la II Guerra Mundial. Aquest fet es centra en la reconversió de la força de treball material i intel·lectual per les necessitats del nou capitalisme i la tercera revolució tecnològica.

La prioritat de les reformes universitàries que s'han succeït en els últims anys i la coordinació de les mateixes a escala europea a través del procés de Bolonya, és la rentabilització dels pressupostos universitaris de la següent forma:

    * Tendir a que la producció anual de titulats correspongui a les demandes de la classe dominant en el mercat de treball intel·lectual de formació universitària;
    * Associació de projectes d'investigació universitària a les necessitats de les grans corporacions multinacionals;
    * Reorganització del contingut de l'ensenyament universitari perquè correspongui a les exigències de les grans empreses involucrades en la innovació tecnològica;
    * Perfeccionament de les tècniques de fragmentació, parcialització i hiperespecialització (sobretot en ciències socials) que faciliten la utilització de tècnics formats;
    * Proveir un mercat creixent a les indústries tecnològiques punta (indústria de la informació i entreteniment, biotecnologia, enginyeria informàtica, electrònica, robòtica, etc.).

La rentabilització d'allò invertit en educació és irrealitzable sense una selecció més severa, una 'racionalització' de l'expansió universitària, a través de la disminució del nombre de joves que accedeixen a la universitat mitjançant diverses barreres: a través de proves per a accedir a la universitat, numerus clausus, introducció o augment de les taxes i de les càrregues associades a la condició estudiantil (habitatge, transports, manutenció, accés a la cultura, etc.), increment dels ritmes de producció intel·lectual a través de la multiplicació de cursos, exàmens, seminaris, que es converteixen en definitiva en jornades de treball a temps complet.

Els estats que formen part del procés de Bolonya, encoratjats per les grans multinacionals, tracten d'obtenir el control del procés de subjugació del treball intel·lectual sota el capital mitjançant la programació del nombre d'universitats, la gamma de cursos, la ubicació dels estudiants en les diverses disciplines, les desqualificacions periòdiques i el reciclatge de la força de treball al llarg de tota la vida.

L'objectiu perseguit pel procés de Bolonya és l'expropiació del temps de vida dels estudiants com element central, formal i de contingut, de la nova condició estudiantil, a través de la construcció d'un gran canal de formació professional orientat a futurs treballs precaris fragmentaris i desqualificats. És a dir, introduir el més ràpid possible als estudiants en l'exèrcit de reserva dels precaris.

http://www.sepc.cat/aturembolonya/index … io=dossier