"Catalans i valencians, si ens respectem, podem fer molt"

El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, ha propiciat una entensa amb la Generalitat de Catalunya en el difícil debat sobre el finançament autonòmic. Gir tàctic o plantejament estratègic? Camps (València, 1962) explica en aquesta entrevista el recorregut que pot tenir la mútua col·laboració. I també els seus límits, El president va rebre a La Vanguardia dijous passat en el Palau de la Generalitat de València.

La entesa entre les dues Generalitats ha causat sorpresa. I també preocupació, sobretot en despatxos de Madrid i Sevilla. Estem davant un mer moviment tàctic, o el gir és de molt major calat?

No es tracta d'una qüestió tàctica. M'agradaria que anara una relació de col·laboració llarga i profunda, en benefici de la Comunitat Valenciana, de Catalunya i d'Espanya. Tinc moltes coses que proposar a Catalunya i cree que podem fer junts moltes coses.

Les seues paraules són una novetat. Empresaris catalans i valencians plantegen des de fa temps la necessitat d'aquesta aliança, sobretot en l'àmbit de les infraestructures.

És així. En els anys setanta es va construir l'autopista del Mediterrani, i cap govern posterior ha pres decisió alguna que millore aqueixa infraestructura. Duem quaranta anys de retard. Els estudis europeus assenyalen des de fa temps que l'eix mediterrani espanyol és una de les àrees amb major potencialitat de creixement. Necessitem l'AU València-Barcelona i un nou corredor ferroviari d'ample europeu cap al nord.

Cree vostè que Catalunya i València han de fer articular un front comú per a reivindicar el corredor mediterrani?

Sí, clarament.

En trenta anys, aquesta estratègia conjunta no ha pogut portar-se a terme. Hi ha hagut moltes tensions i enfrontaments. Què ha fallat entre Catalunya i València?

Tot català i valencià és conscient que alguna cosa ha impedit que ens posàrem tranquil·lament a treballar junts. Si aconseguírem deixar de costat allò que fa de vegades complicada la nostra relació i ens dedicàrem a les qüestions que ambdues comunitats podem i hem de defensar, ens aniria moltissim millor.

La unitat lingüística ha estat el principal focus de conflicte. També ací s'observa una major calma, a Barcelona i a València.

L'ideal és que, en els temes culturals i d'identitat, cadascun parle de si mateix, respecte al veí i s'organitze com vulga. Si ho aconseguim, avançarem diversos anys llum. Cadascun ha d'organitzar les seues pròpia identitat, sense ingerències.

Existeixen les condicions per a celebrar una reunió entre els presidents de Catalunya i València?

Si. I jo estaria encantat. Estic disposat a parlar amb qualsevol president de comunitat autònoma, però la trobada amb el president de la Generalitat de Catalunya seria d'una gran importància. Per la proximitat física i territorial, i perquè tenim un munt de coses de les quals parlar.

Tornem al principi, al debat del finançament. Existeix el risc d'un gran enfrontament polític entre comunitats pobres i riques,o millor dita, entre comunitats subvencionades i comunitats més dinàmiques?

Catalunya i València han de deixar clar a tot el món que la seua demanda és justa. I ha de quedar clar que amb la nostra proposta ningú perd. Si a la gent li parlem de la necessitat de finançar els serveis a les persones que viuen a València i Catalunya, ja estem combatent el fantasma de la insolidaritat. Miren, el 80% dels pressupostos de les nostres comunitats està destinat a la sanitat, a l'educació, a la justícia i a les polítiques socials.

Repartir millor sense que ningú perda no és fàcil. El sudoku es presenta complicat.

No tant. La qüestió és clara. En relació amb el cens de 1999, avui hi ha un milió més de persones a Catalunya i a la Comunitat Valenciana; m'estic referint al cens usat com patró de l'actual model de finançament. El que jo demane és que el Govern d'Espanya reconega que s'ha produït aquest important augment de la població.

Sense llevar un euro a ningú?

Sense llevar un euro a ningú. Que el Govern aporte més diners al sistema, a repartir proporcionalment segons els criteris de població. Per tant, totes les comunitats millorarien, I rebran més, lògicament, aquelles que han d'atendre més població. El Govern ha ingressat durant aquests set anys molt més diners del previst perquè hi ha més milions de persones vivint a Espanya, vivint i generant riquesa. I la meitat d'aqueixos diners correspon a les comunitats autònomes per l'augment de població.

Felipe González i Manuel Chaves diuen que la prioritat ara és la crisi econòmica.

Intenten presentar com incompatible el que no ho és. És important afrontar la crisi, però també ho són l'educació dels xiquets i la salut de les famílies, ja que som les autonomies les quals desenvolupem l'Estat del benestar i no l'Estat central, l'únic contacte del qual amb el ciutadà són els impostos. Ningú té arguments per a negar a Catalunya, a València o a Madrid els diners necessaris per a seguir prestant aquests serveis.

L'entesa entre València i Catalunya ha fet saltar un moll: Andalusia.

Si, però Javier Arenas, capdavanter del PP andalús, està amb nosaltres, perquè Andalusia té el mateix problema.

No obstant això, la Junta d'Andalusia no comparteix el criteri de catalans i valencians.

Incomprensiblement. L'hi deu haver demanat Zapatero. La seua posició no té sentit. No pretenem llevar-los gens, ni a ells, ni als extremenys, ni als gallecs...

Volguérem preguntar-li sobre el Partit Popular. Resistirà Mariano Rajoy la tempesta?

Si, cree que si. Han estat molt pitjors aquests últims quatre anys, amb tots contra el PP, amb tots els partits acorralant-nos. I hem fet un gran paper. Hi ha motius perquè Mariano Rajoy seguisca al capdavant del partit. Hem sobreviscut a quatre anys d'assetjament, i ell té ganes de desenvolupar el seu lideratge.

No obstant això, cada dia sorgeix una nova maniobra, a Madrid o al País Basc, per a qüestionar a Rajoy.

Pot semblar una paradoxa, però les últimes circumstàncies poden reforçar a Mariano Rajoy com capdavantera. Les dificultats reforcen, parle per experiència pròpia.

Encara que el debat és espès, s'observen dues línies estratègiques: un PP a la recerca de noves aliances en l'Espanya perifèrica, i un PP unitarista o principista, com diuen alguns, tancat als principis.

Jo no ho veig així, però comprenc que des de fora puga fer-se aquesta anàlisi.

Un principista, Jaime Major Oreja, diu que el Partit Popular ha de ser el partit resistent.

Doncs haurà d'explicar-nos en què consisteix aqueixa resistència. Des del viatge al centre d'Aznar, el PP ha estat en constant renovació, sense perdre mai els principis. És un partit modern i identificat amb les preocupacions més reals dels espanyols.

Sense el seu suport, Mariano Rajoy potser hauria llençat la tovallola. Què és el que realment vol Francisco Camps?

No és només el meu suport; el comitè executiu nacional també li va donar tot el seu suport. Jo només desitge que el PP siga el gran partit d'Espanya. La meua ambició acaba en els límits territorials de la Comunitat Valenciana.

En recents declaracions, vostè ha pronosticat que la crisi econòmica es durà per davant al Govern Zapatero. Ho manté?

Anem a veure, el mateix equip econòmic que no ha sabut detectar el que estava passant a Europa i, per tant, a Espanya no pot traure'ns avant en la crisi que ve; és impossible.

Per tant, preveu un possible col·lapse de la legislatura?

Si, estic completament convençut d'això.

No ha parlat de l'aigua.

Vostès no m'han preguntat.

També en aquest assumpte s'observa un cert gir, una major moderació valenciana.

Els fets parlen per si sols. Barcelona, la segona ciutat d'Espanya i un dels icones de la modernitat occidental, rep aquests dies aigualeix amb vaixell. Escolten, açò és lamentable. El dany a la imatge de Barcelona i d'Espanya és gran. Más gran del que puga semblar. Barcelona té un problema estructural d'escassesa d'aigua. I Barcelona no es pot parar, perquè si es para Barcelona, es para Catalunya, i si es para Catalunya, es para Espanya. El transvasament de l'aigua de l'Ebre és fonamental per a una estratègia de futur. Per a Barcelona, per a la Comunitat Valenciana i per a Múrcia. Fan falta més paraules? Els fets són clars.



Font: La Vanguardia

Última edició per LarsenAlacant (18-05-2008 16:30:30)