No mos fareu murcians

He llegit aquest matí la notícia de la reunió celebrada a la Cambra de Comerç de Barcelona. Els Consellers Gerardo Camps i Antoni Castells es posaven d’acord en la necessitat de reivindicar conjuntament un millor finançament i unes infraestuctures comunicacionals que responguen a les necessitats reals del País Valencià i de Catalunya.
Diuen que les necessitats econòmiques, l’economia, sempre va per davant de la política. Potser això és veritat en països “normals”, però no ho és en el nostre: la colonització mesetària - i els negocis fets a l’empara de les prevendes polítiques, posem per cas, requalificacions urbanístiques- del nostre empresariat fan que, sovint, les actuacions empresarials estiguen més determinades per la consigna política de qui mane en cada moment, que no per la defensa dels seus propis interessos econòmics.
I així, mentre les necesitats econòmiques apunten clarament a l’articulació de l’Arc Mediterrani, a la connexió amb Catalunya i les Illes Balears, on venem els valencians el 80% d’allò que produïm i on treballen desenes de milers dels nostres llicenciats (perquè la política de “Grandes Eventos” no dona per emplear gent preparada i amb formació) la consigna política del govern Camps segueix clamant per l’aigua per construir els “Països Murcians”, amb Múrcia, Almeria i Albacete, çò és, el “Sudeste español”., una estratègia ruïnosa per al benestar dels valencians.
La propaganda oficial malda contra el català. La realitat és, que el poc que es fa en valencià des de la Generalitat (valenciana) s’escriu en un perfecte català.
La propaganda oficial malda contra els Països Catalans: la realitat és que als valencians ens convé la coordinació i la confederalitat (política també) amb Catalunya i les Illes Balears.


O Països Catalans o Països Murcians. That’s the question !! Sense hipocresies.

http://blocs.esquerra.cat/agusticerda