El bloc d'en Carod            http://www.carod.cat/

Unitat i renovació 



Molts de vosaltres ja deveu saber que he pres la decisió de no presentar-me a la reelecció com a president d’ERC. Ha estat una decisió personal, molt meditada, però crec sincerament que és la millor per al futur del partit, perquè permetrà preservar-ne la unitat i alhora impulsar amb força la seva necessària renovació.

Com que no puc respondre a tots els missatges de suport que he rebut aquest matí, intentaré fer-ho a través d’aquest bloc. En primer lloc us haig de dir que continuo tenint la mateixa il•lusió del primer dia i que estic disposat a continuar liderant aquest projecte des del lloc on la militància cregui més convenient, però també és cert que hem de saber llegir els temps i que ha arribat l’hora de ser generós, aparcar els personalismes i fer el que més convingui per aconseguir que Esquerra continuï sent un gran partit, més gran que fins ara, més obert, més plural i més modern.
Per assolir aquest objectiu, cal promoure una renovació a fons de les estructures del partit i dels seus responsables. L’equip de gent que vam assumir fa dotze anys la direcció d’Esquerra ha de deixar pas a una nova gent que promogui una nova cultura política.
Esquerra no es mereix una guerra. No faré res, ni ara ni mai, que pugui posar en perill la unitat del partit. Per a mi, ara i sempre la cohesió del partit és i ha estat una prioritat, cosa que com molts sabeu m’ha costat més d’un disgust en el passat. Però ara és hora de mirar al futur i treballar junts per fer una Esquerra gran, on hi càpiga tothom.
Esquerra ha tingut un creixement espectacular en els darrers dotze anys, però no podem malbaratar el capital polític aconseguit. Hi ha molta gent que vol veure una Esquerra debilitada, paral•litzada per les querelles internes. No els podem donar aquest plaer. Però tampoc podem seguir com fins ara, com si no hagués passat res. Hem de fer els canvis que faci falta per tornar a il•lusionar la militància, reconciliar-nos amb el nostre electorat i arribar a noves franges de població que encara no veuen el projecte sobiranista com a propi ni com a útil per al seu futur. Esquerra ha guanyat la batalla de les idees però si vol ser un partit amb vocació de majoria, ha de guanyar també la batalla de la credibilitat. En la política catalana d’avui, plantejaments com sobirania, dret a decidir, finançament just o concert econòmic són àmpliament compartits. Fa deu anys només els defensàvem nosaltres i ara s’hi apunta tothom. Fa deu anys, Esquerra era un partit petit, ara és un partit gran. Per això hem de fer canvis.
La meva decisió també permet deixar el govern al marge del debat precongressual d’Esquerra. En aquests moments no hi ha cap membre del govern implicat en el debat intern del partit i per tant, l’estabilitat està assegurada. A Catalunya ningú desitja unes eleccions anticipades i no serà per culpa d’ERC que s’hauran de convocar. Això també ens permetrà fer un debat d’idees més tranquil, reposat i serè, que és el que ens fa falta i discutir sense condicionants la millor estratègia a seguir en el futur.