Vuit centúries



Per Tizona



Hui repicaran totes
les campanes a l´alba.

No ha passat tant de temps. Et trobe a cada racó d´aquesta terra a la que li vas donar una nació, una identitat: la teua. Mai m´ha fet falta buscar-me, buscar eixe jo, una ubicació a un lloc i en un moment, com li passa a altres. Eixe jo a qui li diuen vida, que es tan sols un instant a l´eternitat i per ella. Sempre l ´he tingut.

Una vida: 80 anys no son res, 800 tampoc. Tres generacions o trenta. No ho són.

Encara camines per ací, ho sé. T´olore als camps de tarongers. Fas olor a azahar. Et sento a la brisa, la mateixa que vares sentir un dia per conquerir illes de sorra mediterrània. Ets la Mar, igual que jo. Ets la sal; el vent de Ponent. Ets la terra, la de Llevant.

Ets cada muixeranga, cada so que emet una dolçaina.

Et veig, cultives arrós del Sud tots els dies pel matí, somrient quan te'n vas perquè saps que les aus esperen la teua absència, encara que aquesta no puga realitzar-se, per menjar carrancs soterrats en el fang. Tornaràs al dia següent feliç sabent que l´alba que arriba a poc a poc donarà calor i banyarà de llum cada gra, cada fulla, cada tija d´alló que vares portar per al poble que encara ets. Què podries ésser sinó? Què seriem sinó?

Toque la teua pell, de vegades liquida i salada, et diuen aigua. O el teu cabell vermellós, que es transforma en sorra quan tanque els ulls per no distraure la meua atenció. Et diuen platja. O ets bosc si decideix que els teus brins son acícules de pi mediterrani; i si es així, et diuen devesa.

Vas néixer no molt lluny. Vas vindre no molt lluny. Hui és el dia de les vuit centúries; demà, vuit més un dia, per mi, abans d´ahir, per la terra a la que pertanyem, fa vuit segons. O vuit mil.lèsimes?

No t´anhele. No t´enyore. No fa falta perquè mai te'n has anat d´ací, Jaume d´Aragó.

Última edició per Tizona (20-02-2009 22:19:07)