Recomano llibres
Amics i amigues m'agradaria recomenar-vos dos llibres:
El Qüestió de noms del Joan Fuster 
i Quan el mal ve d'Espanya del Toni Gisbert
Llegiu "Qüestió de noms "
Re: Recomano llibres
Valencianistes a Catalunya. Actuació Valencianista d'Esquerra de Barcelona (1932-1937)
Gonzàlez i Vilalta, Arnau
Hi afegeixo aquest i us deixo l'enllaç sobre la sinopsi
"Durant la dècada dels anys trenta l'aparició de l'Actuació Valencianista d'Esquerra de Barcelona va significar l'enquadrament polític d'una part de la població valenciana resident a Catalunya. Creada entre la fi del 1931 i el principi del 1932, l'AVE es va constituir en una entitat d'esquerres, valencianista i amb una clara idea de Països Catalans. Sota la defensa d'aquests principis polítics, l'AVE va intentar seguir el model dominant de la Catalunya republicana, és a dir, Esquerra Republicana de Catalunya. I ho va fer establint-hi una estreta col·laboració política i demanant el vot als valencians establerts a Catalunya per al partit dels presidents Macià i Companys, com també un suport absolut al procés autonòmic català. Alhora, des de la seva vocació pancatalana, l'AVE va intentar traslladar el model d'ERC al País Valencià organitzant viatges a les comarques valencianes, on va portar destacats membres d'Esquerra. Així doncs, durant el període 1932-1937 l'AVE de Barcelona va crear un pont de comunicació molt fluida entre Catalunya i el País Valencià amb l'esperança que el nacionalisme i autonomisme del Principat servís de model per a la recuperació de la personalitat política i cultural valenciana."
Última edició per montgrony (02-01-2008 12:14:12)
Llegiu "Qüestió de noms "
Re: Recomano llibres
Hola, sóc Tiralí un forer habitual de valencianisme.com. Sempre he entrat per ací, però sols a llegir. Ara com no està val.com, tinc "mono" d´escriure i m´he registrat. Aprofitant l´avinentesa, ja que esteu recomanant llibres, fa poc vaig acabar de llegir "Temps de Batuda" d´Enric Valor. Evidentment el recomane, he escrit d´açò al meu blog, però com tampoc vull exercir d´spammer ho copie ací:
..M´agrada llegir. És una afició que et permet enviar-te de tot allò que t´envolta per a endinsar-te en un cúmul de situacions agradables, misterioses, tenses, per remuntar-te a un altre context històric, per visualitzar mentalment allò que contenen eixes frases que els teus ulls engolixen, i situar-te plenament en altra realitat que finalitza tot just quan poses el marcador i tanques el llibre. Eixa és la major grandesa de llegir per plaer... I a més sempre aprens alguna cosa nova...
Desafortunadament, sempre manca el temps per a fer coses plaenteres, ja que altres obligacions, que també són per afició i per gust, però que acaben esdevenint igualment obligacions, m´abarquen de tal manera, que les estones de lectura “independent” (que no tinguen res a vore amb la carrera, en la que ja ens toca llegir prou) passen a ser esporàdiques i testimonials: la mitja hora que tarda l´autobús en arribar a la Universitat...
Vaig trobar adient publicar i recomanar aquells llibres que d´alguna manera m´han pogut agradar i influir en gran mesura. Hui el llibre que presentem és Temps de Batuda, d´Enric Valor. Afortunadament, alguns ja l´haureu llegit. És un llibre costós de llegir per la quantitat de descripcions així com paraules tècniques, que van fer que alguna que altra volta haguera de tirar mà del diccionari...Són aquestos llibres, que requerixen prou dedicació, els que m´agraden personalment.
No és un secret que sóc un admirador fervorós d´Enric Valor. Ho dic sempre...Si Enric Valor hagués escrit en castellà o en anglés, hui gaudiria ben segurament d´un Premi Nobel. Tot homenatge que puc fer-li des d´aquest humil espai virtual és poc. A ell li dec en bona mesura el sorgiment del meu valencianisme, l´estima per “allò rural”, el coneixement de tradicions, l´amor recobrat cap als avantpassats. Cada volta que llegia a Enric Valor, no podia fer altra cosa que emocionar-me. Indirectament, relacionava amb el meu estimat iaio que va faltar quan jo tenia 10 anys. Sobretot pel seu vocabulari arcaic (semblant per la zona on es parlava), així com la seua saviesa popular (de botànica, de meteorología, del camp, d´història...) i filosofia.
Sobretot, he gaudit molt sempre de les seues descripcions idealitzants i bucòliques de diversos llocs d´un espai que jo arribe a conéixer, pels lligams familiars que m´unixen quasi en la totalitat...La Foia de Castalla. A banda d´evocar-te una imatge mental encertada d´allò que descriu, aconsegueix mitjançant les seues paraules que ho arribes a estimar i enyorar més si cap (sobretot per quan ú viu “lluny” d´eixa terra, ho troba més a faltar).
Incomprensiblement, és al seu poble natal on pitjor se l´ha tractat. No se jo el perquè...(bo, puc arribar a imaginar-ho: per ser un roig catalanista, que a més no vivia en el poble). Castalla sempre està present a les seues lectures, i no precissament d´una forma roïna, sinó lloada enfervoridament. I no retre-li un petit però simbòlic homenatge com és el de posar-li el nom del institut, és una mostra d´eixa animadversió que ha patit des d´alguns sectors del seu poble. Tant de bo m´equivoque, però Castalla tardarà massa temps en donar a llum un intel.lectual de la talla d´Enric Valor...I que siga un “colivenc” el que haja de dir açò...
Temps de Batuda és el segon llibre de la seua triologia, “Cicle de Cassana”. El primer que encara no l´he trobat és “Sense la Terra Promesa”, i el tercer “Enllà de l´Horitzó”. Trilogia que segons he pogut llegir, representa la recuperació de la memoria col.lectiva des de 1916 fins a 1939.
Al llibre de Temps de Batuda es fa primer un xicotet repàs i memoria de la família dels Genovard així com també trobem la crònica dels tres primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, vistos i viscuts des de les terres meridionals del País Valencià. Cal dir, que la metàfora Cassana, es referix al seu poble, Castalla, sobretot com he dit per les seues descripcions del paisatge, mencions a la gastronomia, festes, etc. L´exili forçat que va haver de viure en la seua infantesa, així com el retrobament posterior donen una gran emotivitat.
Cal afegir que a juliol, quan es va produir l´alçament militar a les terres del Nord d´Àfrica, així com a agost o setembre és l´època de batre el blat. Així que ens presenta l´inici d´aquella trista guerra unida amb la bucòlica vida muntanyesa i una activitat encara conreada pels nostres avantpassats més pròxims. Paraules com batre, garberes, garbes, trill, rugló formen part d´una activitat ja extinguida i que els nostres majors recorden amb melàngia.
Destacar també la visió “oberta” del protagonista de l´obra que encara que veja la vida des d´un punt de vista més “esquerrà” fa unes reflexions carregades de seny i humanisme. Així, a banda de criticar l´actitut d´aquells sublevats que no van respectar Règim republicà mitjançant milers de tropelies, així com actitut violentes i antidemocràtiques, també repartix llenya per a certs sectors d´esquerra. Així critica certes actituts fanàtiques, violentes i brutals en les zones del Govern legítim, que provocaven l´assassinat de persones, familiars, veïns que pecaven de tenir una ideologia més dretana, i que desacreditaven i deslegitimaven alhora el Govern Republicà així com la possible i esperada Revolució social posterior. Temps, en que parafrasejant-lo, “persones que parlen amb raó, moderació i seny, serien declarats inmediatament contrarrevolucionaris i morts”...
Un gran llibre...
Salut i lectura!
- Empala
- Membre
Re: Recomano llibres
A mi el "Quan el mal ve d'espanya" m'ha agradat molt. Toca temes diferents i és especialment interessant per l'estudi que fa sobre l'AVL.
Re: Recomano llibres
Jo de l'Enric Valor en vaig llegir un trosset de les "Rondalles valencianes" .... Pel què fa al llibre de Gisbert amb això de l'AVL arribes a la conclusió que és una institució que genera confusió i que a la pràctica està al servei del PP
També hi ha llibres sobre dialectologia del mallorquí Joan Veny que estan bé perquè són fàcils d'entendre ...
Llegiu "Qüestió de noms "
Re: Recomano llibres
Home, benvingut, altre de Benidorm hehe.
Algú em pot parlar de que va Quan el mal ve d'Espanya, especificament que diu de la AVL? M'ho han recomanat i pot ser ho acabe comprant...
"La sang del meu esperit és la llengua i la meua pàtria arreu on és parlada." Acció Valenciana, 1931
Re: Recomano llibres
Jo us en recomano un que em va agradar molt.
1707 El somni perdut. El llibre és de Juan Ramón Barat.
L'1 de novembre de 1700 mor a Madrid, sense descendència, Carles II. Aquest fet desencadena la terrible Guerra de Successió per la corona de l'Imperi. La casa de Borbó i la casa d'Habsburg es disputen el tron buit. Les potències europees es posen ràpidament en moviment per fer valdre llurs interessos. UNes defensen el candidat francès, Felip d'Anjou, mentre d'altres s'estimen més l'opció de l'arxiduc austríac Carles. Espanya també acaba per dividir-se en dos. Castella, Navarra i Andalusia donen suport a la causa borbònica, mentre que els regnes del Casal d'Aragó opten per l'arxiduc. Però, a més, al territori valencià, la guerra agafa un caire de revolució social. Els llauradors i els gremis d'artesans veuen que ha arribat el moment de posar fi a les injustícies dels poderosos. Enmig de tanta turbulència, destaca la figura de Joan Baptista Basset, el fill d'un fuster humil d'Alboraia, que pogué haver canviat el rumb de la història.
Salut i visca els maulets!
No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
Re: Recomano llibres
Aquí us deixo bibliografia sobre les variants dialectals del català BIBLIOGRAFIA SELECTA
Tema 1. LA CLASSIFICACIÓ DELS NOSTRES DIALECTES
Badia i Margarit, Antoni M. (1951): «Lengua y dialectos», a les ps. 65-80 de la seva Gramática histórica catalana, Barcelona: Noguer.
Blasco Ferrer, Eduardo (1984): «Il posto da assegnare all'algherese. Verso una nuova classificazione dei dialetti catalani», a les ps. 310-352 de la seva Grammatica Storica del Catalano e dei suoi dialetti con speciale riguardo all'Alguerese, Tubinga: Gunter Narr Verlag.
Veny, Joan (1978): Els parlars, Barcelona: Dopesa, 128 ps. Tercera edició, Els parlars (Síntesi de dialectologia), Palma de Mallorca: Moll, 1982, 249 ps.
Veny, Joan (1986): Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 230 ps.
Viaplana, Joaquim (1985): «En relació a la distinció oriental-occidental. Notes crítiques sobre el mapa dialectal del català», Miscel•lània Badia, 2, ELLC (X), ps. 27-36.
Tema 2. LA VARIETAT OCCIDENTAL
Colomina i Castanyer, Jordi (1993): «La contribució dels dialectes a la fixació d'un model estàndard. Propostes valencianes per a l'estàndard oral», Primeres Jormades de Sociolingüística. «La llengua estàndard» (Alcoi 1992), Alcoi: Ajuntament, ps. 11-38. Reproduït, ampliat i revisat, dins el seu Els valencians i la llengua normativa, ps. 15-33.
Nadal, Josep M. (1992): Llengua escrita i llengua nacional, Barcelona: Quaderns Crema, 180 ps.
Recasens i Vives, Daniel (1991): Fonètica descriptiva del català. Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 369 ps.
Veny, Joan (1982): «El català occidental» a les ps. 119-174 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 3. EL CATALÀ OCCIDENTAL, I. EL LLEIDETÀ I EL PALLARÈS
Coll, Pep (1991): El parlar del Pallars, Barcelona: Empúries, 148 ps.
Coromines, Joan (1936): «El parlar de Cardós i Vall Ferrera», Butlletí de Dialectologia Catalana, XXIII, ps. 241-331. Reproduït, sense el vocabulari, en el seu Entre dos llenguatges, 2, ps. 29-67.
Turull, Albert (1990): «Notes sobre el lleidatà», Ilerda (Humanitats), XLVIII, ps. 201-206.
Veny, Joan (1982): «El català nord-occidental» a les ps. 120-142 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Veny, Joan (1993): Dialectologia filològica, Barcelona: Curial / Abadia de Montserrat, 285 ps.
Tema 4. EL CATALÀ OCCIDENTAL, II. PARLARS DE L'ARAGÓ CATALANÒFON
Babia, Antoni (1997): La Franja de la Franja. La parla de la Vall de Benasc, on el català és patuès, Barcelona: Empúries, 387 ps.
Galan, Josep & Hèctor Moret (1995): Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, Calaceit: Institut d'Estudis del Baix Cinca, 115 ps.
Quintana, Artur (1989): El català a l'Aragó, Barcelona: Curial, 245 ps.
Rafel i Fontanals, Joaquim (1981): La lengua catalana fronteriza en el Bajo Aragón Meridional. Estudio fonológico, Barcelona: Universitat de Barcelona, 337 ps.
Sistac i Vicén, Ramon (1993): El ribagorçà a l'Alta Llitera. Els parlars de la Vall de la Sosa de Peralta, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 376 ps.
Veny, Joan (1982): «El ribagorçà» a les ps. 142-148 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 5. EL CATALÀ OCCIDENTAL, III. EL TORTOSÍ
Gimeno Betí, Lluís (1992): «El tortosí. Extensió i característiques dialectals», A Sol Post, 2, ps. 171-192.
Massip i Bonet, M. Àngels (1989): Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Tarragona: Diputació, 118 ps.
Navarro Gómez, Pere (1996): Els parlars de la Terra Alta: 1. Estudi Geolingüístic, Tarragona: Diputació, 399 ps.
Veny, Joan (1982): «El tortosí» a les ps. 148-150 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 6. EL VALENCIÀ. ASPECTES GENERALS
Casanova, Emili (1985): «El valenciano dentro del diasistema lingüístico catalán», Revista de Filología Románica, III, ps. 25-34.
Giner i Marco, Josep (1998): Obra filològica (1931-1991), a cura d'A. Ferrando amb la col•laboració de Santi Cortés, València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Denes, 601 p.
Sanchis Guarner, Manuel (1933): La llengua dels valencians, València: L'Estel, 80 ps. Quarta edició, València: E. Climent, 1972, 212 ps.
Sanchis Guarner, Manuel (1950): Gramàtica Valenciana, València: Editorial Torre, 329 ps. Reedició facsímil a cura d'A. Ferrando, Barcelona: Altafulla, 1993.
Veny, Joan (1982): «El valencià» a les ps. 151-174 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 7. EL VALENCIÀ SEPTENTRIONAL
Gimeno Betí, Lluís (1992): «Sobre el parlar de Castelló de la Plana», dins Miscel•lània Sanchis (Segona edició), II, ps. 134-160.
Gimeno Betí, Lluís (1994): Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló, Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura / Universitat Jaume I, 259 ps. + 135 mapes.
Gonzàlez i Felip, M. Soledat (1991): «El parlar de la Plana Baixa», dins Miscel•lània 91, ps. 7-79.
Pradilla i Cardona, Miquel Àngel (1996): El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica, Benicarló: Associació Cultural Alambor, 93 ps.
Veny, Joan (1982): «El valencià septentrional» a les ps. 170-172 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 8. EL VALENCIÀ CENTRAL
Gimeno Juan, Manuel (1993): El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia: caracteristiques i estat actual, València: Lo Rat Penat, 32 ps.
Rafanell, August (1995): «Les idees sobre l'apitxat de València a l'Edat Moderna», Estudi General, 14 (1994), ps. 13-47.
Rasico, Philip D. (1990): «L'evolució de la llengua catalana al centre de l'antic Regne de València: reconquesta, immigració i canvi fonologic», Caplletra, 6 (1989), ps. 95 106. Reproduït als seus Estudis i documents de lingüística històrica catalana, ps. 84-102.
Sanchis Guarner, Manuel (1936): «Extensión y vitalidad del dialecto valenciano apitxat», Revista de Filología Española, XXIII, ps. 45-62.
Veny, Joan (1982): «Els subdialectes: el valencià apitxat» a les ps. 169-170 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 9. EL VALENCIÀ MERIDIONAL
Beltran i Calvo, Vicent (1998): El parlar de Benissa, Benissa: Ajuntament / Juan Gil-Albert, 81 p.
Colomina i Castanyer, Jordi (1985): L'alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, Alacant: Juan Gil-Albert, 350 ps.
Colomina i Castanyer, Jordi (1991): El valencià de la Marina Baixa, València: Generalitat Valenciana, 412 ps.
Montoya Abad, Brauli (1989): La interferència lingüística al sud valencià, València: Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, 200 ps.
Sancho Cremades, Pelegrí (1995): El valencià col•loquial de la Vila de Canals, Canals: Ajuntament, 261 p.
Segura i Llopes, J. Carles (1996): Estudi lingüístic del parlar d'Alacant, Alacant: Juan Gil-Albert / Generalitat Valenciana, 348 ps.
Veny, Joan (1976): «El valencià meridional», Segon Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 145-230. Reedició parcial dins els seus Estudis de geolingüística catalana, Barcelona, 1978, ps. 203-240.
Tema 10. El CATALÀ ORIENTAL
Coromines, Joan (1976): «Història de la confusió de dues parelles de consonants antigues: ç i ss; yl i ll», dins el seu Entre dos llenguatges, 1, Barcelona: Curial, ps. 13 51.
Griera, Antoni (1920) «El català oriental», Butlletí de Dialectologia Catalana, VIII, ps. 1-34.
Recasens i Vives, Daniel (1991): Fonètica descriptiva del català. Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 369 ps.
Recasens i Vives, Daniel (1993): Fonètica i Fonologia, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 237 ps.
Veny, Joan (1973): «La iodització», dins J. Veny, «Dialectologie catalane», Primer Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ps. 290 337. Reproduït als seus Estudis de geolingüística catalana, ps. 39 47.
Veny, Joan (1982): «Els dialectes orientals» a les ps. 29-118 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 11. EL CATALÀ ORIENTAL, I. EL BARCELONÍ
López del Castillo, Lluís (1976): Llengua standard i nivells de llenguatge, Barcelona: Laia, 323 ps.
Pla Fulquet, Joan (1995): «L'obertura de la vocal neutra a Barcelona: el xava i altres varietats», dins M. T. Turell (ed.), Sociolingüística de la variació, ps. 139-162.
Riera, Carles (1993): Caracterització de l'idiolecte d'un parlant de Moià, Barcelona: Editorial Claret, 176 ps.
Veny, Joan (1982): «El català central» a les ps. 30-50 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Tema 12. EL CATALÀ ORIENTAL, II. EL GIRONÍ I EL TARRAGONÍ
Plaza i Arqué, Carme (1996): La parla de la Conca de Barberà, Tarragona: Diputació, 363 ps.
Recasens i Vives, Daniel (1985): Estudi lingüístic sobre la parla del camp de Tarragona, Barcelona, 288 ps.
Sala, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués, Girona: Diputació Provincial, 108 ps.
Veny, Joan (1982): «El català central» a les ps. 30-50 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Vilà i Comajoan, Carme (1989): El parlar de la Plana de Vic, Manresa: Caixa de Manresa, 102 ps.
Tema 13. EL BALEÀRIC
Moll, Francesc de B. (1932): «Estudi fonètich y lexical del dialecte de Ciutadella», Miscel•lània Alcover, ps. 397-460. Reeditat en Randa, 8 (1979), ps. 5-48.
Moll, Francesc de B. (1974): «El habla de Mallorca», dins J. Mascaró Pasarius (coord.), Historia de Mallorca, V, ps. 353-388. Traducció catalana, El parlar de Mallorca, Barcelona: Barcino, 1980, 94 ps. Segona edició catalana, Mallorca: Moll / Consell Insular de Mallorca, 1990, 102 ps.
Veny, Joan (1979): «Aproximació a l'estudi del dialecte eivissenc», Randa, 5, ps. 5-41.
Veny, Joan (1982): «El balear» a les ps. 73-102 del seu Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia, tercera edició, Palma de Mallorca: Moll.
Llegiu "Qüestió de noms "
Re: Recomano llibres
Jo us recomano "LA MEMÒRIA DEL SILENCI" una novel.la de Ramon Font publicada per Actéon Editorial. Us en deixo la ressenya.
"En una acció de ritme trepidant, La memòria del silenci, ens narra els avatars polítics i socials de l’Espanya de finals del 1974 i principis del 1975, just abans de la mort d’en Franco, a través d’una història de ficció que podria ser real.
Seguint la investigació de l’Oriol Batlles, un advocat militant del PSUC, sobre la mort d’un recluta en estranyes circumstàncies, desfilen davant dels ulls del lector totes les sigles i institucions que en aquells anys van ser part important de la nostra història: el PSUC, l’Exèrcit, l’IMEC, el SIM, la Junta Democràtica, la UMD, etc. I en el fons de tot aquest entramat, una història d’amor i de compromís social que l’autor adorna amb llocs comuns propis de l’època, com el pòster de Che Guevara, les cançons de Leonard Cohen o les pel·lícules de Bergman.
Al final, tot porta a un desenllaç sorprenent i inesperat, que de ben segur a ningú deixarà indiferent.
La memòria del silenci, és doncs, una novel·la d’obligada lectura per a tots aquells que “fa un temps érem més joves i crèiem en més coses"
I per a més informació http://www.lamemoriadelsilenci.blogspot.com/
Re: Recomano llibres
Recomano "Temps d'absències" de la Marta Planes. Perquè?. Comproveu-ho:
"Temps d’absències", és una història “d’amour fou”, d’amor forassenyat, entre dos personatges singulars, en Pau i la Chantal, i narra una relació que neix i es desenvolupa enmig de les difícils circumstàncies de la postguerra, en un temps en què calia lluitar simplement per sobreviure. Els personatges estan marcats pels amors perduts, el dolor de l’absència i la intensitat de l’enyorança, i per les velles quimeres, somnis als quals la vida ens obliga a renunciar.
A "Temps d’absències" la història d’amor, escrita en paral•lel fins que finalment s’entrecreua, és tan important com el retrat que es mostra de la vida quotidiana al nostre país dels anys que seguiren a l’acabament de la guerra civil, cosa que fa que sigui una novel•la complexa però, alhora, d’un magnífic interès per a lectors de gustos molt diversos"
|
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |
