<< | Índex | >>

María Consuelo Reyna Doménech

María Consuelo Reyna

Filla de la família propietària del diari “Las Provincias”, en va ser qui manà “de facto” en aquest diari des de 1978 fins a 1999 aproximadament.

El cas és que en els seus inicis coquetejà amb el catalanisme. I així, va ser jurat dels “Premis Octubre” l’any 1978 si no anem errats. Però llavors sembla ser que es produí un fet trascendental en la seua vida que diuen que la transtornà i l’abocà a l’anticatalanisme més fanàtic. Resulta que es comenta que aquesta senyoreta podia haver tingut una relació extramatrimonial amb Manuel Sánchez Ayuso. Aquest era catedràtic a la Facultat d’Econòmiques, home preparadíssim i amb un currículum formidable i una de les figures més destacades de l’esquerra valenciana d’aleshores. Tot i ser murcià d’origen, compartia i defensava plenament el catalanisme que llavors defensava tota l’esquerra valenciana. Ací podem trobar un molt complet perfil biogràfic seu (PDF).

Però l’any 1978 aproximadament (no se sap la data exacta) diuen que aquest senyor se la deixà. I això és una cosa que sembla ser que ella mai no va acceptar. El cas és que des de llavors girà el seu diari cap a un anticatalanisme furibund. Ja hem vist com els principals actors de l’anticatalanisme usaren eixe diari per a difondre el seu ideari. La influència d’aquest diari va ser molt gran, car és el diari més antic publicat hui al PV i era el més llegit a la ciutat de València. Fins i tot el PSPV quan governà es veié condicionat per les contínues campanyes encetades per aquest diari llavors.

Però tots els pecats tenen la seua penitència, com diuen. Aquest anticatalanisme paranoic que omplia el diari l’abocà a una caiguda progressiva però generalitzada de vendes. I a finals dels 90, una part dels accionistes del diari (l’altra branca de la família, els Zarranz Doménech), primer es recolzà en accionistes minoritaris per a fer-se amb el control i de seguida tirar-la de directora del diari. Després entrà en negociacions amb el grup editor del diari “El Correo Español-El Pueblo Vasco”, el qual al final se n’ha fet propietari. Tot i que ara el diari continua essent bàsicament de dretes i espanyolista, ja no té ni de bon tros l’anticatalanisme que omplí (i embrutà) les seues centenàries pàgines durant vora vint anys.

Sentandreu, Reyna i Dragó.

Però María Consuelo no se donà per vençuda, i a principis de 2000 tornà a agafar el centenari “Diario de Valencia”, el qual mantingué l’anterior paranoic, exaltat i poc ètic estil de fer periodisme, basat en l’anticatalanisme i en la contínua manipulació. Però tampoc tot li isqué bé. I el que era el seu marit, Jesús Sánchez Carrascosa, se divorcià d’ella, quedant-se això sí amb el diari. Per desgràcia, continuaren embrutant les planes del “Diario de Valencia” (més antic encara que “Las Provincias”) en la mateixa línia deshonesta anticatalanista. Atés que Jesús Sánchez Carrascosa és amic de la infància d’Eduardo Zaplana, i aquest, perduts tots els suports al si del PP valencià, es recolzà en el sector més anticatalanista d’aquest. Però la societat valenciana d'ara ja no és la de la transició, i aquest anticatalanisme paranoic ja no atrau el públic lector. Llavors aquest diari tancà en 2007.

Avui dia Maria Consuelo Reyna fa una vida d’allò més normal i tranquil.la, participant sovint en tertúlies radiofòniques i televisives d’àmbit local, sense haver rebut cap reprovació per part de cap estament valencià.

Anem a posar dos simples exemples de la seua manera poc ètica de fer periodisme, i del seu anticatalanisme obsessiu. Tenint present que aquesta senyora solia escriure en el seu diari pràcticament tots els dies, i que la gran majoria de voltes que escrivia, era sobre aquest tema, es pot calibrar més exactament la seua delirant obsessió. Posarem, doncs, dos mostres. Una llarga (tot i que una mica retallada, car es dedica en l’article posteriorment a posar tot un seguit de cites fora de context), per quan feia articles més elaborats, i una més curta, que pertany a una secció, que era una columneta que estava sols obrir el diari, a mà dreta, i que es deia “La gota”, on solia escriure ella pràcticament tots els dies, primer a “Las Provincias” i després al “Diario de Valencia”.

1 - “De cuestión filológica y científica, nada” (LAS PROVINCIAS, 26-5-1997)

Després fa tot un reguitzell de cites d’autors clàssics del nacionalisme català i valencià i les comenta a la seua manera, tan parcial. Com ja hem dit, la referència a l’”imperialisme” i l’abundància de consideracions económiques ens remeten al ja clàssic article de Broseta, que hem transcrit abans, de “La paella dels Països Catalans”. En qualsevol cas, veiem clarament la manipulació, o si de cas la ignorància de María Consuelo Reyna, que es fica en un terreny que no domina, com és l’econòmic. Llegint el seu article, dóna a entendre que és Catalunya qui necessita econòmicament el País Valencià. Doncs bé, recents estudis ens indiquen que el 40% de les vendes de productes valencians a l’exterior del País Valencià van a parar precisament a Catalunya. Per tant, és més aviat el contrari.

2 - “La gota” (DIARIO DE VALENCIA, 26-9-2000)

Donada la proximitat de dates, fa referència al “Correllengua”, que és un dels actes que les forces nacionalistes acostumen a celebrar al voltant del 9 d’Octubre (aniversari de la presa de la ciutat de València pel Rei En Jaume). “Reflexions” com aquesta, insistim, eren pràcticament quotidianes en aquesta secció de “La gota”. I una bona prova és que aquesta correspon ni més ni menys que al número 1 del “Diario de Valencia” ressuscitat, quan la tiraren fora del “Las Provincias”. I quant al contingut, doncs creiem que no calen comentaris.