IntroduccióL’origen històric del blaverisme cal trobar-lo en una certa rivalitat entre les ciutats de València i Barcelona. Això és una cosa, fins a cert punt, normal. Ocorre molt sovint entre pobles o ciutats veïnes i rivals. Sense anar més lluny, entre Sabadell i Terrassa. O entre Alzira i Carcaixent. O entre Benimaclet i Alboraia. El problema ve quan aquesta rivalitat, que és quelcom més o menys humà, deriva cap a una certa instrumentalització per part de forces foranes per a crear un conflicte entre dos territoris. Què vol dir això? Doncs vol dir, que, en un cert moment històric, aquesta rivalitat és utilitzada per les forces centralistes emanades de la capital de l’Estat per a, com hem dit, crear un conflicte entre Catalunya i el País Valencià. D’aquesta manera, fan creure al poble valencià que existeix un “imperialisme català” que pretén “conquerir” i “annexionar-se” el País Valencià. En aquesta teorització, es parteix de quatre premisses suposadament històriques i científiques. En primer lloc, l’existència d’una suposada llengua valenciana, diferent a la catalana, l’existència de la qual eixe “imperialisme català” pretén anul.lar. En segon lloc, i derivat del tema de la llengua, la veracitat i, diguem-ne importància, de l’existència de denominacions locals per a la llengua a l’Edat Mitjana (cosa molt normal a Europa). En tercer lloc, l’existència d’una bandera valenciana diferent a la catalana, caracteritzada per una franja blava. Aquest ha estat el “dogma de fe” blaver al qual potser s’han aferrat amb més insistència, i el que els ha donat el malnom de “blavers” als partidaris d’aquestes doctrines. En quart lloc, el fet que després de la Reconquesta jaumina, el gruix dels repobladors del País Valencià no era català, sinó d’altres procedències. Anem, doncs, a desmontar aquestes quatre premisses, d’altra banda fàcilment desmontables: |