<< | Índex | >> Emilio AttardEmilio Attard (València 1915-Rocafort [Horta Nord] 1997) era provinent d’una rància família de la ciutat de València, d’origen estranger. Banquer, terratinent, advocat i home de la classe alta valenciana en definitiva. Ben és cert que la seua participació en l’anticatalanisme es degué, com hem apuntat, a la instigació de Fernando Abril Martorell. Però aquest home, en definitiva, defenia els interessos de la classe alta de la ciutat de València, entre els quals estava, evidentment, el de menystenir la llengua pròpia i no haver de fer ells cap esforç per a aprendre-la. Home fort de la UCD primer, i després de la dreta valenciana en general, el seu servei a la causa anticatalanista al País Valencià va ser com a ideòleg primer, i després com a activista polític i en la premsa local (en Las Provincias per a ser exacte). Se diu que va ser ell l’”inventor” del terme (que no agrada a ningú) de Comunidad Valenciana. També solia comparar en els seus articles la suposada expansió de Catalunya pel País Valencià amb l’Anschluß, mitjançant el qual Àustria s’integrà en l’Alemanya nazi [oblidant-se de dir, però, que aquest Anschluß el refrendà el 99% de la població austríaca]. Aquesta desafortunada comparació, en qualsevol cas, potser ha estat l’origen d’altre dels grans tòpics blavers: l’acusació als catalanistes de ser uns “nazis”. Morí fa uns anys de causes naturals. En aquesta crònica publicada al diari al voltant de la seua mort, si bé bastant elogiosa per a ell, com solen ser aquestes cròniques (evidentment no s'hi esmenta la seua participació en el naixement de l'anticatalanisme al País Valencià), podem trobar una completa explicació de la seua trajectòria vital. |