Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF
lang: ca lang: en lang: es lang: fr lang: de

<< | Índex? | >>

Das nationale Bewusstsein der Valencianer

13. Jahrhundert

  • [1287] Bernat Desclot. Chronik von König Peter IV.

"[Peter the Great in the saddle of Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

14. Jahrhundert

  • [Anfang des 14. Jahrhunderts] Der valencianische Arzt, Visionär und Kirchenreformer Arnau de Vilanova (València, Mitte des 13. Jahrhunderts - Genua, 1311), erklärt in seinem Werk "De Agrimensura" über sich selbst "Que yeu Arnaut de Vilanova... de Catalunya nadiu fuy". Ebenso bezeichnet er in seinem "Antidotum" den Bischof von Mallorca und andere Personen aus den katalanischsprachigen Gebieten, die in Perugia (Italien) waren, als "compatriotes meus". Was diesen berühmten Valencianer anbelangt, so wollen wir abschließend noch einen kuriosen Beweis für seinen nationalen Status anführen. Papst Bonifatius VIII. hegte eine große Abneigung gegen die Katalanen und gestand einmal im Gespräch mit dem König von Sizilien, dass er keine guten Katalanen kenne, und die Ausnahme sei eben sein Privatarzt, magistrum Arnaldum de Villanova.
  • Ramon Muntaner: Chronik

Erzählung über eine Seeschlacht gegen die Mauren von Tunis, in die Peres der Große vier valencianische Galeeren geschickt hatte:

"Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."

Abschnitt CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

Abschnitt CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."

Erläuterung der katalanischen Herkunft der von Jakob II. eroberten Gebiete im Süden des Königreichs València:

Abschnitt XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

  • [1306] Arnau de Vilanova:

"Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"

  • [1311] Ramon Muntaner nimmt Valençona, aus València, zur Frau: ("Les Quatre Grans Cròniques", Abschnitt CCLI oder CCXXXV).

"E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

Der berühmte valencianische Arzt und Visionär Arnau de Vilanova (1240-1313) wurde von seinen Feinden beschuldigt, "von verachtenswertem Volk zu sein, d.h. katalanisch" ("¡¡de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus''").

  • [1316] Testament von Guillelma, Ehefrau von Salvador Pedrosell

"Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"

  • [12.8.1330] Verfügungen an die Kaufleute der Krone von Aragonien in der Stadt Brügge

"a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha"

  • [1352] Peter IV. der Feierliche: Chronik: Erzählung eines Sturms auf Sizilien (Abschnitt 5)

"no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València"

  • [1370] Moisès Salvador, Jude aus Lissabon, bezeugt:

"entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

  • Bernat Serra, Notar von València (in derselben Klage):

"alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

  • Bernat de Miracle, Rechtsexperte aus València (in demselben Verfahren):

"entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

  • [1370] Die valencianischen Stadtverordneten wenden sich an die Mallorquiner und beklagen die Unsicherheit im Meer:

"On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

  • Der Infant Martin von Sizilien befriedet die Insel, und als der Rat von València von seinen Erfolgen erfährt, betrachtet er sie als "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana".
  • Francesc Eiximenis: Lo Crestià (Drittes Buch). Albert Hauf Hrsg. Barcelona: 62, 1983.

"per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món."

  • [6.7.1392] Allgemeiner Rat der Stadt València. Manual de Consells

"...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

  • [1395] Antoni Canals: Valeri Màxim (Übersetzung)

"E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres"

  • [12.9.1399] Die Stadtvertreter von València erwähnen dieses alte Sprichwort:

"Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

  • [1399] Die Vertreter der Stadt València wenden sich an die Abgeordneten der Generalität von Katalonien, um ihnen für "la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació" zu danken.

15. Jahrhundert

  • [1403] Stadtvertreter von València. Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella.

"...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...".

  • [1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. Predigt.

"Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés"

  • [15.12.1433] Oriola. Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat. (Joan-Carles Martí i Casanova, Migjorn, 17.09.2003.)

«Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»

  • [1458] Generalitat Valenciana. Llibre de provisions:

"E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

  • [1455 - 1458] Der valencianische Papst Calixt III. (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] bezeichnete sich selbst als "papa catalanus" und erklärte sein Papsttum auch als gloria nationis catalanae.
  • [1500] Pietro Belmo. Opere.

"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referring to friends and relatives of the Pope of Xàtiva Alexander VI [Roderic de Borja])."

16. Jahrhundert

  • [1506] Die Stadträte von Barcelona schreiben an den Vizekönig von Sizilien, um eine Kontroverse zu lösen, die dadurch ausgelöst wurde, dass die Valencianer, Katalanen und Mallorquiner in Palermo eine Kapelle zu Ehren der Jungfrau von Montserrat errichteten, während die Katalanen nur das Wappen von Barcelona anbrachten. (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol

  • [1539] Baltasar de Romaní: Einführung zu seiner Ausgabe der Werke von Ausiàs March''.

"Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán"

  • [1554] M. Bandello. Novelle I:

"Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

  • [1557] Cristòfor Despuig: Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

"...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada."

  • [1566] Martín de Viciana: Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia.

"En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...".

  • [1577] Vicent Antist: Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer.

"...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana".

17. Jahrhundert

  • [1604] J. Pujades. Dietari:

"Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

  • [1610] Gaspar Escolano [Valencianischer Historiker und Geistlicher (1560-1619), Chronist des Königreichs València]. Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, Buch I, Abschnitt XVI, c. 108.

Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

18. Jahrhundert

  • [1713] Valencian Maulets. Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya:

"I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

  • [1766] Bishop Climent. Sermó d'entronització. Barcelona:

"Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

19. Jahrhundert

  • [1876] Benvingut Oliver. Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa:

"Este hecho [community of uses, customs, legislation and traditions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

  • [1893] Marià Aguiló. Epistolari:

"En Llorente, que és el més català dels valencians..."

20. Jahrhundert

  • José Martínez Ruiz "Azorín". Una hora de España:

"Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".

  • [1908] Miquel Duran of València. Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València:

"Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

  • [1918] Eduard Martínez Ferrando. Síntesi del crititeri valencianiste.:

"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

  • [1930] Víctor Major. Acció Valencianista, Hefte 4 und 10:

"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

  • [1931] Emili Gómez Nadal. Acció Valencianista, Heft 21:

"Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".

  • [1933] Carles Salvador. La Revista, Jahr XIX:

"Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

  • [1974] Manuel Sanchis Guarner. Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:

"Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".

<< | Índex? | >>

Page last modified on May 02, 2023, at 11:16 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.