"Les lleis són com les teranyines, ja que si quelcom indefens o insignificant cau en elles, l’atrapen amb força, però si alguna cosa gran hi cau, trenca el parany i escapa."
"Les lleis són com les teranyines, ja que si quelcom indefens o insignificant cau en elles, l’atrapen amb força, però si alguna cosa gran hi cau, trenca el parany i escapa."
  |
     Consciència nacional dels valenciansSegle XIII
"[Pere el Gran al coll de Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.". Segle XIV
Narració d’una batalla marítima contra els moros de Tunis, on Pere el Gran, havia enviat quatre galeres valencianes: "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..." Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..." Explicació de l'origen català de les terres conquerides per Jaume II en el sud del Regne de València: Capítol XVIII:"...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".
"E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".
“Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones” El famós metge i savi valencià Arnau de Vilanova (1240-1313) fou acusat pels seus enemics de ser "de despreciable nació, o sia, català" ("de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus").
“Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos”
“a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha”
“no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València”
"entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".
"alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".
"entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.
"On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".
“per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món.”
"...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."
“E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres”
“Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".
Segle XV
“...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...”.
“Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés”
«Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»
"E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."
"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referint-se a amics i parents del papa de Xàtiva Alexandre VI [Roderic de Borja]). Segle XVI
En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol
“Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán”
"Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."
“...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.”
"En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...”.
"...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana”. Segle XVII
"Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."
Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos. Segle XVIII
"I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".
"Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro." Segle XIX
"Este hecho [comunitat d'usos, costums legislació i tradicions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."
"En Llorente, que és el més català dels valencians..." Segle XX
"Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".
"Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".
"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".
"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".
"Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".
"Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".
"Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...". |
© 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors |