<< | Índex | >>

Blaverisme i PSOE

Dins del complex i interrelacionat món del blaverisme, mancava una peça sense la qual no s’explica aquest fenomen i, sobretot, la seua pervivència fins a l’actualitat. I aquest és el paper del PSOE en tota aquesta història.

El PSPV durant la transició era un partit que assumia mínims nacionalistes

Partim de la base de que en el PSOE de la transició hi figurava integrat el PSPV, que era un partit clarament nacionalista. Així doncs, podem dir que el PSOE de la transició, al País Valencià, defensava certs postulats nacionalistes, com ara la bandera quatribarrada per al País Valencià, la qual aconseguiren fer oficial entre 1978 i principis de 1980, amb l'escut del Consell al mig.

Ben és cert que el PSOE, a l’inici del blaverisme va ser objectiu preferent de les ires blaveres, car era acusat repetidament de “catalanista”. Així, destacades personalitats del PSOE de llavors varen patir agressions i amenaces blaveres, com l’ex-alcalde de València Ricard Pérez Casado, o el president de la Generalitat Preautonòmica Josep Lluís Albinyana. Especialment agressius contra els socialistes han estat sempre els blavers en l'anomanada "processó cívica" del 9 d'Octubre pel matí, on dediquen tota classe d'insults i amenaces als socialistes destacats presents, cosa que per cert continuen fent en l'actualitat.

Processó cívica del 9 d'Ocrubre, on els socialistes han d'aguantar tota classe d'insults per part dels blavers, contra els quals increïblement no fan res.

Però la destitució i marginació política d’Albinyana l’any 1980, que als ulls del PSOE madrileny era massa nacionalista, ens comença a indicar les claus de la posterior evolució del PSOE. D’aquesta manera, dins de les complexes negociacions que dugueren a l’Estatut Valencià, sempre s’ha parlat del “pacte” entre Alfonso Guerra d’una banda, i Abril Martorell i Emilio Attard de l’altra, per a la forma final de l’Estatut valencià, on s’arreplegava tota la simbologia blavera.

Durant els anys que governà el PSOE a la Generalitat Valenciana (1983 - 1995), aquest partit, no sols acceptà tota la simbologia blavera com a pròpia, sinó que en certa manera, no féu res per a combatre el blaverisme. L’única cosa positiva que va fer el PSOE en eixos anys és defensar l’ortografia de les Normes del 32 com a oficial i introduir la llengua a les escoles (molt lentament i amb moltes precaucions, tot s’ha de dir). Sempre s’ha parlat de l’”ambigüitat calculada” que el PSOE utilitzà durant aquells anys respecte al blaverisme. Això té una triple explicació:

D’una banda, el blaverisme era un atac directe al nacionalisme, que d’aquesta manera restava, per dir-ho així, afeblit. I no oblidem que el nacionalisme valencià era un rival de vots directe respecte al PSOE.
La presència dels blavers estructurats com a partit polític (Abans Unió Valenciana i ara Coalició Valenciana) suposava dividir i enfrontar la dreta valenciana.
De l’altra, davant de la “por” que la dreta valenciana, amb l’ajuda del blaverisme arribara algun dia al poder, molt de vot nacionalista se desviava cap al PSOE. És l’anomenat “vot útil”. I aquest fenomen es donava i es continua donant.

La introducció de la llengua normativa a les escoles va ser l'única cosa positiva que va fer el PSOE quan governà la Generalitat en l'aspecte nacional.

Un altre element que demostra com el PSOE donà i ha donat canxa al blaverisme el tenim en el diari “Levante-EMV”. Aquest diari formava part de la “Prensa del Movimiento”. Però quan aquesta premsa es dissolgué durant la transició i va ser subhastada a principis dels 80, mitjans afins al PSOE adquiriren aquest diari. Doncs bé aquest diari ha donat des de sempre una certa propaganda al blaverisme. Ben és cert que no ha estat tan descarada com la que feia “Las Provincias” quan el dirigia María Consuelo Reyna, però aquesta propaganda ha estat present. Sense anar més lluny, durant la darrera mobilització blavera del 27 de novembre de 2004, protagonitzada per "Coalición Valenciana", tot i que aquest partit evidentment umflà les xifres i parlava de més de mig milió d'assistents, les observacions més realistes parlaven d'entre 15-25.000 assistents. Doncs bé, el diari "Levante" donà tota l'estona per suposat que hi havien participat més de 40.000 persones. És a dir, va fer una estimació a l'alça. D'altra banda, abans amb Unió Valenciana i ara amb Coalición Valenciana, aquest diari dóna propaganda a qualsevol de les seues iniciatives, i se'n fa ressó fins i tot de les notícies més absurdes en relació amb eixos partits, ço que no fa amb altres partits minoritaris.

Aquesta estratègia, tan maquiavèlica, no pogué impedir que la dreta valenciana arribara al poder en la Generalitat Valenciana el 1995, amb l’ajuda dels blavers, degut a les pressions de l’empresariat valencià, la qual cosa cristalitzà en l’anomenat “pacte del pollastre”.

Alfonso Guerra fou un dels principals artífex de l'Estatut de 1982, que recull tota la simbologia blavera.

Des de llavors, el PSOE manté una confusa estratègia, basada en la por i en les cessions a les bravuconades de la dreta valenciana. La prova més evident d’això ha estat el nou Estatut d’Autonomia valencià de 2006, en el qual han cedit a tot el que volia la dreta valenciana. I pel que fa als “dogmes” blavers, tenim que no sols s’accepta la bandera blavera de nou, sinó que s’elimina la referència al terme “País Valencià” que apareixia en el pràmbul de l’Estatut de 1982, i es parla més de 20 vegades d’”idioma valencià”. L’única esperança respecte a la llengua és que s’estableix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu valencià únic, la qual cosa impedirà taxativament la imposició d’ortografies blaveres en el futur, donat que en aquesta Acadèmia, els acadèmics partidaris de la unitat de la llengua hi tenen una majoria aclaparadora.