<< | Índex ? | >>

Blaverisme i Falles

Per parlar simplement de l’etapa final del franquisme i la Transició vagen per davant aquestes evidències que demostren l'estreta connexió entre el naixement de l'anticatalanisme al País Valencià i el món faller:

En 1963 les falles Cádiz-Literato Azorín, Peu de la Creu-D. Joan de Vilarrasa i Plaça de la Mercè, insultaren públicament Joan Fuster per la seua obra Nosaltres els valencians i El País Valenciano.
En 1966 un redactor de la revista Fonorama hi hagué de fugir de València per haver escrit en contra de l’ortodòxia dominant en matèria fallera.
En 1968 el llavors president de la Junta Central Fallera, després de dir “borregos” als fallers concentrats per a l’acte de la Crida, aturà el seu segur cessament mitjançant el ràpid recolzament, aconseguit pels seus homes fidels, de 165 comissions de falla en forma d’adhesió.
En 1974 la Junta Central Fallera va suprimir el III Concurs de Teatre de Corretgeria-Bany dels Pavesos, per “catalanista” i “no oficial”.
En 1976 la Junta Central Fallera mobilitzà les masses falleres contra els continguts presumptament “anti-fallers” de la revista llibertària Ajoblanco.

Anticatalanisme subtil en les explicacions de les Falles

En 1978 la Junta Central Fallera suprimeix l’estendard de 1953 (el penó quatribarrat) i el substitueix per un altre que reprodueix la senyera amb franja blava de la ciutat de València.
En les darreries dels setanta la Junta Central Fallera es carrega l’experiment alternatiu de la falla King-Kong i durant la primera meitat dels vuitanta els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí de Montcada i sobretot Jacomart-Camí de Montcada.
El Reglament Faller de 1980 reconeix tots els símbols d’identitat defensants pel blaverisme, que no eren precisament els que havien enlairat les forces democràtiques antifranquistes.
En 1982 la dreta regionalista, en rebutjar-se en el Congrés dels Diputats la denominació “Reino de Valencia” per a l’Estatut d’Autonomia, organitza─concretament la comissió Regne de València-Duc de Calàbria i Vicente González Lizondo com a líder visible─una protesta, tot utilitzant les comissions falleres (recolzaren la protesta no més de 100) perquè cremen els cadafals a les tres de la matinada.
En el VIIè Congrés Faller (1988-1990) la majoria del món faller aprova l’esmena de que el valencià deu ser escrit segons les normes ortogràfiques de l'Academia de Cultura Valenciana, en clara oposició a les Normes de Castelló i la Universitat, defensades pels sectors més progressistes de la societat valenciana.

I encara es podria afegir més. Molt més, especialment des de 1991, any en què els regionalistes blavers passen a controlar la Junta Central Fallera.