<< | Índex | >>

Josep Maria Bayarri

Aquest personatge (València 1886-1970), autor d’una d’altra banda curiosa producció literària, escrigué amb unes estrambòtiques normes ortogràfiques, i tingué unes certes manies anticatalanes tota la seua vida. Fruit d’aquestes manies, i també d'un foralisme i localisme valencià exagerats fou un opuscle que du el títol de “Lo Perill Català”, escrit allà pels anys trenta.

Vegem quines consideracions en fa ell mateix d'aquesta obra en el seu llibre autobiogàfic que porta per títol precisament "Bayarri Autovïográfiq" [anem a respectar l'ortografia originària en què està escrit tal llibre]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!" [Bayarri, Josep Maria. Bayarri autovïográfiq. València. Edicions Bayarri. 1966. Pp. XII-XIII (Preqonsiderants)].