Transformació de la bandera de la ciutat de València al s. XIX

La Bandera Reial autèntica devia ésser molt usada, sobre tot en la part dels quatre faldons, i, en una incompetent restauració -a la que no és alié el cronista Vicent Boix-, se li va suprimir tota la part inferior -se'n repartiren els troços: un és a la Biblioteca de la Vilanova i la Geltrú-, i, per analogia amb les Banderes Reials del Saló de Corts, se li donà forma bipartida (els quatre faldons passaren a dos). També es devia igualar l'amplada de les barres de grana i daurades. Però amb totes aquestes operacions la Senyera Reial se'ls quedà curta i petita. I llavors aquells manifassers, amb tota la innocència, i seguint un costum del neogòtic llavors imperant, van unir la bandera al pal mitjançant un troç de drap clar -gris blavós originàriament, blau clar en les pintures i reproduccions posteriors-, i taparen les costures amb la franja vermella dels murons.