Banys de l'Almirall (València)

El procés de cristianització de la ciutat de València implicà una cristianització també
"arquitectònica". Això es deu sens dubte a un ambient d'exaltació religiosa i una major
ortodòxia catòlica en la ciutat de València i de la Corona d'Aragó en general. Això implicà
un procés deliberat de destrucció de les traces musulmanes de la ciutat. Això explica perquè València (i les ciutats de la Corona d'Aragó en general) té pocs edificis arquitectònics musulmans, a diferència d'altres ciutats importants de Castella, com Sevilla, Còrdova o Toledo. I fins i tot les traces que a primera vista són musulmanes, en molts casos no ho són, com és el cas dels "Banys de l'Almirall". Aquest edifici fou construït en 1313 pel cavaller valencià Pere de Vilarrasa, durant el regnat de Jaume II, doncs. Aquests banys mantingueren l'estructura àrab de bany de vapor, amb tres sales contígües: la freda, la temperada i la calenta. En el s. XIX es van instal.lar cabines de bany individuals i van seguir funcionant com a banys públics fins el 1959. En aquesta adaptació feta al s. XIX, se li va afegir una decoració arabitzant que no existia en l'edifici original, de la qual resta entre altres coses aquesta porta.