Monestir de Santa Maria de la Valldigna

Vista de l'església del monestir cistercenc de santa Maria de la Valldigna (Safor). Aquest monestir fou fundat per l'abat català del monestir de Santes Creus, fra Bononat de Vilaseca, en 1298, sota el patronatge directe del rei Jaume II. Sembla ser que la primera intenció era fundar-lo prop de Múrcia, en un llogaret anomenat Real, coincidint amb l'ocupació temporal de tot el Regne de Múrcia per part de la Corona d'Aragó entre 1294 i 1298. En acabar la campanya murciana (fruit de la qual se retingué si més no l'actual meitat sud de la província d'Alacant, amb ciutats tan importants com Alacant, Elx i Oriola), conta la llegenda que en tornar el rei Jaume II i el susdit abat de Santes Creus i passar pel vall on està aquest monestir, el rei Jaume II, admirat per la bellesa i frondositat de la vall va exclamar: "Vall digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa respongué l'abat: "Vall digna!". I aquest és l'origen de la denominació del monestir, de la subcomarca on està i fins i tot de l'afegit que porten els tres pobles de la vall (Tavernes, Benifairó i Simat). Més enllà de la llegenda, sembla que el factor més important per a la reubicació d'aquesta comunitat cistercenca en aquest lloc va ser la seua ubicació estratègica i l'abundància de fonts i d'aigües (no debades l'orde cistercenc acostumava a establir-se en llocs amb abundància d'aigües). Aquest monestir tingué grans possessions per tot el Regne de València, i el seu abat era un dels senyors més poderosos del País (tenia vot en Corts i tot). No obstant, si aquest monestir fou important en el Regne de València medieval, sens dubte és per la seua organització del procés de repoblació i organització del territori en aquelles comarques, com feien en general els monestirs de l'orde cistercenc en la Corona d'Aragó.