Miniatura del comte de Barcelona Guifré el Pelós (840-897)

A la fi del s. IX, els comtats de la Marca i de Septimània són governats per llinatges hispanogots. El 870 Guifré el Pilós (840-897), de la casa de Carcassona, és nomenat comte d'Urgell i de Cerdanya i el 878 esdevé, a més, comte de Girona i de Barcelona. Organitza la repoblació del comtat d'Osona, el Berguedà i part del Bages i funda els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Els fills són els primers comtes no nomenats pels reis francs i inicien una dinastia comtal. Guifré Borrell n'hereta el nucli: Barcelona, Girona i Osona; Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent, i Sunifred, l'Urgell. Es pot considerar així doncs, que Guifré el Pelós és
el fundador de la independència de fet dels comtats catalans i per extensió de la nació catalana. En aquesta imatge podem veure una miniatura del comte Guifré el Pelós al pergamí de Poblet, on ix la genealogia dels reis
catalanoaragonesos. Aquestes imatges són molt importants, ja que en estar fetes de manera quasi coetània a quan visqueren aquests reis, podem afirmar que podem considerar-los retrats fidedignes seus, o potser estigueren aquests retrats basats en altres ja perduts, com és possible que fóra aquest cas.