Roger de Llúria

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella. Roger de Llúria (Scalatea [Calàbria] o Lauria [Basilicata] (1250)- València (1305) (o de Lauria, o de Lloria). Fou un navegant d'origen calabrès, educat a la cort aragonesa on va arribar amb el seguici de la reina Constança, dona de Pere el Gran. Es va casar amb Saurina d'Entença, germana de Berenguer d'Entença que va participar al costat de Roger de Flor a les expedicions dels almogàvers. Veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la corona catalano-aragonesa. Poc reconegut, la seua fama s’ha vist eclipsada per la de Roger de Flor amb qui alguns arriben a confondre. Almirall de l'estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere el Gran. Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de l'Expedició a Tunis de 1282.