Cinc i quatre. Groc i roig.



Per Tizona



El poble el volia, així era. Sabien que el moment havia arribat i tenien clara una cosa: l´arxiduc seria el seu rei. La nació de la senyera li havia promés lleialtat i aixó tindria: lleialtat, fins a la fi. La mateixa que ell havia promés a tothom.

Va prometre respectar les lleis, les seues vides, les seues costums i la seua cultura. La senyera brillava més que mai de goig, igual que quan, en 1238, va obrir-se pas per la porta de la Boatella a València. Com després succedia a Mallorca i en altres llocs de Llevant. Aixó ens va unir per sempre.

Els esdeveniments més recents auguraven mal presagi. Dos aspirants per a només un tron havien portat al seu rei reconegut, Carles VI, a reivindicar el seu dret legítim, front a Felip V, pero només un d´ells dos prometia respecte absolut. Només l´arxiduc.

Per tot arreu ondeaven les senyeres. Per tot arreu lluien els escuts de cada regió. En milers d´elles la senyera estava present. Igual que hui.

El 25 d´Abril de 1707 es va perdre una batalla, a Almansa, pero la guerra encara continua. No al camp de batalla. No hi ha armes mes que el nostre amor per la terra. Pero els maulets continuem existint i exhibint la mateixa senyera groga i roja. Sempre. La revolta es permanent i per aixó cada any ens manifestem i seguirem fent-ho, reivindicant el nostre dret de ser la nació que sempre hem sigut, però lliure.

Us deixe amb el “Romanç del cec”, del grup Al tall:

"Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Àrxiduc Carles ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquen, 
que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants 
una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits 
preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles 
senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i 
aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar 
a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre las lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista 
batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va véncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, 
en els llibres està tot escrit."

La cançó conta la guerra de succesió; parla de Carles VI i de la promessa que ens va fer. També diu que el rei Felip V ens va arravassar les nostres lleis i les costums del nostre poble quan va guanyar la guerra. A més, ens va prohibir parlar la nostra llengua. Com a consequència d´aixó, aquesta va estar a prop de desaparèixer. Vull que el treball de socials d´aquest mes el dediquem a la guerra de succesió.

-¿Qui eren els maulets?

-Bona pregunta, Andreu. Els maulets eren tots aquells defensors de
l´arxiduc com a rei. Abans, eren camperols principalment; hui dia aixó ha canviat. Hi ha maulets en qualsevol sector de la societat. Defensem la senyera i la nostra nació.

-Yo crec que ho sóc.

-Yo crec que no.

-Jo no ho sé ...

-Be, cadascú pot pensar el que vullga, però el que no pot es no entregar-me el treball després del dia 25.

-¡Noooooooooo! -crit generalitzat- ¡Es massa aviat, senyoreta!

-Quan el mal ve d´Almansa, a tots alcança.