Grup de Rectors del Dissabte dona suport a les propostes "respectuoses de la laïcitat de de l'Estat"

L'anomenat Grup de Rectors del Dissabte, format per una trentena de rectors de la Diòcesi de València de tendència progresista i nacionalista, ha mostrat el seu suport a les propostes "respectuoses de la laïcitat de l'Estat i de la política, que no convertisquen la religió en un element de diferenciació politicojurídica, ni consenten la indeguda ingerència clerical, que proposen la llibertat religiosa i el tracte igualitari de les confessions religioses".

El col·lectiu considera que aquesta "crida a la llibertat de consciència no presidix certes manifestacions d'alguns bisbes, que s'identifiquen perillosament amb les propostes més conservadores, fins a patrimonialitzar la fe de l'Església en un únic partit o en ideologies ben definides". "Quan fan això, sembla que no tenen en compte les conseqüències lamentables que esta posició va provocar, en èpoques ben recents, en el nostre poble i en l'Església", ha sostingut.

En un document elaborat davant de les eleccions generals, amb el títol d'"Aprofundir en la democràcia i en la solidaritat", aquest col·lectiu mostra el seu suport a aquelles propostes "que reconeguen el pluralisme ètic de la societat espanyola i el paper públic de la religió amb el dret a intervindre quan es violen els drets fonamentals de les persones i pobles -sobretot dels pobres- incloent-hi modalitats d'avortament i d'eutanàsia, difícilment compatibles amb el respecte a la vida". El Grup de Rectors del Dissabte, que assegura en el document, difós entre els mitjans de comunicació, que pretén oferir les seues reflexions "per a il·luminar la construcció de les propostes polítiques i el lliure exercici del vot, des de la perspectiva evangèlica", considera que l'autoritat del magisteri de l'Església en la contesa electoral "s'inscriu exclusivament en la il·luminació de la consciència moral per a l'exercici lliure del vot davant de les propostes polítiques que es presenten".

"Cap membre de l'Església pot substituir la decisió última de la consciència, que roman sempre com la instància suprema i decisiva per a l'orientació del vot. Cap bisbe ni conferència episcopal poden modificar esta doctrina conciliar, tot i les seues freqüents intervencions públiques orientades a inclinar el vot dels cristians cap a l'opció conservadora o cap a posicions molt més extremes", assenyala, i afig que la fe cristiana "permet diversitat i pluralitat d'opcions polítiques, sempre que tendisquen a afavorir el bé comú i la promoció de la justícia"