Juan Valero: “L’AVE a Barcelona és fonamental. No pot ser que es quede parat a Castelló. I no és realista que tot vaja a Madrid. El corredor mediterrani és importantísim”
Classificat com a: Notícies — ANNA @ 8:30 pm
Juan Valero de Palma és vicepresident del Fòrum Cívic

Juan Valero de Palma Manglano: «Em cabreja que l’AVE tinga prevista més inversió per a 2009 o 2010 que ara»
L. BALLESTER BENEYTO, VALÈNCIA -
EL MERCANTIL VALENCIANO
- En tot just dos dies s’ha inaugurat l’AVE a Valladolid i a Màlaga. Quina sensació li recorre el cos quan ho pensa?
- Done l’enhorabona a Valladolid i Màlaga. Però és un exemple de discriminació clarísima amb València. Tant de Felipe González com de José Maria Aznar. Fruit de la discriminació que ha patit València des dels anys 80 i 90. Si l’AVE a Sevilla es va fer en sis anys el Govern del PP podria haver executat l’AVE a València en els seus vuit anys de Govern. Si no es va fer… La prioritat en les obres públiques dels projectes es demostra en els Pressupostos Generals de l’Estat. Només cal repassar els diners que s’ha destinat a l’AVE València-Madrid per a entendre per què no s’ha acabat.

- L’hi esperaven o l’hi temien quan van començar a reivindicar l’AVE a mitjan els 90?
- Les obres públiques requereixen molts anys de gestió. Llavors no havia més que veure, any rere any, els pressupostos generals de l’Estat per a veure que anava a arribar abans a Valladolid que a Màlaga. I com a València vam tenir el problema inicial del traçat. Aqueix avantatge la van aprofitar molt bé Valladolid i Màlaga. No sé si tindríem l’AVE a València si s’hagueren dedicat els fons necessaris.

- Eren realistes i demanaven l’impossible. Para quina data esperaven l’AVE?
- Si s’hagueren dedicat fons necessaris per a executar l’AVE el València-Madrid hauria d’haver estat des de 1992, perquè havia d’haver estat el primer si s’haguera decidit amb criteris objectius. Des de 1992 tot són anys de retard.

- I? tan cru van veure l’assumpte que van muntar el Fòrum Cívic.
- Existia una sensació de discriminació que estava molt generalitzada. València era postergada i no era tractada com la tercera capital d’Espanya. Passaven per davant altres capitals amb menor importància. I aqueixa sensació de greuge i discriminació es va convertir en indignació quan no només es feia un AVE tard sinó es pretenia fer malament. Es plantejava un trajecte per Albacete que incrementava un 60% el temps de viatge a Madrid. Això ens va indignar i ens va obligar a reaccionar i constituir aquesta associació de joves professionals. Amb molt pocs mitjos i gràcies als mitjans de comunicació i a les idees que vam defensar vam tenir una presència important en aquell moment perquè es decidira el traçat directe València-Madrid.

- Com recorda aquella època?
- S’anava a cometre el mateix error que en el segle XIX. Entenc que Albacete vulga ser nus de comunicacions, però unir València amb Madrid a través d’Albacete és com anar de Madrid a Sevilla per Badajoz. Era un absurd. Amb l’opció de l’AVE per Albacete es pretenia aplicar una solució del segle XIX al segle XXI. I això és absurd. És inexplicable que des de Foment i des de Castella-la Manxa es plantejara amb tota claredat i que tinguera eco i que fóra possible repetir aqueix greuge. Nosaltres intentem objectivar els greuges, analitzar-lo molt fredament, perquè ens indignava com valencians aquesta situació, i muntem taules rodones, vam arreplegar signatures, mocions en els ajuntaments sol·licitant el traçat directe…

- Va guanyar la raó?
- Al final va guanyar la raó. Allò altre no tenia cap sentit. Va guanyar Conca i Castella-la Manxa que ha unit per AVE totes els seus capitals. És el mateix que el València-Madrid que permetrà mitjançant llançadores millorar la relació entre València i Requena. I que València siga un centre de decisió empresarial perquè permetrà que s’instal·len empreses potents (que volen connexions ràpides amb Madrid) i València serà un centre de decisió. I, amb la Copa de l’Amèrica i la Fórmula 1 permetrà que els turistes vengen a passar el cap de setmana.

- El pacte de Murcia va ser un bon pacte?
- (Titubeja) Va ser un bon pacte. Albacete va establir la prioritat. Es va signar en 2001. Si s’haguera destinat la suficient inversió haguera estat en 2007. Va ser un bon pacte però no va haver compliment pressupostari per part dels successius Governs de Madrid. I aqueixos és responsabilitat del PP, de 2001 a 2004, i del PSOE, de 2004 a 2007. Sevilla es va fer en sis anys i hi ha 500 quilòmetres de distància. Ha faltat pressió de la societat valenciana, des de tots els àmbits.

- Per què no es va insistir amb igual força amb l’AVE a Barcelona?
- L’AVE a Barcelona és fonamental. No pot ser que es quede parat a Castelló. I no és realista que tot vaja a Madrid. El corredor mediterrani és importantísim. I ha de tenir les mateixes prestacions que la resta. Cal unir Alacant, Castelló i València en alta velocitat però ací no s’acaben les nostres relacions econòmiques. El Castelló-Tarragona ha de ser una prioritat absoluta. Els valencians no li podem permetre a cap govern que no dissenye en alta velocitat el tram de Castelló a Tarragona.

- Com valora la postura dels successius governs valencians respecte al retard històric de l’AVE? Aproven o suspenen?
- Tots suspesos. Des de 1986 fins a ara.

- No està satisfet amb la marxa que duen les obres de l’AVE?
- He anat amb cotxe cap a Madrid i he pogut veure que tots els trams estan en obres. Però en els pressupostos generals de l’Estat observe que hi ha més inversió prevista per a 2009 i 2010 que per a 2008. I això em cabreja. És una bona notícia que tot estiga en obres, però em preocupa que haja més pressupost per als pròxims anys que per a ara. I també em preocupa l’Estació Central. Ha de ser una gran estació, ambiciosa. Confie en el treball del director de Parc Central, Salvador Martínez *Ciscar, però les administracions han de posar-se les piles.

- Es creu que l’AVE arribe en 2010?
- Encara que estiga tot en obres no cree que l’Estació Central estiga a temps. És el punt crític en aquests moments.