Toni Cucarella

Quan el PSOE de Juan Lerma va arrasar al País Valencià en aquelles primeres eleccions al Parlament Valencià, calia esperar que per fi s’aturaria la violencia terrorista de l’espanyolisme blavero; calia esperar que s’acabaria la impunitat amb què aquest terrorisme havia actuat al País Valencià gràcies a la UCD; calia esperar que, per fi, coneixeríem els autors i els còmplices de l’atemptat terrorista a Joan Fuster. En comptes d’això, però, Juan Lerma va aprovar l’himno que canta “para ofrendar nuevas glorias a España nuestra región supo luchar”, i que l’extrema dreta brama amb tanta passió espanyolista.
Avui el PSOE no governa la Generalitat Valenciana. Però Governa a Espanya, i al capdavant de la Delegación del Gobierno hi ha un militant del PSOE, Antonio Bernabé. Continuen les bombes i les agressions a partits polítics i sindicats, entitats culturals i persones per part de l’espanyolisme blavero. I avui Bernabé, com abans Lerma, calla I deixa fer als terroristes espanyols. Sens dubte perquè està convençut que fan un gran servei a la “unidad de España”. Sens dubte està convençut, com el terroristes que entraren al Casal Jaume I de Sueca, que Éric Beltran ha de morir a la foguera, perquè el foc no fa cosconelles: mata. L’Éric, doncs, ha de morir i tots els qui defensem la mateixa nació que l’Éric també. I qui diu morir a la foguera diu morir d’una bomba a la porta de casa o d’una pallissa en tornar-te’n cap a casa.
No ha canviat gens la cosa. Avui com abans, el PSOE dóna el mateix suport a la callandeta al terrorisme blavero. I tots dos, espanyols ultres de GAV i espanyols progres del PSOE, canten abrandats la cançó que els agermana en el mateix objectiu estratègic, amb l’acció terrorista d’uns i amb l’omissió democràtica dels altres: “Para ofrendar nuevas glorias a España”.